Ara

CANVI DE CICLE DECLARACIÓ DE SOBIRANIA

Els crítics i el territori carreguen contra el no del partit a la sobirania i la direcció admet que la situació és difícil de reconduir

La revolta al PSC acorrala Navarro

Cinc diputats van desobeir ahir Pere Navarro i es van negar a votar en contra de la declaració de sobirania. El gest ha sumat nombrosos suports del territori i tensa el partit fins al límit de la fractura.
SARA GONZÁLEZ 

BARCELONA. | Actualitzada el 24/01/2013 00:00

ESFORÇ FINS A ÚLTIMA HORA   Els cinc diputats díscols  del PSC van intentar fins a l'últim moment que el seu partit se sumés a la declaració, però la cúpula no va cedir.ESFORÇ FINS A ÚLTIMA HORA Els cinc diputats díscols del PSC van intentar fins a l'últim moment que el seu partit se sumés a la declaració, però la cúpula no va cedir. ORIOL CAMPUZANO / ACN

La consciència va pesar més que l'obediència. El gest de cinc diputats díscols que ahir es van negar a votarno a la declaració de sobirania ha derivat en una fractura de dimensions insospitades entre la cúpula del PSC i el territori. Àngel Ros, Joan Ignasi Elena, Marina Geli, Rocío Martínez-Sampere i Núria Ventura no van sortir de l'hemicicle ni van votar  a la declaració de CiU, ERC i ICV-EUiA, però tampoc van moure ni un dit per prémer el botó del no i complir amb les directrius de la cúpula socialista. Aquesta acció va ser el ressort que va fer explotar el malestar latent arreu del territori en els últims mesos pelmodus operandi de l'actual direcció i els pèssims resultats del 25-N. La cúpula admet que té entre mans una bomba de rellotgeria molt difícil de desactivar. "És dur veure com gent del teu propi partit se sent més còmoda amb el posicionament d'altres forces polítiques", van afirmar a l'ARA fonts de la direcció.

El líder del PSC, Pere Navarro, enrocat a no donar el braç a tòrcer perquè qualsevol vot diferent al no faria créixer el conflicte amb el PSOE, va veure ahir quasi sense donar crèdit com en el primer ple de la legislatura no era capaç de mantenir la cohesió del seu grup i com a mesura que passaven les hores el partit se li esmicolava arreu del territori. Perquè l'acte de rebel·lia dels cinc diputats no va ser aïllat, sinó que va anar acompanyat d'un conjunt de comunicats de les agrupacions d'arreu de Catalunya que donaven suport a la declaració de sobirania. Un dels més destacats és el que han signat 85 càrrecs i excàrrecs socialistes, entre els quals hi ha els exconsellers Montserrat Tura i Joaquim Nadal -que ahir va anunciar que no es veia amb cor ni tan sols de seguir al consell nacional-, el portaveu municipal socialista a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, i l'exdiputada Laia Bonet.

Un debat contra una paret

L'alcalde de Lleida, per la seva banda, va explicar que van insistir fins a la sacietat a la direcció perquè el PSC votés a favor de la declaració o, en tot cas, es valorés l'abstenció o el vot per parts. Les nombroses reunions tant de grup com en petit comitè i contra rellotge no van servir per travar una entesa. De fet, la distància ja era insalvable quan Navarro va assegurar que no era "una declaració pel dret a decidir", que no se cenyia a la "legalitat" i que la resolució "es carregava directament la possibilitat" d'exercir aquest dret.

Davant la inflexió de Navarro, "per coherència" i per "contribuir a la unitat del poble català", els crítics van comunicar al primer secretari que no seguirien la seva directriu i no votarien. Segons els díscols, aquesta era la millor fórmula per mantenir "el respecte" al dret a decidir i al partit, i neguen que sigui una discrepància que qüestiona l'autoritat de Navarro. "No és un vot de trencament del PSC, però no podíem votar en contra del dret a decidir", argumentava l'exconsellera Geli en sortir de la votació, i afegia que les divergències al PSC són l'expressió del seu pluralisme.

Però per molt que els díscols insistissin que el seu gest anava encaminat a "sumar" i a garantir "ponts de diàleg", admetien que no saben si aquesta fractura podrà ser resolta. La mateixa cúpula del PSC veu la situació difícil de tractar i reconduir, sobretot després de veure l'efecte dòmino del vot contrari a la declaració. De fet, la direcció ahir va quedar en estat de xoc davant un gest sense precedents que no esperava que finalment es materialitzés: encara no ha decidit quina resposta o quines represàlies recauran sobre els díscols.

La decisió del càstig

"És un dia trist, tinc un disgust molt seriós", va assegurar el portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, just després de la votació. I és que la preocupació s'ha instal·lat en el comandament màxim de la seu de Nicaragua. Els pròxims dies, i especialment en la reunió de l'executiva de dilluns, el partit haurà de debatre entre els que demanaran mà dura amb els cinc diputats díscols i els que apostaran per una mesura que no atiï encara més el foc. Fonts de la direcció asseguren que la situació és "molt delicada" perquè es tracta de posicionaments antagònics, i que precisament per això no han volgut donar una resposta en calent. "Hem d'actuar amb intel·ligència i calma", asseguren aquestes fonts. Tot i això, n'hi ha que des de la direcció consideren "greu però reconduïble" la situació. Però el cert és que una sanció, per molt lleu que sigui, no pot resoldre el malestar territorial que a Navarro ja se li ha escapat de les mans.

"Encallar-se i quedar al marge de la centralitat del país, al costat del PP i de Ciutadans, no és el que s'espera d'un partit amb voluntat majoritària i de govern a Catalunya", assegura el comunicat signat pels 85 càrrecs i excàrrecs del PSC. Aquests dirigents també expressen la seva "greu preocupació" per la "nova deriva" de l'actual direcció del PSC. L'enuig d'alguns exdirigents es va fer ben evident a Twitter. "Mai un primer secretari del PSC havia trencat tants ponts construïts per integrar el pensament progressista i catalanista com Pere Navarro en un any", deia Tura. "Mai no m'havia sentit tan lluny del partit que he mirat de representar durant 33 anys. Error tàctic, estratègic, ideològic i polític", deia Nadal. Navarro té una gran patata calenta a deu dies del consell nacional que ha de fixar el full de ruta per a la reconstrucció del partit, si és que encara hi ha opcions d'aconseguir-ho.