Ara

DEBAT SOBIRANISTA

La consellera dels tòners ja té pensat com serà l'estat propi

PERE MAS 

BARCELONA | Actualitzada el 26/01/2013 00:00

L'exconsellera Montserrat Tura, amb el logo de l'Assemblea Nacional Catalana al darrere. L'exconsellera Montserrat Tura, amb el logo de l'Assemblea Nacional Catalana al darrere. FIRMA

No fa ni tres dies del terrabastall que ha sacsejat el PSC amb la declaració sobiranista, i els capricis del calendari han volgut que Montserrat Tura aparegui en públic i amb el logo de l'Assemblea Nacional Catalana al darrere. Tranquil, Pere Navarro: de moment l'exconsellera de Justícia encara és militant socialista i els organitzadors m'asseguren que la xerrada en què participa està tancada d'abans de festes. L'acompanyen el magistrat Santiago Vidal i el degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, Enoch Albertí. Tots tres han d'imaginar com seria l'administració de justícia d'una Catalunya independent.

Tura arriba tard, però no és un retard d'aquells sistèmics. Ja havia avisat els organitzadors. Ve de l'Hospital de Palamós, on fa d'adjunta a la direcció assistencial, una feina de despatx que de vegades alterna amb la bata i el fonendoscopi. "Estigues tranquil, que ho faig sota supervisió", m'avisa. Té un aire despistat i absent però es manté sempre dins del col·loqui. També se la veu cansada, ja sigui pel trasbals sobiranista o per una cosa tan prosaica com que és divendres. Durant una estona juga amb el telèfon mòbil, però no està al Twitter, ni a l'Instagram, ni a l'Apalabrados. Es dedica a transmetre les últimes instruccions a l'hospital, m'assegura.

La conferència, adreçada a un auditori del gremi, serveix per imaginar l'endemà de la independència. I és aquí on descobrim que actualment ja falten una pila de jutges, que el mètode d'oposicions no és gens bo, que un bon nombre de magistrats marxarien i que el nou estat és una oportunitat per arreglar-ho tot de cop. Vidal, Albertí i Tura han fet els deures i ja tenen l'estructura d'estat al cap. Tura va més enllà i es queixa que a la conselleria les reunions servien per discutir els tòners de les impressores, la mida del despatx del jutge i la presència o no de catifes, entre altres futilitats.

La importància de la declaració

Ja en el temps de descompte el presentador Xavier Grasset, gat vell i periodista de raça, li cola una pregunta que no prové de l'auditori però que tothom esperava: "Quina importància té la declaració de dimecres?" Tura li atorga molta importància política i escàs valor jurídic. Acabat l'acte, remata: "El PSC hauria d'haver votat que sí i ser un garant de la pluralitat del procés". Li pregunto si la culpa és de Chacón, com diuen les males llengües. "No ho sé, però és més important un partit que unes sigles i el PSC és el projecte de la nostra vida". Pam!