ara

CANVI DE CICLE

Rajoy vol portar ara la declaració al TC

El govern espanyol, assetjat pel cas Bárcenas, llança un nou embat jurídic contra el procés sobiranista
JOAN FAUS / ROGER MATEOS 

Madrid/barcelona. | Actualitzada el 09/02/2013 00:00

PREPARANT EL RECURS  El govern espanyol prepara el terreny per recórrer davant del Constitucional la declaració   De sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya. PREPARANT EL RECURS El govern espanyol prepara el terreny per recórrer davant del Constitucional la declaració De sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya. EFE

Nova envestida contra el procés català pel dret a decidir. Després de dues setmanes atabalat per les sospites de corrupció que amenacen de provocar un terratrèmol a la cúpula del PP, el govern de Mariano Rajoy va tornar ahir a la càrrega amb l'objectiu de concentrar el focus d'atenció pública en el desafiament sobiranista. Tot i haver deixat entreveure setmanes enrere que la declaració de sobirania aprovada pel Parlament era paper mullat, sense cap conseqüència jurídica, ahir el consell de ministres va posar en marxa els tràmits per recórrer la resolució davant del Tribunal Constitucional.

L'Advocacia de l'Estat ja ha finalitzat l'informe que li va sol·licitar l'executiu sobre el text aprovat el 23 de gener al Parlament. I malgrat que es tracta d'una simbòlica declaració formal, l'informe aprecia "arguments favorables" a la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat. El pas següent, segons va explicar la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, serà conèixer els "arguments" i les "valoracions" del Consell d'Estat per decidir si es presenta o no el recurs al TC.

Malgrat insistir que respecta els terminis traçats, la Moncloa dóna gairebé per fet aquest nou litigi judicial amb la Generalitat. "L'informe de l'Advocacia de l'Estat és un element molt determinat en el moment de fixar la posició [del govern]", va revelar Sáenz de Santamaría en la roda de premsa posterior al consell de ministres.

L'executiu de Mariano Rajoy no s'ha mogut ni un mil·límetre del discurs oficial que manté d'ençà de les eleccions catalanes del 25 novembre: cada decisió de la Generalitat és analitzada amb lupa, per si pot arribar a ser objecte d'impugnació. "Aquest govern compleix i farà complir la Constitució i les lleis", va subratllar la vicepresidenta, que a més es va esforçar a emmarcar aquestes reaccions en la normalitat democràtica. "Procedirem de la mateixa manera que en altres casos: com s'ha fet des del 1979, el que vulnera la Constitució es recorre", va afirmar.

La postura oficial és que des d'un primer moment el govern no tenia dubte del "contingut inconstitucional" de la resolució, però va decidir que només la impugnaria si tenia "efectes jurídics". Doncs bé, tot apunta que l'informe de l'Advocacia de l'Estat li dóna via lliure per fer-ho. L'organisme al·lega que reconèixer el poble català com un "subjecte polític i jurídic sobirà", com diu el text emanat del Parlament, vulnera quatre articles de la Constitució, els que fixen que la sobirania recau en tot el poble espanyol i estableixen la "indissoluble unitat d'Espanya".

Diferent del pla Ibarretxe

Sáenz de Santamaría, a més, va voler traçar unes separacions clares entre la declaració del Parlament i el pla sobiranista de l'exlehendakari Juan José Ibarretxe, malgrat que en altres ocasions ha optat per posar les dues iniciatives en el mateix sac. Segons va explicar, l'Advocacia de l'Estat ha fonamentat "molt rigorosament" que la resolució catalana sí que és recurrible davant del Tribunal Constitucional, ja que, a diferència del pla Ibarretxe -que era un "mer tràmit" inicial-, el text del Parlament "esgota el procés de decisió" i suposa l'"acte final" d'un procés que té "efectes jurídics" i un "fi clarament inconstitucional".

La número dos de Rajoy no va voler aclarir en què es tradueixen aquests efectes jurídics tot i que va negar que la resolució suposi una declaració d'independència. De fet, va acabar admetent que la veritable por de la Moncloa és que la Generalitat es cregui que té via lliure en el camí cap a la consulta. "En el moment en què se't reconeix la sobirania, les teves capacitats són unes altres", va dir. En aquest sentit, en una clara advertència, Sáenz de Santamaría va recordar que, si es demana, la interposició del recurs comportaria la suspensió automàtica de la declaració, que "deixaria de poder-se aplicar", però alhora, en un dard a la Generalitat i al procés sobiranista, va dir desconèixer si "políticament" l'executiu d'Artur Mas "assumiria" aquesta suspensió.

Indignació a la Generalitat

No pot dir-se que la maniobra del PP de recórrer la declaració de sobirania agafés per sorpresa la Generalitat, però tot i així la indignació no era inferior. El primer a sortir-ne al pas va ser el conseller de la Presidència, Francesc Homs, que va ser molt explícit a l'hora d'advertir que impugnar la resolució aprovada a la cambra catalana representaria un "atemptat" contra els fonaments de la democràcia. "Si en el Parlament de Catalunya no ens podem expressar democràticament d'acord amb el mandat de la ciutadania, això no és democràcia", va clamar Homs.

Poc després era el mateix president de la Generalitat, Artur Mas, qui posava el crit al cel. "Els països tenen el dret a decidir el seu màxim autogovern i el seu futur col·lectiu. I contra això no hi ha normes, ni lleis ni constitucions possibles. És un tema de voluntats de la gent i de drets que, d'altra banda, tothom hauria de protegir", va afirmar.

Com si ja portés la resposta preparada, Soraya Sáenz de Santamaría va ser a temps de contestar-los en la roda de premsa posterior al consell de ministres. La vicepresidenta del govern espanyol va agafar-se als arguments jurídics per rebatre el dret a decidir: "La voluntat democràtica constitutiva a Espanya va ser la Constitució. I el més democràtic és complir la Constitució i les lleis".

Esquerra exigeix respecte

El president d'ERC, Oriol Junqueras, va exigir a l'executiu del PP que sigui "més respectuós" amb la voluntat democràtica dels catalans i es preocupi més per prevenir la "corrupció generalitzada" a tot l'Estat i la greu crisi econòmica. La seva número dos al partit, Marta Rovira, va pronosticar, a més, que el recurs contra la declaració no farà altra cosa que incrementar el nombre d'independentistes. En canvi, el PSC va reaccionar amb un to crític cap als partits que van donar suport a la resolució sobiranista. El recurs d'inconstitucionalitat era "previsible" perquè, segons el socialista Maurici Lucena, el text "surt de l'ordenament jurídic". La cúpula del PSC segueix enrocada en contra del procés engegat a Catalunya.