Ara.

CANVI DE CICLE DECLARACIÓ DE SOBIRANIA

Dimarts vinent podria crear-ne l'embrió i anar-lo dotant de contingut amb consens

El Govern posarà ara en marxa el Consell de la Transició Nacional

L'aprovació ahir de la declaració de sobirania del Parlament pot considerar-se el tret de sortida del procés cap al dret a decidir. El següent pas serà posar en marxa el Consell de la Transició Nacional.
ROGER MATEOS 

BARCELONA | Actualitzada el 24/01/2013 00:00

Joana Ortega i Francesc Homs, ahir a l'hemicicle del Parlament, tindran un protagonisme principal en el procés cap al dret a decidir a Catalunya. Joana Ortega i Francesc Homs, ahir a l'hemicicle del Parlament, tindran un protagonisme principal en el procés cap al dret a decidir a Catalunya. TONI ALBIR / EFE

Era un dels punts inclosos en l'acord de legislatura entre CiU i ERC: la creació del Consell Català per a la Transició Nacional, encarregat de donar assistència en el camí cap al dret a decidir i el desenvolupament d'estructures d'estat. El primer pas del procés iniciat aquesta legislatura era aprovar una declaració de sobirania al Parlament. Després de deixar enrere ahir aquesta fase, el pròxim moviment el farà el Govern posant en marxa un primer embrió d'aquest nou òrgan consultiu.

En la seva reunió de dimarts vinent, segons les fonts consultades per l'ARA, l'executiu que presideix Artur Mas ja podria donar llum verda a la creació d'aquest òrgan en una fase incipient. D'entrada, naixerà amb poca estructura i membres. La intenció és anar-lo farcint de contingut i de personalitats que se'n facin càrrec. Per fer-ho, el Govern obrirà aviat una ronda de converses amb els grups parlamentaris disposats a col·laborar-hi. Això inclou CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP.

A hores d'ara sembla inversemblant sumar-hi el PSC, després que s'hagi quedat al marge de la declaració de sobirania i encara més un cop el primer secretari, Pere Navarro, hagi carregat contra el projecte de Consell de la Transició Nacional ideat per nacionalistes i republicans perquè el considera un instrument enfocat a l'objectiu de la independència.

Òrgan de composició heterogènia

Segons consta en el pacte d'estabilitat signat per Mas i Oriol Junqueras, el Consell ha d'estar integrat per "personalitats de reconegut prestigi" i membres d'entitats i sectors vinculats al procés de transició nacional. Acadèmics, juristes, representants d'agents econòmics, socials i culturals i, en general, personalitats de la societat civil de sensibilitats diverses disposades a donar un cop de mà -la seva feina no serà remunerada- hi tindran cabuda.

La seva tasca d'assessorament a l'hora de dissenyar escenaris legals per a una consulta d'autodeterminació i també pensar eines per emprendre el rumb sobiranista es complementarà amb un treball per eixamplar la majoria social a favor de l'estat propi en els àmbits i territoris on el suport és més minso.

El fet que aquest Consell neixi amb una vinculació directa amb el Govern ha despertat alguns recels a ICV-EUiA. Els ecosocialistes no se'n desentendran, però posaran l'accent a crear paral·lelament una comissió a la cambra catalana sobre el dret a l'autodeterminació, amb la missió de coordinar les iniciatives parlamentàries a Catalunya i a les Corts i establir el marc de negociació amb l'Estat. De fet, Iniciativa va aconseguir incloure en la declaració de sobirania d'ahir una referència al "paper principal" del Parlament, que es podria materialitzar en una comissió o grup de treball.

Un altre dels passos a fer en les pròximes setmanes serà engegar de nou la tramitació al Parlament de la llei de consultes. En la legislatura passada, el projecte que havia presentat el Govern va completar bona part de la seva tramitació. Ara es recuperaran aquests treballs. Una possibilitat és que siguin els grups parlamentaris els que ho presentin en forma de proposició de llei, cosa que estalviaria alguns tràmits.

Llei de consultes abans d'estiu

La llei de consultes, que CiU i ERC van pactar enviar-la al Parlament com a màxim a finals de gener amb la voluntat que sigui aprovada abans de l'estiu, dotarà d'un marc legal l'exercici del dret a decidir. El Govern en faria ús en cas que -com sembla del tot probable- l'executiu de Mariano Rajoy es negui a permetre un referèndum. Però també és previsible que porti la llei catalana al Tribunal Constitucional. El xoc amb l'Estat ja s'albira.