Ara

CORRUPCIÓ, EL DEBAT A CATALUNYA

El president vol que de la cimera d'avui en surtin compromisos

Mas promourà noves mesures anticorrupció

Les expectatives al voltant de la cimera anticorrupció d'avui no són elevades. Tot i això, Artur Mas vol que s'acabin concretant algunes de les propostes de transparència i bones pràctiques que s'hi plantegin.
ROGER MATEOS 

BARCELONA. | Actualitzada el 06/02/2013 00:00

LLUITA CONTRA EL FRAU  Un grup de Mossos d'Esquadra sortint de l'Ajuntament de Sabadell després de l'escorcoll de despatxos de tècnics i regidors pel cas Mercuri. LLUITA CONTRA EL FRAU Un grup de Mossos d'Esquadra sortint de l'Ajuntament de Sabadell després de l'escorcoll de despatxos de tècnics i regidors pel cas Mercuri. CRISTINA CALDERER

Prendre nota de les propostes que li plantegin els diferents organismes de control institucional a Catalunya i comprometre's a concretar noves mesures anticorrupció, en el moment de màxim descrèdit de la política des del restabliment de la democràcia. Amb aquest propòsit presidirà Artur Mas la cimera "per la regeneració democràtica" que ell mateix ha convocat per avui al Palau de la Generalitat, van explicar a l'ARA fonts nacionalistes.

Serà una trobada atípica, sense representants dels grups parlamentaris, i d'això se n'ha queixat l'oposició. Hi seran presents, en canvi, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gimeno; el fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol; el síndic major, Jaume Amat; el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso; el síndic de greuges, Rafael Ribó, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, a més del mateix Mas.

A finals de la setmana passada, en plena eclosió mediàtica del cas Bárcenas i davant la irritació creixent d'una opinió pública escandalitzada pels múltiples casos de corrupció a Catalunya i a tot l'Estat, Mas va cridar sobtadament els màxims representants dels òrgans de control públic a mantenir la trobada d'avui i aportar-hi idees per combatre les males pràctiques a l'administració i els partits polítics. Amb aquest gest, el president de la Generalitat pretén transmetre el missatge que es pren seriosament un problema que de fet afecta també el seu propi partit.

Perfil heterogeni

El perfil heterogeni dels participants en la cimera fa preveure que no serà fàcil sortir-ne amb grans compromisos. Les expectatives del Govern sobre els resultats de la cita, segons les fonts consultades, són més aviat moderades. Tampoc falten els recels d'alguns dels convocats davant del que temen que pugui ser una operació més estètica que efectiva per combatre la corrupció. La reunió servirà d'entrada per visualitzar que d'organismes encarregats de vetllar per la higiene democràtica ja n'hi ha uns quants i estan units en aquesta lluita. La feina serà determinar per què es continuen escampant ombres de sospita entre polítics i gestors públics i què es pot fer per frenar aquesta plaga.

Mas va demanar a les institucions convidades a la cimera que preparessin un plec de propostes per millorar la transparència, l'eficiència i l'honestedat en les instàncies públiques. La voluntat del president és que les idees més factibles puguin anar-se concretant. Algunes propostes poden dependre directament del Govern, en altres casos poden requerir modificacions normatives que caldrà tramitar al Parlament o fins i tot a les Corts.

La d'avui a les 12.30 hores serà la primera trobada d'aquesta mena, però pot ser que no sigui l'última. Una de les qüestions que hauran de valorar els participants és si cal que tingui continuïtat, per poder fer el seguiment de la feina que s'iniciï avui. El mateix conseller de la Presidència, Francesc Homs, va deixar ahir la porta oberta a celebrar noves cimeres en el futur. En tot cas, dels resultats de la reunió n'informarà en roda de premsa Mas, que a més compareixerà més endavant al Parlament per donar-ne compte.

Què es farà amb els imputats?

