Ara

CANVI DE CICLE

Duran creu que el plet català es resoldria canviant la Constitució

El líder d'Unió enalteix l'esperit de la Transició i fa una crida a restablir el diàleg
ORIOL MARCH 

Barcelona. | Actualitzada el 16/02/2013 00:00

Josep A. Duran i Lleida va fer una roda de premsa conjunta amb el president de Sentit Comú per Catalunya, Santiago Buscató, en un hotel de Barcelona. Josep A. Duran i Lleida va fer una roda de premsa conjunta amb el president de Sentit Comú per Catalunya, Santiago Buscató, en un hotel de Barcelona. PATRICIA MATEOS / ACN

Una recepta pròxima a les tesis del PSC i llunyana a l'estratègia de l'executiu liderat per Artur Mas. Així es pot resumir la proposta que va fer ahir Josep A. Duran i Lleida, líder d'Unió, per solucionar el plet de sobirania entre Catalunya i Espanya: una reforma de la Constitució. "Catalunya no encaixa en la interpretació que se n'ha fet o que en fan alguns. [...] Per què no deixen de matar-se i aborden amb diàleg la reforma constitucional?", es pregunta Duran en la seva tradicional carta web setmanal.

Aquestes paraules arriben la setmana que Mariano Rajoy, president del govern espanyol, va obrir molt tímidament la porta a fer canvis -que no va concretar i que en cap cas inclourien el dret a l'autodeterminació o bé la celebració d'una consulta sobiranista i sí que requeririen majories molt reforçades- en la carta magna davant del repte plantejat per Artur Mas. "Si algú vol reformar la Constitució té els mecanismes per fer-ho, però necessita prou vots per aconseguir-ho", va plantejar Rajoy, sabedor que només una minoria del conjunt d'espanyols avalaria el dret a decidir per a Catalunya i convençut que només una minoria de catalans vol l'estat propi.

La resposta que va donar el Govern a aquestes paraules va arribar del conseller de la Presidència, Francesc Homs, que va ser taxatiu: "Si tan convençut està d'això, que permeti la celebració de la consulta". La resposta de Duran no és aquesta i opta per assegurar que el text del 1978 és reformable "per si mateix". "Seria la primera vegada que a un període constituent [la Transició] el segueix una nova Constitució fruit de la reforma. Fins ara, a Espanya les Constitucions han anat seguides de dictadures o de guerres", deia el líder d'Unió.

L'esperit de la Transició és una de les parts centrals del document de Duran, que demana recuperar l'esperit d'aquella etapa. "Penso que no va fallar tant la Transició com el fet que en els últims anys ha desaparegut l'esperit que la va fer viable", resumeix el cap de files de CiU a Madrid, que també fa una crida a restablir el diàleg entre partits i que ahir va donar la benvinguda a una seixantena de nous militants procedents del lobi Sentit Comú, que li ha donat suport en els dos últims comicis. Amb el seu ingrés, els militants d'Unió s'eleven, segons Duran, als 12.400.

Bastir ponts

Les peticions de diàleg estan a l'ordre del dia, especialment des de sectors empresarials i des dels representants polítics contraris a la independència, com el mateix Duran. "Avui en dia, el procés [constituent] no seria possible amb els nous dirigents i amb la falta de diàleg i de respecte dels partits entre si", considera respecte al PP i el PSOE.

De tarannà pactista i acostumat a ser decisiu per aprovar lleis importants, Duran veu ara com a la cambra baixa el PP passa el rodet en cada votació i fins i tot ha d'aguantar que dirigents del PP l'acusin de còmplice del sobiranisme de Mas. El problema per al líder d'Unió és que, de moment, l'oferta de diàleg és sempre unidireccional: de Barcelona a Madrid. I la resposta que més vegades surt de la Moncloa, cada cop que la Generalitat explicita aspiracions, és el cop de porta.

De moment, mentre el Govern enfila la llei de consultes i ja té aprovada pel Parlament una declaració de sobirania, l'únic roc a la faixa de Rajoy és el d'un model de finançament en el règim comú. Insuficient per a Mas, que considera superat el pacte fiscal. Un Mas que ha avançat que qualsevol proposta de l'Estat que no sigui l'autorització de la consulta haurà de sotmetre's a referèndum a Catalunya.