Ara

NOVETAT EDITORIAL

"La Constitució és el nou tòtem espanyol"

El politòleg Jordi Muñoz publica l'estudi de camp més gran fet fins ara sobre la identitat espanyola
DAVID MIRÓ 

Barcelona | Actualitzada el 10/02/2013 00:00

INTENTANT ANAR A L'HORA  El nacionalisme espanyol, ja en el franquisme però també  en democràcia, ha intentat  que prosperi arreu una idea unitària d'Espanya. El nacionalisme espanyol ha intentat que prosperi arreu una idea unitària d'Espanya REUTERS

Durant el Mundial de futbol d'Alemanya, el 2006, la profusió de banderes tricolors a les principals ciutats germàniques va provocar un encès debat social. L'herència del nazisme fa que molts alemanys se sentin incòmodes amb qualsevol mostra d'efusivitat patriòtica. A Espanya, la victòria a l'Eurocopa del 2008, i sobretot al Mundial del 2010, va servir per exorcitzar molts dimonis i la rojigualda es va fer present d'una manera aclaparadora en molts punts de la geografia hispànica. Tot i això, segons el politòleg i col·laborador de l'ARA Jordi Muñoz (València, 1979), els esforços per construir una identitat espanyola esporgada de romanents del franquisme encara no han reeixit del tot i han xocat amb un veritable mur a Catalunya i Euskadi.

"Si demà Espanya s'alcés amb tantes banderes penjades als carrers com hi ha als Estats Units una part significativa de la població s'espantaria i pensaria que ha entrat en el túnel del temps". Muñoz justifica els seus arguments sobre dades, les d'una macroenquesta per al CIS (Centre d'Investigacions Sociològiques) que va dissenyar junt amb altres investigadors, que van servir de base per a una tesi doctoral i que ara l'organisme publica amb el títol de La construcción política de la identidad española: ¿del nacionalcatoliscismo al patriotismo democrático? Es tracta del treball de camp més gran que s'ha fet mai sobre aquesta qüestió, que Muñoz reconeix que ha estat poc treballada. "La majoria d'estudis se centren en el nacionalisme de les elits, la ideologia nacionalista. Jo el que volia veure era l'impacte d'aquest nacionalisme sobre el ciutadà, i això no s'havia fet mai".

Però el nacionalisme espanyol no és tot igual. La monografia de Muñoz té dues parts, una dedicada a explicar com es construeix una nova identitat nacional espanyola de les cendres del franquisme (però acceptable per als seus hereus) i una altra basada en l'enquesta, per analitzar-ne el grau d'acceptació. "El franquisme monopolitza la identitat espanyola i l'associa al catolicisme, al nucli etnocultural castellà i a una lectura tradicionalista de la història d'Espanya. I l'oposició és etiquetada d'antiespanyola, de manera que provoca una sensació d'alienació d'una part de la societat respecte a aquesta idea d'Espanya".

La Transició, doncs, suposa també una operació d'enginyeria política: ¿com es passa d'una concepció casposa i antipàtica d'Espanya a una idea homologable, moderna i oberta sense provocar el rebuig de la dreta? El politòleg valencià recorre al concepte de nacionalisme constitucionalencunyat pel gallec Xacobe Bastida, segons el qual "es produeix una mena de síntesi en què la Constitució del 1978 té un paper de tòtem i de nou mite nacional, en el lloc que abans ocupaven Covadonga o els Reis Catòlics". Aquesta síntesi que substitueix el nacionalcatolicisme es basa en un nucli ampli acceptat per esquerra i dreta que té un límit molt clar: la unitat d'Espanya.

Patriotisme constitucional?

"Aquesta unitat es justifica ara amb un nou arsenal d'arguments que són acceptables per a l'esquerra: la legalitat representada per la Constitució, la solidaritat entre territoris i la igualtat de tots els ciutadans". Tot i això, hi ha elements anteriors que subsisteixen. "Al contrari que a Alemanya -explica Muñoz-, on el patriotisme constitucional d'Habermas es basa en el principi que la comunitat política existeix en virtut de les institucions democràtiques, a Espanya no es considera que la Constitució crea la nació espanyola, sinó que aquesta és preexistent".

¿I ha triomfat aquesta nova identitat espanyola moderna? Muñoz no té una única resposta. "Al principi de les sèries d'enquestes, als 80, es veu com la gent d'esquerres i no catòlica se sent poc orgullosa de ser espanyola, però les diferències es van escurçant fins a esborrar-se gairebé a principis dels 90. Després, però, amb l'arribada del PP al poder, la gent d'esquerres es torna a distanciar de la idea d'Espanya".

¿I a Catalunya i Euskadi què passa? "Allà on la nova identitat espanyola ha trobat un altra identitat competidora forta no ha quallat". Aquest és el gran fracàs de l'operació d'enginyeria política de la Transició. La nova identitat espanyola ha servit per construir un espai de consens entre esquerra i dreta, però no per subsumir-hi altres identitats nacionals que, per la seva pròpia naturalesa unitarista, és incapaç d'acceptar i d'integrar.


Identitat i llengua al País Valencià

| Actualitzada el 10/02/2013 00:00

El politòleg Muñoz. El politòleg Muñoz. F. MELCION

"A poc a poc es van esborrant els elements negatius dels símbols espanyols, és un procés lent i raonable, i el futbol és la punta de llança de tot això". Precisament, el País Valencià és un dels llocs d'Espanya on més banderes espanyoles es van poder veure quan Espanya va guanyar el Mundial i l'Eurocopa. Jordi Muñoz té una explicació: "Les dades mostren que, en conjunt, al País Valencià hi ha una forta penetració de la identitat espanyola, quasi tant com a Madrid. Però si filem prim veiem que els valencianoparlants es concentren als extrems, se senten o molt o poc espanyols, mentre que els castellanoparlants se situen al centre". És el famós autoodi descrit per Rafael Ninyoles als anys 70 per explicar el procés de substitució lingüística, que fa que una part de la població catalanoparlant senti la necessitat d'exterioritzar el seu espanyolisme.