Ara

CANVI DE CICLE DECLARACIÓ DE SOBIRANIA

Els grans mitjans es fan ressò de la declaració, però la comunitat internacional encara mira a una altra banda

La carpeta catalana es torna a situar al món

JOAN RUSIÑOL 

Brussel·les | Actualitzada el 25/01/2013 00:00

Els principals mitjans internacionals van recollir l'aprovació de la declaració, que veuen com un primer pas cap a la consulta. Els principals mitjans internacionals van recollir l'aprovació de la declaració, que veuen com un primer pas cap a la consulta. ARA

ABrussel·les el dossier català ja existeix. Europa encara no l'ha obert formalment, però des de la manifestació de la Diada els mitjans internacionals cada cop hi acosten més els focus. La declaració de sobirania ha tornat ara a situar sobre la taula la carpeta catalana, que tindrà un protagonisme creixent en el tram final de la legislatura europea. De fet, n'hi ha que plantegen fins i tot la possibilitat de fer coincidir la consulta amb les eleccions europees de l'any que ve.

Les institucions comunitàries guarden silenci per diversos motius. D'entrada, a l'agenda hi ha qüestions que consideren més urgents per a l'estabilitat política de la UE, com el desafiament del Regne Unit. A més, la pressió d'Espanya sobre una Europa vertebrada pels estats dóna fruits. Com expliquen fonts parlamentàries, el complex i fràgil entramat administratiu de Brussel·les pot arribar a veure com un problema la possibilitat d'haver de repartir espais de poder a un soci més, arribat al cas. A més, hi ha la por a unefecte contagi a altres nacions. La premsa alemanya recordava el cas Ibarretxe i avisava que Euskadi voldria seguir el camí català.

No obstant, el dret a decidir de Catalunya ha pogut fer-se un lloc -encara discret- a les capçaleres d'arreu del món. "Europa ha d'estar preparada per a la perspectiva de la independència catalana. La Comissió Europea no pot pretendre que això no està passant i ignorar la voluntat democràtica dels catalans". L'advertència prové de l'Aliança Lliure Europea, el partit que inclou ERC a l'Europarlament, i la recollia el portal Euractiv, especialitzat en informació comunitària. Com subratllava l'eurodiputat Ramon Tremosa (CiU) al seu blog al desembre, els mitjans internacionals "han fet números" i saben que els partits "pro referèndum" són majoria a la cambra sorgida del 25-N.

Europa s'haurà de mullar

Diaris com The Washington Post i el britànic The Guardian es feien ressò en els seus escrits del fet que la població catalana estarà "dividida" a l'hora de votar. Tant l'un com l'altre recordaven que un element que influeix notablement en el percentatge a favor o en contra és si el nou estat podrà formar part de la UE. L'alemany Der Spiegel es va apressar a dir que la Comissió, suposadament, ja ha barrat el pas a una Catalunya independent.

No és estrany, així, que diversos mitjans destaquessin que ara el Govern esgotarà les vies del diàleg amb Madrid i Brussel·les. És a dir, que tard o d'hora caldran respostes. Per ara, segons fonts parlamentàries, Europa no se sent interpel·lada i no mourà fitxa fins que l'hi ordeni Mariano Rajoy. Les converses -que hi són- es mantenen en un segon pla, més discret, tant per un costat com per l'altre. La possibilitat de seguir o no Europa és un dels flancs en què treballa des de fa temps el ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Maragallo, un dels membres de l'executiu que més ha estudiat l'escenari català i que dimecres va donar la primera resposta en nom de la Moncloa. El PP ja va situar el debat com un dels principals punts de l'argumentari durant la campanya electoral al Parlament.

L'altre element clau a l'hora de fer decantar la balança en una eventual consulta és el maltractament econòmic. La CNN, el principal referent informatiu televisiu, recordava que el pes econòmic de Catalunya és del 19% i que els catalans denuncien que no reben de Madrid un tracte equilibrat. De fet, la "profunda crisi econòmica" d'Espanya està present en el rerefons de moltes informacions, que subratllen el caràcter "simbòlic" de la declaració. Sense citar específicament aquest debat, Martin Wolf alertava al Financial Times que "la crisi política" a Itàlia -que té unes eleccions decisives d'aquí un mes- i Espanya pot tornar a generar "dubtes sobre el futur de l'eurozona" i desfermar el "pànic" dels inversors. El principal referent periodístic de la City encara manté sota vigilància els estats del sud, sense descartar del tot la necessitat el rescat de les finances espanyoles.

La declaració ha coincidit amb l'anunci de dades econòmiques pèssimes a l'estat espanyol, com l'atur, i amb una nova explosió de casos de presumpta corrupció que encara han afeblit més la imatge de Rajoy a Europa. De portes enfora, aquest context pesa molt. "¿Es pot permetre Espanya en aquestes condicions el luxe d'obrir una crisi institucional i una guerra de secessió?", es preguntava el francès L'Express.

El debat està plantejat i la premsa té coll avall que la declaració és un primer pas cap a l'estat propi. El repte de la Generalitat, dels partits catalans i del futur delegat del Govern a Brussel·les serà crear un clima d'opinió favorable a la consulta, en un any marcat per les eleccions a Alemanya. Angela Merkel no vol sobresalts. I a Europa, José Manuel Durao Barroso té poques ganes d'enfrontar-se als estats membres. L'evolució política a Escòcia també pot acabar tenint una influència determinant en la internacionalització del dret a decidir català. Ahir mateix, enquestes publicades indicaven que el suport ciutadà a la independència escocesa havia caigut fins al 23% de cara a un referèndum, que -allà sí- s'ha pogut pactar amb l'altra part.