Un dels aspectes que han centrat el debat polític en els últims dies és si un càrrec públic o de partit ha de ser apartat de les seves funcions si és imputat per un cas de corrupció. Homs no va descartar que d'això se'n parli en la reunió d'avui. El que sí que va negar taxativament és que s'abordin casos concrets, com el del secretari general de Convergència, Oriol Pujol. La Fiscalia Anticorrupció va demanar dilluns al jutge que investiga el cas ITV que l'imputi per tràfic d'influències en la concessió d'aquestes estacions. La decisió depèn ara del TSJC, el president del qual és un dels citats avui a Palau. El TSJC és l'únic òrgan amb capacitat per imputar persones amb la condició d'aforat, com és el cas d'Oriol Pujol, diputat al Parlament i president del grup de CiU.

És un cas extremadament delicat per a Mas i per al seu partit. Si es confirma la imputació de Pujol, es veuran obligats a sospesar amb ell si cal o no rellevar-lo, almenys provisionalment, de totes o algunes de les seves funcions. Conscient que tot plegat pot afectar el procés sobiranista, Pujol va deixar entreveure dilluns que està disposat a fer un gest i apartar-se. Però res d'això està encara decidit.

De fet, Mas creu que s'ha d'actuar amb prudència i examinar cas per cas què és el més convenient. Homs es va fer ressò del cas de Pau Cabré, l'alcalde de CiU del municipi d'Alpicat, que ha acabat sent absolt tot i una primera sentència condemnatòria per delicte urbanístic. La conclusió que en va treure Homs és que, tot i la "indignació" que generen els escàndols de corrupció, no sembla raonable plantejar la dimissió automàtica de qualsevol imputat. El Govern es mourà amb peus de plom en aquest terreny.


El Parlament desenterra la llei electoral i la de transparència

El 'senyor' diputat no podrà rebre regals

SARA GONZÁLEZ 

BARCELONA | Actualitzada el 06/02/2013 00:00

Núria de Gispert va comparèixer ahir al Parlament. Núria de Gispert va comparèixer ahir al Parlament. ACN

Sufocar l'incendi que han generat a escala política i social els últims casos de corrupció. Aquesta és la missió que s'ha marcat la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, que ahir es va erigir en tallafocs i va instar a reactivar les ponències de la llei electoral i de la llei de transparència per tenir-les aprovades aquest mateix any i poder millorar així la malmesa imatge de la classe política a ulls dels ciutadans. És a dir, l'objectiu és tancar en 11 mesos el que els partits no han estat capaços d'acordar en 33 anys.

Els partits van acceptar el repte de la presidenta, que no vol anar de buit a la cimera d'avui. Tot i això, De Gispert no ha convençut tothom per a la cimera de partits que ha convocat demà per explicar als grups parlamentaris els resultats de la trobada institucional d'avui i posar sobre la taula mesures per "millorar la imatge de la política". Davant el que consideren una operació de maquillatge, ICV-EUiA i Ciutadans deixaran la cadira buida, mentre que el PP encara s'ho està rumiant.

Ahir tots els partits van comparèixer amb la motxilla carregada de propostes per alimentar una llei de transparència que va quedar als llimbs quan Artur Mas va avançar les eleccions. La ponència es va posar en marxa l'any 2011, però fins a l'abril de l'any passat no es va tenir enllestit un document base.

Informació exhaustiva

L'esbós de la llei en qüestió preveu la creació d'un portal web amb exhaustiva informació sobre les institucions públiques -incloent-hi la destinació dels pressupostos i els detalls dels concursos públics-, els sous de consells directius i el destí de les subvencions. També preveu que els governants no puguin acceptar regals, que calgui justificar públicament els mèrits per nomenar alts càrrecs i, fins i tot, que siguin tractats de senyor i no de Molt Honorable , un protocol que quedaria reservat als presidents del Govern i del Parlament.

La llei electoral és una llosa encara més gran. Després de nou sessions, la ponència va quedar tancada el febrer del 2010 sense acord. El gran escull, més enllà de les mesures per garantir la transparència del finançament dels partits, és el sistema de repartiment d'escons i la relació entre proporcionalitat i territori. Caldrà veure si la urgència del moment supera un bloqueig que ja dura més de tres dècades.