A>ra

CANVI DE CICLE DECLARACIÓ DE SOBIRANIA

El partit comunicarà avui la sanció econòmica als cinc diputats

Navarro evita el diàleg amb els díscols i atia la crisi del PSC

SARA GONZÁLEZ 

BARCELONA | Actualitzada el 25/01/2013 00:00

L'OMBRA DE CHACÓN   Navarro amb Chacón a la campanya electoral del 25-N. No incomodar el PSOE ha estat clau a l'hora de decantar-se pel no a la declaració. Navarro amb Chacón, a la campanya electoral del 25-N PERE VIRGILI

Contra la indisciplina, xarop de bastó. A l'espera de la resposta que la cúpula del PSC donarà als cinc diputats díscols dilluns a la reunió de l'executiva per haver-se negat a votar en contra de la declaració de sobirania, Pere Navarro no va fer ahir cap gest per reconstruir ponts amb els crítics, més enllà d'alguns contactes informals. De fet, no està previst que freni la sanció econòmica que el reglament intern del grup parlamentari preveu quan es trenca la disciplina de vot i tampoc s'ha mostrat precisament pacificador a l'hora de valorar el gest de desobediència. "Caldrà fer cursets de democràcia interna al PSC", va arribar a dir en declaracions a la SER. Navarro estava ahir enrocat, però la seva actitud pot tenir un efecte bumerang: les entitats municipalistes animen a portar la declaració de sobirania en forma de moció als ajuntaments i caldrà veure quants alcaldes i regidors del PSC hi voten a favor.

La direcció del PSC seguia ahir consternada per la impossibilitat de mantenir la cohesió del grup en el primer ple de la legislatura i acusava els cinc diputats de no respectar la democràcia interna. "A la reunió de més de quatre hores cada diputat va manifestar individualment què volia votar. La majoria es va decantar pel no, però cinc diputats van decidir saltar-se el principi de disciplina de vot a què s'havia arribat democràticament", lamentaven fonts de la cúpula. A més, davant la justificació dels diputats crítics que es tractava d'un gest "respectuós" amb el partit i amb el dret a decidir per "sumar", Navarro els va convidar a "reflexionar sobre la seva manera de veure la democràcia i el partit".

Però a Àngel Ros, Joan Ignasi Elena, Marina Geli, Rocio Martínez-Sampere i Núria Ventura no és la sanció econòmica el que més els preocupa -si és com la que es va imposar a Ernest Maragall, de 100 euros, pot ser simbòlica-, sinó la falta de voluntat de diàleg que per ara ha mostrat la direcció del PSC. De fet, de la sanció ja se'n feien el càrrec quan van optar per no votar la declaració perquè és una resposta prevista al reglament intern del grup que s'acostuma a aplicar de manera automàtica davant una falta. "Tot i això, evidentment Navarro té, si vol, marge per fer els ulls grossos", asseguraven fonts socialistes.

El primer secretari no va poder negar que el partit "té un problema". I els crítics van advertir que el conflicte no es resol només amb una multa, sinó que hi ha una part del partit que "no se sent identificada amb el vot contrari" a un tema tan transcendental com el dret a decidir i s'han de buscar fórmules de diàleg per cosir l'esquinç. Fonts del sector crític van lamentar que Navarro respongués amb una actitud "tan infantil" en posar en dubte el respecte dels diputats a la democràcia i el van instar a rumiar com pot pacificar un partit plural que ara està més polaritzat que mai. "El diputat es deu a l'elector, a la seva consciència i al partit, que ha d'harmonitzar les tres fidelitats i no només una", va etzibar Àngel Ros.

