Ara

Fermin Muguruza: "M'interessa el dret a l'autodeterminació, no el nacionalisme"

X.C. 

| Actualitzada el 13/02/2013 00:00

Fermin Muguruza a Barcelona, un dia abans del concert a l'Apolo. Fermin Muguruza a Barcelona, un dia abans del concert a l'Apolo.RUTH MARIGOT

Fermin Muguruza (Irun, 1963) protagonitza avui una sessió del cicle En Persona a la Sala Apolo, a partir de les 19 h: un concert en què repassarà cançons, des dels temps de Kortatu fins ara, amb Jon Elizalde i Xabi Solano, i en què el públic podrà fer preguntes. Abans es projectarà el fals documental Zuloak , que ha dirigit Muguruza, i finalment actuaran les mateixes Zuloak.

Quines preguntes esperes avui?

Estic disposat a contestar pràcticament a tot. Suposo que em preguntaran sobre la censura, perquè la tornaré a patir aquest any. Després de la prohibició dels concerts de Soziedad Alkoholika a Madrid, imagino que serà dur. També em preguntaran sobre la gira que començaré el 23 de març al Kurdistan. I si hi haurà reunió de Kortatu.

Músic, cineasta, reporter?

Tinc diversos fronts oberts i el musical no el vull deixar. Ara m'agradaria preparar alguna cosa que trenqués amb tot. Per això la gira és una mena de tancament. Sempre treballo molt intensament en un projecte, el tanco i després passo al següent. M'atrau muntar una formació bàsica, barreja de rock i dub .

Vas fer una sèrie de documentals sobre la música dels països àrabs per a la cadena Al-Jazira. ¿Has descobert realitats diferents de les que havies imaginat?

Sí, perquè he descobert els països de la mà dels músics. No coneixia el Líban i ara el trobo molt pròxim. Em recorda Bilbao als anys 80, fins i tot la manera d'expressar-se de les bandes. La cultura àrab és tan densa i rica que cada segon aprens alguna cosa, però els països que més m'han sorprès han sigut el Iemen i el Sudan. El Iemen perquè és una cosa fora d'aquest univers. I el Sudan perquè hi vaig anar amb bastants prejudicis. Vaig ser a Khartum, que és un lloc increïble on s'ajunten la cultura àrab i l'africana negra i la música és per tot arreu. Per això corrents d'ultradreta com la salafista és difícil que hi tinguin èxit.

¿Tenies ganes de tornar a parlar del País Basc?

És una idea que està darrere del projecte Zuloak: parlar d'una nova generació que viurà en un nou País Basc sense conflicte armat. Per a la pel·lícula vaig triar sis dones que són punta de llança de la música que s'està fent al País Basc, i al voltant vam crear una trama de fals documental sobre un grup. És una manera d'explicar la situació basca a través d'unes dones que ja tenen un llenguatge nou, molt més lúdic.

¿La semàntica ha tingut massa pes al País Basc?

Sí, perquè es jutjava cada frase, cada paraula, com el tema de la condemna. I si deia que estava a favor de la independència, llavors em deien que era nacionalista, quan a mi el nacionalisme no m'ha interessat mai. M'interessa el dret a l'autodeterminació i que cada país pugui decidir què vol ser.

¿En quina situació està el procés de pau ara mateix?

Bloquejat. S'ha de muntar una mesa tècnica per parlar sobre com es desmantellen les estructures militars d'ETA, però també sobre la sortida dels presos, de la Guàrdia Civil i la policia espanyola. Són qüestions tècniques amb les quals el PSOE estava d'acord, però el PP ho bloqueja. Tot està massa contaminat. El primer pas hauria de ser que els presos no estiguin dispersos. Hi ha una pel·lícula sobre Irlanda, Cinc minuts de glòria , en què els adults saben que l'únic contacte que poden tenir és a garrotades, però també saben que han de donar un altre futur als fills. Aquest és el camí que ha d'il·luminar el futur del País Basc.

Des del País Basc, com veus el procés sobiranista català?

Amb admiració i una mica d'enveja. És molt interessant perquè planteja el subjecte polític sobirà, un camí que Ibarretxe no va ser capaç de seguir. Espero que es convoqui la consulta, perquè és una llicó democràtica que reconeix que si la majoria de la gent decideix que vol seguir a Espanya, s'acceptarà. Aquesta és la gran lliçó.