Ara

NOVA ETAPA

Mas lidera un projecte que exigeix equilibris amb Duran i Junqueras per garantir l'estabilitat

Quadrant el triangle del Govern

ORIOL MARCH 

BARCELONA | Actualitzada el 20/01/2013 00:00

UN PACTE PER LA CONSULTA I PEL DIA A DIA Artur Mas i Oriol Junqueras van firmar el 19 de desembre un pacte de governabilitat en què es comprometen a tenir enllestit el marc legal de la consulta a finals d'aquest any, per poder celebrar-la el 2014. A baix, Josep Antoni Duran i Lleida, el líder d'Unió, que fa poc va anul·lar un dinar amb Mas i Junqueras pel malestar amb el president d'ERC. UN PACTE PER LA CONSULTA I PEL DIA A DIA Artur Mas i Oriol Junqueras van firmar el 19 de desembre un pacte de governabilitat en què es comprometen a tenir enllestit el marc legal de la consulta a finals d'aquest any, per poder celebrar-la el 2014. A baix, Josep Antoni Duran i Lleida, el líder d'Unió, que fa poc va anul·lar un dinar amb Mas i Junqueras pel malestar amb el president d'ERC. CRISTINA CALDERER / MANOLO GARCÍA

Faltaven cinc minuts per a la una del migdia i el més calent era a l'aigüera. El pacte d'estabilitat entre CiU i ERC encara no s'havia tancat definitivament perquè Unió mostrava reticències a punts concrets de l'articulat de l'acord que havien de presentar al cap de poquíssima estona Artur Mas i Oriol Junqueras al Parlament. Tot va acabar bé, però l'escena del 19 de desembre -explicada amb posterioritat per diversos dirigents nacionalistes i republicans- serveix per il·lustrar la complexitat del repte que se li planteja aquesta legislatura a un Mas que, per garantir-se la governabilitat, haurà de teixir constantment consensos a tres bandes: Convergència, Unió i Esquerra.

La negociació de la declaració de sobirania que s'està coent aquest cap de setmana -CiU, ERC, ICV i la CUP esperen amb cert escepticisme que els socialistes afegeixin la seva rúbrica a un text unitari pel dret a decidir- també ha servit per fixar el tarannà de les iniciatives del Govern per als pròxims mesos. Des de l'entorn més immediat de Mas s'esforcen a assegurar que CDC i Unió tenen "el mateix objectiu" i recalquen que caminaran "junts fins a la consulta". Això no vol dir, però, que dins dels convergents no s'erici més d'un pentinat sentint declaracions del líder dels democristians, Josep Antoni Duran i Lleida, sobre la consulta i sobre la independència.

De fet, Duran va prometre després de les eleccions que prendria les regnes del partit perquè Unió no quedés assimilada pel discurs de CDC. I s'ho està agafant al peu de la lletra. Tant és així que fins i tot es nega a considerar ERC com el seu "soci de govern" i s'atreveix a anul·lar dinars amb Mas i Junqueras perquè el president d'ERC havia demanat la seva dimissió pel cas Pallerols, després que quedés clar que Unió havia rebut diners malversats.

"Pacte de ferro"

Aquesta setmana, en privat, un conseller del Govern es mostrava gratament sorprès per la "cintura" que, al seu parer, havien demostrat CiU i ERC en rebaixar la seva primera proposta de declaració de sobirania i renunciar a les referències a l'estat propi, per atraure el PSC al consens. "Això, en altres temps, no hauria anat tan bé", reflexionen els nacionalistes evocant els anys del tripartit. "Els contactes entre nosaltres i ERC no vénen de la negociació del pacte d'estabilitat, sinó que es remunten a molts mesos enrere, des que Junqueras va sortir escollit president d'Esquerra", els agrada recordar al carrer barceloní de Còrsega, on CDC té la seu.

Però la bona sintonia actual entre Mas i Junqueras no ha esborrat de cop els recels entre les dues formacions. "No tenim la mateixa cultura política", avisaven des de l'entorn de Duran mentre es bastia el pacte de governabilitat. "Estem esmenant la política pressupostària que hem dut a terme durant els últims dos anys", lamenta un membre de la permanent d'Unió, que s'atreveix a vaticinar que "això no té per què sortir bé".

Les reunions que ha fet la cúpula d'Unió després de les eleccions del 25 de novembre han posat de manifest que hi ha veus discordants amb alguns continguts d'un pacte que preveu pujades d'impostos i organitzar la consulta sobiranista el 2014. "La sensació, per resumir-la, és que CDC està còmoda amb ERC per l'eix nacional, mentre que nosaltres, si hem beneït el pacte amb els republicans, és perquè era l'única opció per gestionar el país després de fracassar a l'hora de sumar-hi el PSC", reflexiona un dirigent. Una explicació que quadra amb el poc entusiasme públic que ha expressat Duran per la consecució del pacte. En una carta a la militància, va insinuar que tenia "coses" a dir sobre el procés de negociació, però que preferia guardar-se-les per més endavant. No va precisar quan.

L'autodeterminació els uneix

La davallada electoral de CiU en els últims comicis fa que Mas no pugui prescindir ni dels 13 diputats d'Unió ni dels 21 d'ERC. No té una altra alternativa que mantenir tan cohesionat com sigui possible aquest triangle parlamentari. Però no serà senzill. A CiU no tothom té clar que els seus nous socis sabran aguantar la pressió de les retallades i no cauran en la temptació de fer d'oposició per no perdre terreny davant el PSC, ICV i la CUP. Pel que fa als reptes nacionals, Convergència coincideix amb ERC en la fita de l'estat propi en el marc europeu. Per evitar noves friccions en aquest joc de billar a tres bandes, els republicans han hagut d'abaixar el to contra Duran, a qui en campanya acusaven de voler "abaratir el somni" de la independència.

De moment, Mas tractarà de situar l'horitzó en l'exercici del dret a decidir. Aquí les tres potes del Govern hi estan d'acord. Ara bé, un cop arribi el dia d'escollir la papereta en un referèndum, aquest tripartit es pot esberlar.