Ara

CORRUPCIÓ, LA REACCIÓ A CATALUNYA

El president convoca els òrgans de control democràtic per "agafar idees" per frenar nous casos

Mas admet que la corrupció pot frenar la transició nacional

Davant l'onada de casos de corrupció, Artur Mas convoca una cimera amb organismes de control democràtic per abordar l'assumpte. Assumeix que les males pràctiques perjudiquen la transició nacional.
ORIOL MARCH 

BARCELONA. | Actualitzada el 02/02/2013 00:00

COMPAREIXENÇA A PALAU  L'endemà de reunir-se amb el rei espanyol a la Zarzuela, Mas va organitzar una roda de premsa per parlar sobre els casos de corrupció. COMPAREIXENÇA A PALAU L'endemà de reunir-se amb el rei espanyol a la Zarzuela, Mas va organitzar una roda de premsa per parlar sobre els casos de corrupció. LLUÍS GENÉ / AFP

Un dels principals actius que ha volgut exhibir Artur Mas d'ençà que és president de la Generalitat és el de "donar la cara en els moments difícils per prendre la iniciativa", segons reiteren sempre els seus assessors més propers. Ahir va treure del calaix aquesta estratègia -que normalment ha fet servir per retre comptes de la mala situació de les finances catalanes- per mirar de prendre la iniciativa davant dels múltiples casos de corrupció que assolen Catalunya i Espanya. I ho va fer vinculant aquestes males pràctiques al procés del dret a decidir.

"Aquesta sospita generalitzada pot perjudicar la transició nacional", va apuntar Mas en una roda de premsa al Palau de la Generalitat. La proliferació de casos a l'entorn dels centres de poder catalans i que sacsegen CiU i el PSC -cas Palau, cas Pretòria, cas Mercuri, cas de les ITV (que presumptament implica Oriol Pujol, secretari general de CDC) o el ressò d'altres ara tancats com el cas Pallerols de finançament irregular d'Unió- és un flanc dèbil del procés català. I en vista d'aquesta situació, el president es reunirà la setmana que ve amb els òrgans de control democràtic catalans per "agafar idees" de cara a frenar l'esclat de nous casos de males pràctiques.

A la cita, que Mas va acabar de tancar dijous a la nit per telèfon, hi acudiran la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; el president del Tribunal Superior de Justícia, Miguel Ángel Gimeno; el fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol; el síndic major de la Sindicatura de Comptes, Jaume Amat; el síndic de greuges, Rafel Ribó, i el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. "Ells saben on pot haver-hi mancances, on pot haver-hi debilitats, on estan les fallades i on es produeixen els errors", va valorar el cap de Govern, que les últimes setmanes ha incrementat el nombre d'intervencions públiques.

La convocatòria de la cimera arriba també en plena tempesta pels sobresous a la cúpula del PP, cortesia del seu extresorer Luis Bárcenas, que ha sacsejat la política espanyola. Mas no oblida la utilització que van fer els populars de les informacions d' El Mundo segons les quals el president i el seu antecessor Jordi Pujol tenien comptes a Suïssa. Malgrat això, el president no va ensenyar les dents i va evitar reclamar explicacions sobre el cas Bárcenas. Tampoc va demanar que el president espanyol i del PP, Mariano Rajoy, comparegui al Congrés per donar explicacions sobre l'afer.

El cas d'Oriol Pujol

Al partit que Mas lidera, CDC, i al seu soci de coalició, Unió, també hi ha aigües que baixen tèrboles. Els democristians, per exemple, acaben d'admetre judicialment que es van finançar de manera irregular. Potser per això ahir Josep A. Duran i Lleida, líder democristià a qui l'oposició ha demanat la dimissió últimament, va fer pinya i va demanar als partits un "codi de bones pràctiques contra la corrupció".

La pròxima patata calenta que haurà de gestionar l'executiva de CiU -i molt especialment la de CDC- és la "imminent" imputació d'Oriol Pujol pel cas de les ITV. Mas sap que aquesta notícia pot arribar aviat i ja comença a ser freqüent que hagi de respondre quin és el seu parer en cas que arribi el moment. "Una imputació no equival a culpabilitat, va deixar clar el president, i va reclamar que els partits es posin d'acord a l'hora de definir els barems que marquin quan s'ha de dimitir en cas que un càrrec públic es vegi involucrat en una trama il·legal.

Els ànims de Pujol, segons fonts del seu entorn, no passen pel millor moment. Al seu cas personal -que també pot atènyer la seva dona- s'hi suma el degoteig d'informacions que vinculen la seva família a suposades trames corruptes. Persones de la seva confiança no s'atreveixen a vaticinar què farà el secretari general de CDC si és imputat, però cap descarta del tot la dimissió. "Si cal fer-ho pel bé del procés català, pot ser que plegui", consideren. Mas, que està al corrent de l'evolució de la investigació judicial, va assegurar ahir que cal jutjar les coses "en funció de la seva proporció i la seva veracitat". "A vegades es donen per bones determinades suposicions que s'eleven a la categoria de certes immediatament i després o bé són falses o bé acaben en res", va expressar. Això sí: va ser taxatiu assegurant que "es prendran les decisions que s'hagin de prendre".

