Ara

POLS AL PARLAMENT

Herrera radicalitza el discurs per evitar fuites i facilitar l'entesa

ICV-EUiA, amb la CUP al retrovisor

ROGER TUGAS 

BARCELONA | Actualitzada el 20/01/2013 00:00

ICV-EUiA, amb la CUP al retrovisorICV-EUiA, amb la CUP al retrovisor PERE VIRGILI

Per primer cop ICV-EUiA es troba amb una formació que se situa a la seva esquerra al Parlament. La irrupció de la CUP no va evitar que els ecosocialistes cresquessin el 25-N, però el seu discurs fresc i alternatiu enlluerna part del seu electorat. "Amb la CUP ens hem d'entendre", va reflexionar el líder d'ICV, Joan Herrera, l'endemà dels comicis. El cert, però, és que ja sigui per evitar una fuita, per afavorir l'entesa o per la situació social i nacional el discurs ecosocialista ha virat en poques setmanes cap a unes formes pròximes a les de la CUP.

Batalla contra l'austeritat

La insubmissió al límit de dèficit ja no és un tema tabú

En l'anterior legislatura ICV sobretot va demanar una fiscalitat diferent i un front contra l'austeritat. La CUP va més enllà i ja en campanya proclamava: "No pagarem el seu deute". El seu candidat, David Fernàndez, hi va insistir en la investidura: "No ens fa cap por desobeir la limitació del marge del dèficit. Ens fa por obeir els mercats".

Poc abans Herrera havia aparcat les velles demandes fiscals del seu partit i apostava per la insubmissió. "El que fa [Artur Mas] és acatar el marc econòmic, i jo el que faré és combatre aquesta submissió entorn de les polítiques d'austeritat que ofeguen el país", va reivindicar, i va afegir: "Els mercats no respecten els països que es pleguen, els humilien".

Països Catalans

El País Valencià i les illes Balears es colen al Parlament

Fins ara l'únic partit que parlava amb normalitat de Països Catalans al Parlament era ERC. Però ara ja n'hi pot haver tres. "Nosaltres som els valencians del nord, som els illencs de ponent, seguim pensant en els Països Catalans perquè tenim un múscul que es diu memòria", va defensar Fernàndez en el debat d'investidura, i la CUP va fixar la referència com una exigència per a la declaració de sobirania que es vota dimecres. Curiosament, l'única força que va recollir el guant va ser ICV, que en el pròleg de la seva proposta va expressar la "solidaritat, la voluntat de compartir l'avenç cap al reconeixement dels drets nacionals" amb els Països Catalans.

Model social del nou estat

L'alliberament nacional, lligat a la transformació social

El programa de la CUP deixava clar que el nou estat ha de ser una eina per a la transformació social. "La independència [...] dels Països Catalans no es pot dur a terme d'una manera plena sense la superació del model capitalista-patriarcal", reblava el text, que els considerava "dos processos inseparables". En una entrevista al Gara , Fernàndez insistia que "un país sense justícia no és un país, és una altra gàbia".

Així, Herrera va demanar dilluns decidir abans de la consulta si es vol ser "Suècia, Irlanda o Andorra". "L'escenari constituent ho és amb tot, no sols amb les relacions amb l'Estat", i l'avenç cap al nou estat "ha d'anar lligat al model social", va dir.

La veu del carrer

La representativitat de les classes populars està disputada

La CUP bramava en campanya que era "l'hora del poble" i, en l'últim acte abans del 25-N, Fernàndez va demanar el vot per "dur la veu de les classes populars al Parlament" i plantar cara "als que retallen i privatitzen en nom de Catalunya". Igualment, abans del debat d'investidura, Herrera va demanar aportacions de la ciutadania al seu discurs per "traduir el que passa al carrer dins del Parlament" i fer sentir "la Catalunya que està dreta a fora en contra de les retallades". La veu del poble sembla que hi sona doble.

Samarretes al Parlament

La disputa per representar les lluites socials és renyida

La moda de les samarretes reivindicatives de la diputada de Compromís a les Corts Valencianes ha fet el salt al Parlament per partida doble. En la sessió d'investidura s'hi van veure els tres diputats de la CUP amb tres samarretes diferents. David Companyon, secretari de la mesa per EUiA, també en duia una de groga per l'educació pública.