Ara

CONGRÉS DELS SOCIALISTES BASCOS

El PSE rebutja de ple una consulta sobiranista a Euskadi

Patxi López recull un 90% dels vots contra el dret a decidir
OSKAR BAÑUELOS 

Bilbao | Actualitzada el 11/02/2013 00:00

El líder del PSOE, Alfredo P. Rubalcaba, va participar en la cloenda d'un congrés en què el PSE i Patxi López van abraçar el federalisme. El líder del PSOE, Alfredo P. Rubalcaba, va participar en la cloenda d'un congrés en què el PSE i Patxi López van abraçar el federalisme. A. ALDAI / EFE

Una esmena presentada per l'agrupació d'Irun i defensada per l'alcalde de la ciutat fronterera, José Antonio Santano, que demanava aprovar una consulta sobre el dret a decidir d'Euskadi va comptar ahir amb l'oposició del 90% dels compromissaris del setè congrés del PSE. Durant els debats previs al conclave, una altra iniciativa de l'exalcalde de Sant Sebastià, Odón Elorza, tampoc va prosperar i no va poder passar ni el filtre de la seva pròpia agrupació donostiarra.

La negativa a incorporar a l'ideari dels socialistes bascos el dret a decidir en una consulta, o si més no un plantejament de no impedir el seu desenvolupament, evita de moment una divisió com la que es dóna a Catalunya entre les files del PSC. L'experiència viscuda en el partit de Pere Navarro ha reforçat, sens dubte, les tesis dels que consideren "suïcida" endinsar-se en una qüestió en què "només estan còmodes els nacionalistes". "Sobretot -pensen de manera majoritària en el PSE- ara que el lehendakari Urkullu està primant el debat econòmic i de sortida de la crisi sobre el sobiranisme".

El portaveu del govern basc, Josu Erkoreka (PNB), traçava dissabte en una entrevista a l'ARA la línia que diferencia, segons ell, els socialistes catalans dels bascos: els primers, assenyalava, entren en el debat nacional "per construir", mentre que els bascos hi entren "per frenar-lo". Pels vots d'ahir, però, ni això: el PSE ni vol entrar en el debat.

Encara fa uns mesos, després de la derrota a les urnes -el PSE va passar de tenir un govern, un lehendakari i 25 parlamentaris, a només 16 diputats-, semblava possible un cert canvi, si més no retòric, en aquesta qüestió. El resultat del congrés conclòs ahir, però, s'allunya molt d'aquelles expectatives. La veritat és que al PSE hi seran les mateixes persones les que faran el mateix, tot i que l'escenari ha canviat totalment per als socialistes bascos.

Una direcció continuista

El congrés del PSE ha portat pocs canvis. Ni en persones ni en qüestions programàtiques. L'únic ressenyable és que l'executiva passa de 38 a 22 membres i hi entren alguns líders joves, tot i que en llocs de menys rellevància. El nucli dur segueix en les mateixes mans. El secretari general seguirà sent Patxi López -amb el suport del 88% dels vots, vuit punts menys que el 2005-, el president serà Jesús Eguiguren, que segueix tot i que s'havia acomiadat fa uns mesos de la política amb un documental biogràfic, i la forta secretaria d'organització continuarà controlada per l'exconseller d'Interior Rodolfo Ares. L'única cara nova -relativa- és la d'Idoia Mendia, que serà la portaveu del partit, com ja ho va ser del govern de López.

Pel que fa al debat territorial, el PSE ha aprovat defensar un model d'estat de tall federal, que busca allunyar-se tant del dret a decidir com de la recentralització que propugna la dreta espanyola. López ha agafat amb força la bandera de l'autonomisme estatutari però en el seu full de ruta coixeja de plantejaments clars de futur: sap el que no vol, però no arriba a explicar el que vol.

El congrés no ha aconseguit redreçar el rumb d'un partit allunyat del poder institucional, abatut per la seva falta d'influència en la política basca, i amb unes senyes d'identitat d'esquerra per terra després del seu pacte amb el PP. La tasca que té al davant López no serà fàcil. A partir d'ara, l'exlehendakari haurà de filar molt prim per, com vol, situar el PSE al centre dels debats, inclòs el sobiranista, que durant el cap de setmana ha eludit.