Ara

CANVI DE CICLE

La declaració de sobirania enceta un curs determinant en l'àmbit nacional i econòmic

Una agenda de vertigen per a un any polític decisiu

MARC COLOMER 

BARCELONA | Actualitzada el 21/01/2013 00:00

ALT VOLTATGE INSTITUCIONAL Artur Mas (a la fotografia, flanquejat per Mariano Rajoy i el príncep Felip), mantindrà en les pròximes setmanes una trobada protocol·lària amb el rei a la Zarzuela i amb el president espanyol a la Moncloa per formalitzar la petició de referèndum.ALT VOLTATGE INSTITUCIONAL Artur Mas (a la fotografia, flanquejat per Mariano Rajoy i el príncep Felip), mantindrà en les pròximes setmanes una trobada protocol·lària amb el rei a la Zarzuela i amb el president espanyol a la Moncloa per formalitzar la petició de referèndum. TONI ALBIR/EFE

El debat parlamentari de dimecres sobre la declaració de sobirania, en el primer ple del 2013, simbolitzarà l'inici d'un curs polític que s'albira determinant en l'encarrilament dels dos eixos que condicionen l'agenda: el nacional i el social. El mateix pacte d'estabilitat parlamentària CiU-ERC prefixa una agenda política intensa. Sens dubte, el procés d'emancipació tindrà un protagonisme destacat els pròxims mesos, però no serà menor l'econòmic. Des de la declaració de sobirania fins al Consell Català de Transició Nacional, la llei de consultes o els pressupostos i la Hisenda pròpia. Alta intensitat política per a la primera meitat del 2013.

Declaració de sobirania

Tret de sortida formal al procés cap a l'autodeterminació

La declaració de sobirania obrirà el període plenari del 2013. Una autèntica declaració d'intencions que simbolitza la transcendència del moment polític. Les pròximes hores seran decisives per saber si el PSC se'n despenja o hi acaba encaixant. La declaració reconeixerà Catalunya com un "subjecte polític i jurídic sobirà", la voluntat de negociar la consulta amb Madrid i la determinació de fer que el procés salvaguardi la unitat civil i la cohesió social.

Llei de consultes

Cap a un marc legal propi per donar cobertura al dret a decidir

També aquest gener s'ha de posar en marxa al Parlament la comissió d'afers institucionals, que ha de tramitar la llei catalana de consultes. La comissió recuperarà els treballs que ja es van fer per elaborar aquesta llei l'anterior legislatura, però que van decaure per la convocatòria d'eleccions anticipades. La llei, que pot quedar enllestida abans d'acabar el semestre, pretén donar cobertura jurídica a una eventual consulta sense l'autorització del govern espanyol, que és qui té el poder exclusiu de convocar consultes amb rang de referèndum.

Diàleg amb Madrid

Trobada protocol·lària de Mas amb el rei i reunió amb Rajoy

El president de la Generalitat, Artur Mas, mantindrà en les pròximes setmanes la trobada protocol·lària amb el rei Joan Carles després de ser investit cap del govern català. Paral·lelament, Mas té previst reunir-se amb el seu homòleg espanyol, Mariano Rajoy. Serà la primera reunió formal des de la del 20 de setembre del 2012, que va certificar la mort de pacte fiscal. Serà en aquesta reunió que Mas posarà damunt la taula la consulta d'autodeterminació prevista per al 2014. La trobada ha de formalitzar el tret de sortida a les negociacions per fer una consulta acordada amb el govern espanyol.

Pressupost 2013

Uns comptes de subsistència pendents de l'objectiu de dèficit

El Govern té previst donar llum verda al març o l'abril als pressupostos del 2013 perquè iniciïn llavors la seva tramitació parlamentària. Els comptes estan condicionats pel límit de dèficit imposat per Madrid (0,7% del PIB), però que el Parlament Europeu ha recomanat flexibilitzar. El Govern iniciarà una ofensiva institucional per reclamar que el dèficit s'elevi a l'1,5% -Mas l'hi tornarà a demanar a Rajoy-, per reduir així en uns 1.600 milions d'euros el gruix de la retallada, que la Generalitat xifra en uns 4.000 milions si l'Estat es mostra inflexible amb el 0,7%. Aquest febrer s'esperen novetats europees en aquest àmbit. El pressupost català inclourà noves taxes en compliment del pacte de governabilitat CiU-ERC. Algunes estan bloquejades pel govern espanyol, com l'impost a la banca. Paral·lelament, el Govern haurà de modificar la llei catalana d'estabilitat pressupostària.

Hisenda pròpia

El procés d'estructuració de la sobirania fiscal

El Govern té l'encàrrec de bastir al llarg d'aquest 2013 una Hisenda pròpia, una de les principals estructures d'estat. Les fonts consultades per l'ARA situen ja en aquest gener l'inici dels treballs polítics en aquest sentit, en els quals tindran un paper destacat les diputacions provincials. També en aquest mateix període, la Generalitat iniciarà els treballs per convertir l'Institut Català de Finances (ICF) en un banc públic, per via d'una llei de banca pública catalana.

Transició Nacional

Una nova taula de diàleg per dissenyar el futur estat propi

Un cop el Parlament hagi aprovat la declaració de sobirania, el Govern té previst iniciar converses amb grups polítics i agents socials i econòmics per construir el Consell Català de Transició Nacional, que ha d'esdevenir el marc on es desenvolupi el diàleg per a l'assessorament i l'impuls de la participació en el procés d'emancipació.

Aliances polítiques

Reflexió de CiU al voltant dels pactes institucionals amb el PP

De resultes del pacte CiU-ERC, la federació va iniciar un període de reflexió sobre els acords que manté amb el PP en institucions com la Diputació de Barcelona. La federació es dóna fins a finals de gener per resoldre la reflexió. CiU ja ha mostrat predisposició a fer caure l'alcalde del PP a Badalona.

La reformulació del PSC

Reunió catàrtica dels socialistes després de la desfeta del 25-N

També per al PSC aquest any s'albira decisiu. Després de la desfeta, els socialistes catalans han convocat un consell nacional el 2 de febrer per reflotar el seu projecte. El màxim òrgan entre congressos es planteja consensuar una estratègia que permeti als socialistes tornar a ser alternativa de govern. El posicionament sobre el dret a decidir condicionarà un consell nacional que es preveu mogut per la pressió dels sectors crítics sobre Pere Navarro.

Ombres judicials

L'efecte del cas Palau i de les ITV en l'escenari polític

L'evolució de casos de corrupció com el del Palau de la Música o el de les ITV, que esquitxen CDC, planaran sobre l'escenari polític. Una eventual imputació del secretari general de CDC, Oriol Pujol, pel cas ITV -el fiscal estudia aquesta possibilitat- pot complicar les coses al Govern de CiU i generar moviments de peces dins la federació.