Ara

CANVI DE CICLE

El PNB se'n desmarca, l'esquerra abertzale l'aplaudeix

La Catalunya sobirana sacseja Euskadi

OSKAR BAÑUELOS 

Vitòria | Actualitzada el 26/01/2013 00:00

L'Ajuntament de Sant Sebastià, governat per Bildu, va penjar dimecres la senyera al balcó com a mostra de suport a la declaració. L'Ajuntament de Sant Sebastià va penjar dimecres la senyera al balcóEFE

No fa gaire temps en el catalanisme polític hi havia certa tendència a fixar la mirada a Euskadi per seguir el seu procés de construcció nacional, que, tot i el factor ETA, semblava que avançava amb més determinació que a Catalunya. Ara les coses han canviat. És Catalunya i el seu incipient procés sobiranista el que genera un cert emmirallament en terres basques. Un procés seguit amb prudència, i fins i tot recels, des de la direcció del PNB, i amb molt més interès des de l'esquerra abertzale.

El passat recent pesa molt en la percepció que el PNB té sobre el procés català. En els últims anys el País Basc ha trepitjat el terreny per on ara transita el govern català amb la voluntat de convocar una consulta d'autodeterminació. El fracassat pla Ibarretxe n'és el paradigma. Aquell projecte de nou Estatut promogut per l'exlehendakari va ser aprovat per majoria absoluta al Parlament basc el 30 de desembre del 2004, amb el suport del PNB, Eusko Alkartasuna i Ezker Batua.

També l'esquerra abertzale va donar-li un suport parcial, simbòlic, i va cedir tres dels seus vots, entre els quals el d'Arnaldo Otegi. Allò va ser un sícrític que curiosament s'assembla a l'ofert per la CUP dimecres en la votació de la declaració de sobirania al Parlament de Catalunya, en què dos dels seus diputats es van abstenir i un va votar-hi a favor. El pla Ibarretxe va ser rebutjat al Congrés de Diputats l'1 de febrer del 2005.

Aquells anys d'enfrontament total amb Madrid i, sobretot, el fracàs final del procés impulsat per Juan José Ibarretxe han portat el PNB a replantejar-se en els últims anys, ja sota el lideratge del nou lehendakari, Iñigo Urkullu, el camí cap a cotes d'autogovern més elevades. La seva estratègia ha canviat: "Prou aventures". Es tracta de fer passos cap a un nou estatus polític "d'acord amb les pròpies circumstàncies del País Basc", cercant l'acord de "totes" les formacions, també de les anomenades "constitucionalistes". El PNB -que segueix un rumb oposat a l'aposta sobiranista de CiU- ha decidit distanciar-se del procés català.

Urkullu, amb peus de plom

Urkullu insistia dijous en la idea que Catalunya i Euskadi representen "dos fets nacionals però amb realitats diferents" i que cadascú té "un camí per recórrer". El lehendakari no posa cap pega a la declaració de sobirania catalana, perquè "un demòcrata només pot mostrar respecte a la voluntat majoritària" expressada en un Parlament. Però tampoc pensa copiar la iniciativa.

L'esquerra abertzale s'ho mira des d'un angle ben diferent. Un dels seus portaveus, Pernando Barrena, qualifica el text aprovat aquesta setmana pel Parlament de "fita històrica de gran valor polític" i afirma: "Correspon a la ciutadania catalana decidir lliurement el seu futur sense limitació externa i ens correspon a la resta respectar aquest procés democràtic i donar per bo el seu resultat, sigui quin sigui".

En declaracions a l'ARA, Barrena assegura que la declaració catalana seria "perfectament aplicable a la situació basca". Voldria acordar, juntament amb partits i agents socials bascos, un full de ruta al voltant del dret a l'autodeterminació. Però no veu el PNB gaire predisposat a seguir els passos d'Artur Mas.

En les últimes eleccions basques la candidatura d'Urkullu va obtenir 27 escons, suficients per governar en minoria buscant suports de geometria variable -comptant sense complexos, si cal, amb el PP-, mentre que EH Bildu va irrompre com a segona força amb 21 diputats. "El que més preocupa ara el PNB -considera Barrena- és reocupar les institucions. A diferència del que passa a Catalunya entre CiU i ERC, entre el PNB i l'esquerra abertzale no hi ha tanta diferència de vots. Quan ells veuen en perill la seva hegemonia i senten l'alè de l'esquerra abertzale reaccionen de la mateixa manera: premen el fre".