Ara

Estat propi: una hipòtesi

ANTONI SOY 

| Actualitzada el 04/02/2013 00:00

Estat propi: una hipòtesiEstat propi: una hipòtesi CRISTINA CALDERER









El procés cap a l'estat propi ha provocat una crisi política important entre Catalunya i l'estat espanyol. Una crisi en el sentit de Gramsci: "La classe dominant ha perdut el consens, és a dir, ja no és dirigent , sinó únicament dominant , mantenint només la pura força coercitiva, el que precisament significa que la majoria de la població s'ha deslligat de les ideologies tradicionals, i que ja no creuen en el que anteriorment creien, etc. La crisi consisteix precisament en el fet que el que és vell es mor i el que és nou encara no pot néixer: en aquest interregne es produeixen els fenòmens més variats". En aquest punt és on som exactament ara.

En aquest procés el més important és aconseguir la màxima legitimitat democràtica, tant interna com externa. D'una banda, es necessita el suport d'una majoria molt àmplia de la població de Catalunya. És bàsic i fonamental perquè necessitem negociar amb l'estat espanyol i, simultàniament, teixir complicitats i aconseguir els màxims suports internacionals. Tant els partits que han avalat la declaració de sobirania com les organitzacions i entitats que impulsen el procés (l'ANC i Òmnium en particular) hem de dedicar molts esforços a aquestes tasques. En aquest sentit, pot ser també important el Consell Català per a la Transició Nacional, sobretot si té una composició oberta, no partidista ni sectària, i basada en els mèrits i la professionalitat dels que en formin part.

I és important que negociem amb l'estat espanyol per poder fer un referèndum legal. Encara que ja sabem que, amb quasi tota probabilitat, no ens el deixaran fer. N'hi ha que es pregunten amb raó: per què hem de negociar amb l'estat espanyol si ja sabem que no en traurem res? Doncs perquè ens hem de carregar de raons, davant dels nostres compatriotes, especialment els que no tenen encara clar el tema de l'estat propi, i de cara a la comunitat internacional. Ha de ser diàfan, no hi ha d'haver cap dubte, que si el referèndum legal no es pot fer és perquè l'estat espanyol no ho ha permès. No ha deixat que el poble de Catalunya pogués expressar-se democràticament per decidir si vol o no un estat propi. Això ens farà guanyar molts suports tant entre els catalans com a la comunitat internacional.

No ens deixaran fer un referèndum legal, permès per l'Estat, i tampoc no ens deixaran fer una consulta basada en una llei de consultes del Parlament de Catalunya o en una possible legislació de caràcter internacional. I l'Estat disposa de moltes armes per impedir-ho: recursos al Tribunal Constitucional que tarden anys a resoldre's, amenaces polítiques i jurídiques als que convoquin la consulta, amenaces als funcionaris que haurien de vetllar perquè es pogués celebrar en condicions, etc. L'autoorganització d'una consulta d'aquest tipus plantejaria molts problemes, faria disminuir la participació i tindria menys credibilitat internacional. No em sembla una bona solució.

Què es pot fer, doncs? Tal com s'ha començat a apuntar, convocar unes eleccions plebiscitàries al Parlament de Catalunya amb el mandat explícit de declarar la independència immediatament després de constituir-se. Aquesta convocatòria és competència exclusiva i legal del president de la Generalitat. El govern espanyol només s'hi podria oposar fent una il·legalitat que el posaria en evidència davant la comunitat internacional. Òbviament, abans s'haurà hagut de fer molta feina tant per guanyar les eleccions el més folgadament possible com per tenir de manera immediata el reconeixement més ampli possible del màxim nombre de països de la comunitat internacional. Davant d'una oposició il·legal de l'estat espanyol a aquesta opció crec que el Parlament actual estaria legitimat per a una declaració unilateral d'independència, que hauria de comptar, també, amb el màxim suport internacional possible.

Tot i que tindrà la seva importància, em sembla relativament secundari el dia del 2014 que es convoquin les eleccions, així com si les forces polítiques que vulguin declarar la independència es presentin en una sola candidatura o en diverses, sempre que s'hagin compromès, formalment i fermament, a declarar-la immediatament després de la constitució del nou Parlament. El que és més bàsic i fonamental en tot el procés és la implicació activa de la majoria de la gent, de les classes populars, que haurien de seguir el lema que Gramsci i els seus companys van posar a la revista de L'Ordine Nuovo : "Instruïu-vos perquè tindrem necessitat de tota la vostra intel·ligència. Emocioneu-vos perquè tindrem necessitat de tot el vostre entusiasme. Organitzeu-vos perquè tindrem necessitat de tota la vostra força".