L'excepció de la llibertat de vot

Els crítics, que asseguraven que en cap cas volen marxar del PSC, van insistir que van demanar fins a l'extenuació la llibertat de vot argumentant que aquesta era la millor manera de reflectir la pluralitat del partit. Ara bé, els mateixos díscols admetien que el reglament del grup no recull opció. Només en una ocasió es va admetre: en la votació sobre la prohibició de les corrides de toros. L'excepció es va fer perquè Ciutadans pel Canvi, aleshores annexat al PSC quan Pasqual Maragall era president de la Generalitat, tenia la llibertat de vot inclosa en el seu reglament.

Però Navarro no volia excepcions en el primer ple de la legislatura i confiava que els cinc diputats no gosarien rebel·lar-se. A més, de cara al PSOE hauria estat un gest de condescendència amb els díscols. I és que Navarro, amb el seu no a la declaració de sobirania, ha aconseguit almenys que la discrepància amb el PSOE pel dret a decidir no augmenti. Ahir la portaveu del PSOE al Congrés, Soraya Rodríguez, va reiterar que malgrat la discrepància entorn de la consulta els dos partits seguirien treballant "conjuntament", una resposta de concòrdia que difícilment s'hauria donat si el PSC s'hagués abstingut en bloc o, encara pitjor, hagués votat sí.

Sectors del PSC lamenten que, després de la tensió creada al partit en els últims dies, el primer secretari no fes l'esforç d'apaivagar la situació convidant al diàleg. "Esperem que dilluns a l'executiva ho faci", demanaven alguns dirigents afins als díscols, ja que consideren que si Navarro no canvia la seva actitud el partit sí que haurà d'afrontar una fractura irreversible. A hores d'ara els cinc diputats en discòrdia, quatre dels quals membres de l'executiva, desconeixen si després de dilluns la resposta del partit serà simplement la sanció prevista al reglament o bé si la cúpula està disposada a anar més enllà, un fet que cavaria del tot les trinxeres al partit. "Quan es faci la reunió, es tindrà present la transcendència de la gradació de la sanció", es va limitar a dir el portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, a RAC1.

L'avís de José Montilla

Després del degoteig de militants i d'agrupacions que dimecres es van manifestar a favor de la declaració de sobirania i que van rebre amb els braços oberts la rebel·lia dels cinc diputats, ahir l'enuig en l'òrbita socialista, atiada per la mateixa reacció de Navarro, va anar in crescendo . Fins i tot l'expresident José Montilla va llançar un avís via Twitter al seu successor: "El PSC ha de continuar sent el partit obert i plural que pugui acollir la majoria del catalanisme d'esquerres d'aquest país". I és que l'assumpte es complica perquè la polèmica generada pel no dels socialistes a la declaració de sobirania seguirà tenint ressò en l'àmbit territorial les setmanes vinents, ja que des de les entitats municipalistes s'ha animat a portar la resolució aprovada per CiU, ERC, ICV-EUiA i parcialment per la CUP en forma de moció als ajuntaments.

Ahir la Diputació de Lleida ja va tenir la declaració sobre la taula i, a l'hora de votar, dels set diputats que hi té el PSC dos es van abstenir, mentre que els altres cinc, emulant els diputats díscols del Parlament, no hi van participar. El mateix dia de la votació a la Cambra, un regidor de Deltebre va dimitir de l'executiva territorial. Són només dos exemples de l'efecte dòmino que pot tenir el rebuig a la declaració.

De fet, dins del PSC n'hi ha que avisen que sempre s'ha emmarcat el sector crític en un 25% del partit, d'acord amb les votacions a l'últim congrés i l'elecció del cap de llista electoral, però que si es mirés amb detall i s'escoltés el territori, en aquests moments el percentatge s'aproximaria al 50%. Navarro està contra les cordes i cada vegada té menys marge per a l'error si no vol que el partit se li esmicoli a les mans.


