Ara

RELACIONS CDC-UDC

Els democristians surten en tromba en defensa de Duran i ataquen Convergència pel cas Palau

Unió desafia CDC a trencar

Crisi interna a CiU en el moment més inesperat. Un dia abans de votar-se la declaració de sobirania al Parlament, Unió va posar el crit al cel per un document de CDC contra Josep Antoni Duran i Lleida.
ROGER MATEOS 

BARCELONA. | Actualitzada el 23/01/2013 00:00

MALA MAROR ENTRE UNIÓ I CONVERGÈNCIA  La corda entre socis de federació torna a tensar-se. L'aprovació al consell de CDC de Barcelona d'una contundent declaració contra Josep Antoni Duran i Lleida (en una imatge d'arxiu, al costat de Jordi Pujol i Artur Mas) va provocar les ires d'Unió. Diversos dirigents democristians van fer palès públicament el seu malestar. MALA MAROR ENTRE UNIÓ I CONVERGÈNCIA La corda entre socis de federació torna a tensar-se. L'aprovació al consell de CDC de Barcelona d'una contundent declaració contra Josep Antoni Duran i Lleida (en una imatge d'arxiu, al costat de Jordi Pujol i Artur Mas) va provocar les ires d'Unió. Diversos dirigents democristians van fer palès públicament el seu malestar. CÈLIA ATSET

Nova sotragada interna a CiU. Feia mesos que el debat sobiranista havia tornat a tensar la corda de les relacions entre tots dos socis de federació. D'ençà de l'última Diada, el gir inequívoc d'Artur Mas i Convergència cap a l'horitzó de l'estat propi i el rebuig de Josep Antoni Duran i Lleida i d'Unió a la independència havien fet grinyolar el projecte compartit. Però en les últimes 48 hores la mala maror ha aflorat amb virulència. El 14 de gener, la direcció de CDC a Barcelona va aprovar, sense que transcendís, una declaració molt bel·ligerant amb Duran, a qui responsabilitzava de la "pèrdua de suports electorals" de CiU. El document es feia ressò del "malestar" per les reiterades declaracions de Duran en què qüestionava la viabilitat de la independència, "discrepant" de Mas en més d'una ocasió i "malmetent" la imatge de la federació nacionalista.

El mateix text va ser votat aquest dilluns per les bases del partit al consell de CDC a Barcelona, que el va aprovar per unanimitat i el va elevar a "l'alta direcció" convergent. A l'assemblea hi eren presents dos pesos pesants del partit: Oriol Pujol i Josep Rull. Cap dels dos hi tenia dret a vot, però Pujol va intervenir abans que es votés la declaració i va admetre, segons fonts presents a l'acte, que la incomoditat de Duran es deu al fet de veure's arrossegat per les tesis sobiranistes de CDC. Però fonts pròximes al secretari general del partit asseguren que Pujol es va desmarcar de la declaració.

Fins ara, els ganivets creuats entre socis s'acostumaven a llançar en reunions a porta tancada o comentaris en privat. El més sorprenent de la tempesta desfermada ara al si de CiU és que els documents, comunicats i intercanvis de retrets s'han dirimit en públic. Perplex per la polèmica, Mas va fer una crida a aparcar picabaralles "secundàries" per no entorpir el procés sobiranista. "No hem de perdre de vista el que és transcendent. No posem en risc tot el que ens estem jugant", va dir. Unes paraules que, més enllà de ser un avís a Duran, van sonar a toc d'atenció al seu partit. El malestar a Palau per la "inoportunitat" de l'episodi -que genera un conflicte que pot eclipsar la declaració de sobirania del Parlament- era notori.

Però l'apel·lació de Mas va ser en va. L'incendi polític a CiU ja cremava a flama viva. Al migdia, el president d'Unió a Barcelona, Gerard Ardanuy, emetia un primer comunicat de repulsa, on amb to moderat demanava "tranquil·litat" als seus homòlegs convergents.

Cicló de reaccions a Unió

Era l'aperitiu d'una pluja de reaccions que arribaria a la tarda. En un segon comunicat, el secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí, qualificava de "gravíssima" la declaració, denunciava el "sectarisme" de qui l'havia aprovat i considerava deslleial i "inacceptable" que CDC qüestioni el lideratge de Duran. Per reblar el clau, desafiava els convergents a proposar obertament un replantejament de les relacions i alertava que Unió "no permetrà en cap cas" que es posi en dubte el seu líder.

Duran, curiosament de viatge altre cop a Xile -la polèmica pel cas Pallerols ja el va enxampar la setmana passada en aquest país-, va tuitejar que la declaració suposava "una gravíssima irresponsabilitat" i va quedar a l'espera que es pronunciï la cúpula de CDC. Però els tuits més enverinats els va signar la portaveu d'Unió, Marta Llorens, que va invocar dos dels grans dilemes a CDC: la successió de Mas i els seus problemes pel cas Palau. "¿CDC de Barcelona vol enfonsar el president? ¿Per presentar a qui? Valdria més que es preocupessin per l'embargament de la seva seu". El soroll d'ahir és probable que es moderi uns dies. Però caldrà veure si tot plegat acabarà a mitjà termini amb una crisi de conseqüències imprevisibles.


Divorci civilitzat, si us plau

FERRAN CASAS 

| Actualitzada el 23/01/2013 00:00

La Transició va llegar-nos un mapa estable amb dos grans partits. El nou cicle, amb l'estat propi al centre, ha posat CiU i PSC -fundats el 1978- en crisi. La corrupció i els problemes interns tiben més la corda. La federació entre Unió i Convergència pot tenir els dies comptats. Les pugnes, fins ara subterrànies ioff the record , s'expressen amb virulència en comunicats i a les xarxes socials. Si activar el dret a decidir ja ha servit perquè els uns i els altres converteixin els casos Palau i Pallerols i la successió de Mas en arma llancívola, més val no pensar en el dia D, el de la consulta. ¿Algú s'imagina els dos partits acordant la pregunta i fent campanya junts pel sí a l'estat propi? Si el partit de Duran i Convergència s'han de divorciar, que no seria cap drama, que ho facin civilitzadament i sense posar en perill el procés. Si no és demanar massa.