Ara

Un estudi de l'exministra avalava la necessitat d'atendre l'exemple quebequès

Quan Chacón defensava el dret a decidir

FERRAN CASAS 

BARCELONA | Actualitzada el 27/01/2013 00:00

Carme Chacón l'any 2002 al Congrés, quan Zapatero era el líder del PSOE.Carme Chacón l'any 2002 al Congrés, quan Zapatero era el líder del PSOE BERNARDO RODRÍGUEZ / EFE

Corria l'any 1999. Carme Chacón era una jove militant socialista i professora de dret constitucional a la Universitat de Girona. Va ser escollida regidora a Esplugues de Llobregat just després de publicar a la revista Teoría y Realidad Constitucional un treball en què comentava la sentència del Suprem canadenc del 1998 sobre la secessió del Quebec. Chacón arribaria els anys següents, gràcies a una carrera trepidant, a diputada, dirigent del PSOE i ministra d'Habitatge i de Defensa. Chacón, que ara critica amb vehemència el dret a decidir i la declaració de sobirania i condiciona el PSC per votar no, el 1999 creia que la sentència canadenca, que aconsella reformar la Constitució per donar cabuda a la voluntat democràtica dels quebequesos expressada a les urnes, marcava el camí.

L'article, a mitges amb el professor de dret constitucional a Granada Agustín Díaz Robledo, afirmava que la solució per al Quebec és "una salomònica apel·lació al dret" que permet "extreure conclusions útils per als estats compostos i amb problemes d'integració territorial". Chacón deia que "els problemes polítics no sempre es resolen amb sentències judicials" (cosa ben diferent del que ja opinava el 2010 quan, amb Felipe González, avalava la sentència del Constitucional que mutilava l'Estatut). Posant-ho en paral·lel amb la situació catalana i les posicions dures del PSOE i el PP sorprèn que digués que "un Quebec poc raonable o un Canadà intransigent serien el decantador de la balança en el judici de la comunitat internacional".

A favor del referèndum

La cap de files del PSC a Madrid donava per bones solucions al marge de l'ordenament constitucional per a la província francòfona: "S'ha de comprovar la voluntat dels quebequesos amb un referèndum d'una pregunta clara i després d'obtenir l'aval democràtic s'obriria una negociació en què totfos negociable". Segons Chacón "el sentit comú i la raó política" hi obligarien. Tot això ella ja no ho abona però sí qui signava amb ella. En l'article recent aEl País titulat "Una resposta canadenca a la qüestió catalana",Díaz Robledo, ara catedràtic, deia abans del 25-N: "Davant una victòria sobiranista que decidís celebrar una consulta d'autodeterminació, el més adequat democràticament seria seguir la via canadenca i convocar un referèndum a Catalunya", concloïa. Ell no s'ha mogut. Chacón, sí.