Duran dóna per tancada la crisi a CiU, però admet que podria haver acabat en ruptura

El Govern veu Chacón darrere del no del PSC

L'interès del PSC a no perjudicar les expectatives polítiques de Carme Chacón l'haurien portat a votar en contra de la declaració de sobirania. Aquesta és la interpretació que en fa el conseller Francesc Homs.
ROGER MATEOS 

BARCELONA | Actualitzada el 25/01/2013 00:00

Josep Antoni Duran i Lleida, que ahir era a Xile, creu que la crisi entre CDC i Unió ha estat un "parèntesi". Josep Antoni Duran i Lleida, que ahir era a Xile, creu que la crisi entre CDC i Unió ha estat un "parèntesi". FELIPE TRUEBA / EFE

No perjudicar les aspiracions de Carme Chacón a convertir-se en la futura candidata del PSOE a la Moncloa. Amb aquesta prioritat -segons la lectura que fa el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs- va actuar dimecres la cúpula del PSC en ordenar als seus diputats al Parlament que votessin en contra de la declaració de sobirania. Un vot afirmatiu dels socialistes catalans a la resolució votada aquell dia hauria estat utilitzat pels enemics de Chacón com una arma llancívola. Segons Homs, el PSC té ara una "prioritat legítima", que passa per situar Chacón com a cap de llista del PSOE en les eleccions generals previstes per al 2015. Els socialistes catalans, va dir a RAC1 el conseller de la Presidència, fien el seu "ressorgiment" en el fet que Chacón es converteixi, en un termini de tres anys, en la primera presidenta del govern espanyol.

Es reprèn la llei de consultes

D'altra banda, Homs va referir-se a la llei de consultes que abans de l'estiu es preveu que aprovi el Parlament. La nova norma permetria, segons va comentar, celebrar una consulta no jurídicament vinculant però sí políticament rellevant, perquè obligaria a "escoltar la veu del poble de Catalunya". La intenció és que es pugui votar a partir dels 16 anys.

A aquesta llei s'hi va referir també la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. En declaracions a Catalunya Ràdio, De Gispert va certificar que dijous de la setmana vinent es reprendran els treballs de redacció de la llei al Parlament. De fet, un dels compromisos continguts en l'acord d'estabilitat firmat al desembre entre CiU i ERC preveu que la llei de consultes -que va quedar a mig elaborar en la legislatura passada- reiniciï la seva tramitació abans d'acabar el mes de gener.

De Gispert, membre d'Unió Democràtica de Catalunya, va admetre que personalment no se sent independentista, però potser s'hi tornarà, "perquè l'actual situació no es pot mantenir" i s'ha de treballar "perquè Catalunya pugui tenir un altre futur". La presidenta de la cambra catalana va assegurar que són "molts" els seus coreligionaris d'Unió que creuen en la necessitat "d'un altre futur i que el pugui decidir el poble català". Davant una situació que va qualificar d'"insostenible", va apostar per una consulta sobiranista com a possible "solució".

Un "Pearl Harbor" contra Duran

El líder del seu partit, Josep Antoni Duran i Lleida, també va defensar des de Xile -on és de viatge oficial- la declaració de sobirania del Parlament. Però més significatives van ser les seves referències a la crisi desfermada dimarts passat al si de CiU. Després que el consell de Convergència a Barcelona aprovés una declaració molt crítica amb Duran, els democristians van sortir en tromba a queixar-se, fins al punt de desafiar els seus socis a replantejar els acords de federació.

Ahir Duran va donar per tancat l'episodi de crisi, però no el va minimitzar en absolut. Ben al contrari, va dir que han sofert un "atac en tota regla, un Pearl Harbor", per part dels convergents de Barcelona. Si els màxims dirigents de CDC no haguessin desautoritzat aquella declaració hauria estat "insostenible la continuïtat de la coalició", va advertir. En la mesura que tant Artur Mas com Oriol Pujol la van qualificar de "gran error", no hi ha hagut "ruptura". La polèmica declaració serà analitzada en la reunió de la direcció de CDC el 4 de febrer, en què Mas defensarà Duran. "Ell no és cap destorb", va afirmar ahir Mas.