Aquestes decisions es poden basar en les conclusions que surtin de la cimera. Llegint entre línies, i lligant les futures conclusions de la reunió amb el parer de Mas sobre els casos de corrupció, el president no deixarà de banda la transcendència del procés català a l'hora d'abordar la hipotètica imputació de Pujol. "La persona en qüestió pot opinar si es podrà defensar millor si dimiteix del càrrec o no", va puntualitzar el president. La decisió estaria a la teulada del secretari general, doncs.

El problema del finançament

Tot i la convocatòria de la cimera, Mas no va detallar cap mesura legislativa concreta ni cap calendari d'actuació promogut pel Govern. També es va espolsar responsabilitats del damunt en matèria de finançament de partits perquè depèn del que legisli el Congrés. Ara bé: va anunciar que ha encetat contactes amb el PSC per posar fil a l'agulla a la llei electoral.

En tot cas, el problema de fons no és un altre que aquest: "Venim d'anys de males pràctiques que surten a la llum ara, però a la conclusió a què hem d'arribar és que es pot fer tot millor i que hem d'intentar-ho". Aquesta frase de Mas lliga perfectament amb una que va pronunciar el 2010: "Els partits hem anat al límit amb el nostre finançament". La cimera de la setmana vinent també ha de servir per posar fil a l'agulla en un moment de crisi de desconfiança implacable respecte a la política.

L'oposició fa propostes i carrega contra els sobresous al PP

ICV anima a una moció de censura contra Rajoy

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, va anunciar ahir que el seu partit impulsarà una moció de censura contra el president espanyol, Mariano Rajoy. No serà fàcil i, per començar, hauran de trobar el suport de 32 diputats que, juntament amb els tres d'ICV-EUiA a Madrid, permetin registrar-la, motiu pel qual es va dirigir als companys d'Esquerra Plural (IU i Cha), CiU, PSC, UPyD, PNB i grup mixt (on hi ha ERC i Amaiur). No hi va incloure el PSOE, que, de fet, encara ni ha demanat la dimissió de Rajoy, i sí als nacionalistes catalans i bascos perquè defensa que la moció s'ha de dirigir contra la corrupció i el procés recentralitzador.

Ja amb els suports, contactarien amb els moviments socials i sindicats per consensuar un candidat alternatiu a Rajoy, que no caldria que fos un diputat o dirigent polític i que, si fos elegit, aprovés mesures de regeneració democràtica i convoqués eleccions. Herrera sap que la moció "pot ser tombada pel PP [que té majoria absoluta], però cal visualitzar que hi ha una alternativa", que vincula a altres formes de protesta com vagues o mobilitzacions, per la qual cosa la qualifica de "moció de censura ciutadana". Per contra, va avançar que ICV no participaria en cap cimera anticorrupció que no prevegi el compromís d'impulsar reformes legals.

El PSC demana obrir la cimera als partits

"Nosaltres donem la benvinguda a la celebració de les reunions que el president ha anunciat, però ens costa d'entendre que no s'hi incloguin els actors principals, que són els partits polítics". Amb aquesta afirmació, el portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, va demanar al president de la Generalitat, Artur Mas, que obri la trobada contra la corrupció als partits. Més enllà de la cimera, els socialistes també consideren necessari convocar una "reunió urgent" dels partits "al màxim nivell" per explorar quines mesures contra la corrupció es poden posar en marxa a curt termini. De fet, el PSC ja ha firmat la proposta de CiU d'una ponència conjunta de tots els partits al Parlament per posar en marxa la llei de transparència i la llei electoral. Lucena va demanar que la de transparència estigui enllestida en quatre mesos. "Estem a prop d'una situació de col·lapse institucional", va alertar Lucena, que també va demanar a Mariano Rajoy que comparegui ja per donar explicacions sobre els presumptes sobresous al PP. Tot i això, no va donar suport a la proposta d'ICV-EUiA d'impulsar una moció de censura contra el president espanyol perquè "no va en la línia de la serenitat i la serietat que la situació exigeix".

ERC promou llistes obertes al Congrés

El portaveu d'ERC al Congrés, Alfred Bosch, va anunciar ahir que el seu partit ha presentat una proposició no de llei perquè hi hagi llistes obertes desbloquejades que permetin a la ciutadania votar directament a aquells dirigents que considerin més adequats. Segons Bosch, es tracta d'una mesura que pot evitar que "persones imputades que no tinguin la confiança de la ciutadania" acabin exercint un càrrec. El dirigent va veure amb bons ulls la proposta de cimera anticorrupció que va fer ahir Artur Mas. "Qualsevol pas que vagi en la direcció de dialogar amb tots aquells que són responsables de supervisar el sistema polític i judicial ens sembla adequat, és el que pertoca al president del país, ho veiem bé", va dir Bosch. El dirigent republicà va celebrar que el president de la Generalitat s'hagi declarat "de manera molt contundent" partidari "de la transparència i del fet que se sàpiga tot". Bosch va tornar a demanar ahir la dimissió en bloc de tot el govern espanyol i que Mariano Rajoy comparegui per donar explicacions de la presumpta comptabilitat B que afecta el seu partit. També va reclamar que doni explicacions José María Aznar perquè els papers publicats per El País afecten l'època en què ell liderava el partit.