Ara

PROJECCIÓ EXTERIOR

Algunes comunitats opten per posar les seves delegacions sota el paraigua espanyol

Madrid es proposa curtcircuitar la diplomàcia catalana

JOAN RUSIÑOL 

BRUSSEL·LES | Actualitzada el 29/01/2013 00:00

La delegació de la Generalitat a Brussel·les és una de les més importants que té el Govern a l'exterior. El seu paper en aquesta legislatura serà més rellevant. La delegació de la Generalitat a Brussel·les és una de les més importants que té el Govern a l'exterior. El seu paper en aquesta legislatura serà més rellevant. XAVIER BERTRAL

CiU va començar la legislatura espanyola reclamant al nou govern del PP que posés fil a l'agulla en la llei del servei exterior. La música del projecte que està ultimant el ministre García-Margallo, però, sona a recentralització dràstica, amb el teló de fons de la consulta sobiranista. Fa mesos que l'executiu prepara l'opinió pública contra el suposat malbaratament de les anomenadesambaixades autonòmiques. Diverses comunitats, la majoria governades pels populars, s'han avingut a posar sota el paraigua de l'Estat les delegacions que les representen a les institucions europees.

La informació que va fer pública ahir El País evidencia una ofensiva en diferents fronts diplomàtics. Segons el rotatiu, la llei que prepara el president espanyol, Mariano Rajoy, s'inspira en els principis d'"unitat d'acció i lleialtat institucional i coordinació". A la pràctica, això suposaria que Madrid hauria de beneir els viatges dels presidents autonòmics a l'estranger i, en cas que no obeïssin, els podria negar el suport logístic de les ambaixades espanyoles, pagades amb els recursos de tots els ciutadans. Però el moll de l'os del projecte és la proposta que el ministeri d'Hisenda tingui la clau per obrir noves oficines territorials fora de les fronteres espanyoles.

El seu informe seria vinculant per a les comunitats que no compleixin el dèficit marcat. És a dir, es tracta de dos dards pensats per provar de frenar la internacionalitació del dret a decidir dels catalans. La referència a la necessitat de quadrar els números autonòmics permet ara a la Moncloa presentar la nova llei com si fos una simple qüestió d'eficiència econòmica. No obstant, les representacions regionals (del país que siguin) són un fenomen normalitzat en ciutats com Brussel·les. A més, una sentència del Tribunal Constitucional del 1994 avalava que el País Basc -pioner, amb Catalunya, a l'hora de fer sentir la seva veu a la capital europea- tenia dret a obrir-hi una oficina perquè no vulnerava competències espanyoles. L'estratègia de Rajoy, però, s'obre pas.

Com diu un estudi de Mirna Nouvilas Rodrigo, publicat a la Revista Cidob d'Afers Internacionals , les oficines regionals espanyoles sempre havien estat "fortes en termes de despesa mitjana (447.000 euros anuals)". Això les situava al costat de delegacions territorials alemanyes, belgues i austríaques. La dada és significativa si es té en compte que aquestes delegacions, que sovint depenen del departament de Presidència de cada comunitat autònoma, fan una doble tasca: d'antena cap als seus territoris (sobretot en l'àmbit empresarial) i de lobi de pressió dels seus interessos. Fins ara els governs autonòmics del PP i del PSOE s'havien negat a ser menys que Catalunya o Euskadi i mantenien obertes les seves seus en llocs cèntrics de la capital belga.

Els últims mesos, però, les coses han canviat. Si bé cap executiu ha optat per abaixar definitivament la persiana, els governs de la Rioja, Castella i Lleó, Navarra i Astúries ja s'han mudat a les noves instal·lacions estatals. Els seus presidents argumenten que s'estalvien molts diners, tot i que no els sortirà de franc. El govern espanyol treu un rèdit econòmic d'aquesta recentralització: els passarà una factura de 7.000 euros anuals per cadascun dels treballadors autonòmics que hi hagi a les seves dependències. El País Valencià i Galícia també podrien acabar fent el pas i replegant-se, i reforçar així l'estratègia de Rajoy. La presidenta de Castella-la Manxa i secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, que havia suprimit la seva representació exterior a Bèlgica, hi reobrirà una oficina nova que costarà 72.000 euros.

En paral·lel a aquesta estratègia de cedir tot el protagonisme a la veu de Madrid, el nou delegat de la Generalitat haurà de reforçar el seu perfil polític, amb la vista posada en el referèndum. El cafè per a tothom es comença evaporar pel nord.