Ara

L'hora de les patronals catalanes

JOAN CANADELL 

| Actualitzada el 22/01/2013 00:00

Aquestes darreres setmanes estem assistint a la finalització d'obres de vital importància per a Catalunya, sobretot per a algunes empreses catalanes que veuran incrementada la seva productivitat gràcies al desdoblament de l'Eix Transversal, que obrirà oportunitats de mercat entre comarques fins ara més allunyades. El TGV de Barcelona a Girona ja és una realitat, i això, sens dubte, també suposarà una millora en la productivitat d'algunes empreses i un estalvi de temps per als ciutadans. Però aquesta alegria és el consol de qui es veu negat sistemàticament d'allò que li correspon i a qui de cop se li permet fer-ne un tast. Per un moment pensem que en lloc d'aquestes dues obres haguéssim inaugurat els darrers anys el desdoblament de la carretera nacional II, el corredor del Mediterrani, el Quart Cinturó, un eixamplament de la xarxa de Rodalies, un eix transversal que unís les comarques del Pirineu, més autovies entre comarques, una modernització de la xarxa de comunicacions i alguna inversió més que considerem necessària.

Això hauria estat possible si el ritme d'inversions a Catalunya per part de l'estat espanyol hagués estat proporcional a la riquesa generada per Catalunya, tal com es recull en el darrer Estatut aprovat, però ho seria més encara si Catalunya tingués el seu propi estat, gestor dels seus propis recursos. Quina seria la salut de les empreses catalanes amb totes aquestes inversions i moltes altres mesures claus com, per exemple, el finançament de la pime? Òbviament la crisi ens hauria agafat molt més ben preparats, i milers d'empreses no haurien hagut de tancar.

Aleshores la pregunta és: què han fet els representants de les empreses catalanes durant els darrers anys -de fet, dècades- per arreglar això? ¿Com han influït perquè això no es produís? ¿Han escoltat algun cop durant aquests anys el Sr. Valls de la Cambra de Comerç o els líders de Foment quan amenaçaven que si la situació no canvia caldrà emprendre vies alternatives com la que al final la societat civil ha emprès: l'estat propi?

Com pot ser que la societat civil catalana hagi hagut de treure les castanyes del foc als empresaris catalans? Per això fa quatre anys vam fundar el Cercle Català de Negocis, per denunciar una situació que feia temps que era insostenible i coneguda per tothom. Nosaltres no teníem pas més informació que les patronals, ni mitjans econòmics per analitzar-ho. Som conscients que hem fet una feina de sensibilització que ha servit per a accelerar el procés, però també tenim clar que els propers sis mesos són claus per al futur de Catalunya. Els representants empresarials aquest cop sí que han d'exercir de veritables líders.

Tothom pot entendre que una societat mobilitzada com la catalana, amb una expectativa de suport del sí versus el no, en cas que es convoqui un referèndum, que se situa entorn del 65% (per cert, similar al suport de la pime, segons una enquesta de la Pimec, i no gaire lluny del resultat d'una altra de la Cecot), no té marxa enrere i, per tant, l'única postura possible ha de ser el suport al procés i, el més important, defensar l'empresa en els moments de canvi que ara es perfilen i que des del CCN tenim ja identificats: quines oportunitats s'obren per a les empreses catalanes gràcies al nou estat que estem gestant? Quins sectors tenen riscos? Què canviarà sensiblement i com hi hem d'adaptar les estratègies empresarials? Moltes preguntes que tot i no tenir respostes fàcils han de ser analitzades per tal d'ajudar el teixit empresarial català, bàsicament petites i mitjanes empreses amb pocs recursos, per fer aquesta mena d'anàlisi. A priori tot fa pensar que una societat enfocada al sector industrial i turístic com la catalana, amb una economia cada cop més internacionalitzada -com mostra el sostingut creixement de les exportacions i el turisme-, té grans oportunitats de futur. Cal identificar-les molt bé i donar-hi suport des del govern de l'estat. El nostre estat.

Tot ha anat molt més ràpid del que la majoria preveia en els darrers mesos. Hi ha traçat un full de ruta prou clar del Govern sobradament legitimat i amb suports extraordinaris per exercir el dret a decidir. Cal que el Govern rebi el màxim suport de les patronals catalanes. No val a badar, perquè probablement en els propers mesos es produirà el desenllaç definitiu i cal estar preparats perquè les nostres empreses puguin afrontar el procés amb el màxim de garanties. Esperem que en les properes setmanes les patronals donin mostres evidents de liderar el paper que els pertoca: fer costat al Govern i a les empreses per enfocar el nou escenari que aviat es consolidarà.