Ara

L'OMBRA, DE LA CORRUPCIÓ

Un 'thriller' entre Nicaragua i Urgell amb denúncies i espies

PP i PSC, atrapats per les confessions de l'ex de Jordi Pujol fill
SARA GONZÁLEZ 

Barcelona | Actualitzada el 12/02/2013 00:00

Un 'thriller' entre Nicaragua i Urgell amb denúncies i espiesUn 'thriller' entre Nicaragua i Urgell amb denúncies i espies MARTA PÉREZ / EFE

Jordi Pujol Ferrusola, el primogènit de l'expresident Jordi Pujol, carregant sacs plens de bitllets de 500 euros al maleter del cotxe per portar-los a Andorra, una exparella que es reuneix amb la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, per explicar-li el presumpte delicte i un partit rival, el PSC, que suposadament encarrega a uns detectius que enregistrin la conversa entre les dues dones. El que sembla el perfecte guió d'un thriller acaparava ahir el focus mediàtic i donava una altra volta de cargol a un ambient ja enrarit a les seus dels partits catalans des que s'ha fet evident que la plaga de la corrupció s'ha de combatre amb urgència.

"Portarem davant la justícia l'empresa que va fer les escoltes i qui les va encarregar", va anunciar Camacho. I és que, segons publicaven ahir El MundoEl Periódico , María Victoria Álvarez Martín, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, es va reunir el 7 de juliol del 2010 -tres dies abans de la gran manifestació contra la sentència de l'Estatut- amb Camacho per explicar-li el presumpte cas de blanqueig de diners, i, segons el rotatiu de Pedro J. Ramírez, el PSC va contractar l'agència de detectius Método 3 per enregistrar la conversa.

"El PSC ni utilitza ni ha autoritzat ni autoritza mètodes il·legals per fer política", responia el portaveu del PSC, Jaume Collboni, després que el partit revisés les relacions contractuals dels últims anys. Per aquest motiu, els socialistes demanen una rectificació a El Mundo i no descarten prendre mesures legals si la rectificació no arriba. Quan es va produir la trobada de Camacho amb María Victoria -que el 13 de desembre va denunciar els afers de la seva exparella davant la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF)-, el secretari d'organització era José Zaragoza, amb qui el PSC, segons va dir Collboni, no havia parlat quan va titllar de "falsa" la informació. Fonts socialistes van explicar a l'ARA que tot sembla una "maniobra" per no posar tota l'artilleria sobre el PP i desviar l'atenció, ja que en aquell moment Alfredo Pérez Rubalcaba era el ministre de l'Interior.

Sigui com sigui, espiada per la mateixa agència de detectius que va espiar quatre dels directius de la junta de Joan Laporta i que va seguir el rastre de la nena britànica desapareguda Madeleine McCann, Camacho s'ha vist situada de cop i volta al bell mig de l'huracà de la corrupció. Per què no ha dit res en aquests dos anys mentre donava suport al govern d'Artur Mas? Camacho es va esmerçar a defensar-se de l'espiral inquisidora: "Si algú m'informa que és coneixedor d'algun delicte, és aquesta persona i no jo l'encarregada de denunciar-ho davant la justícia, com s'ha produït anys després d'aquest dinar".

Un silenci castigat

Però per CiU, ERC, ICV-EUiA i Ciutadans, Camacho i el PSC han de donar explicacions. "Les escoltes de converses privades estan més vinculades a la guerra bruta que no a l'actuació d'un partit polític", va lamentar el portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, que va lamentar que aquests episodis es donin en un estat de dret. "Si tenien indicis de corruptela, per què no ho van posar en coneixement de les autoritats judicials i d'Hisenda en aquell moment?", va etzibar la portaveu republicana, Anna Simó, que va demanar a Anticorrupció que investigui els dos protagonistes de l'afer.

El silenci de Camacho no és l'únic que està sobre la taula. Segons apunten els rotatius que han destapat la trobada, algunes de les confessions que va fer María Victoria a la presidenta del PP consten a l'esborrany anònim que va esclatar en plena campanya electoral catalana, que acusava Artur Mas i l'expresident Jordi Pujol de tenir comptes a Suïssa. Molts interrogants i poques explicacions en un cas en què la realitat, un cop més, supera la ficció.