Ara

L'ESCÀNDOL DELS ESPIES

"Veiem homes amb bigoti i ulleres de sol a cada cantonada"

La psicosi per la presumpta xarxa d'espionatge s'instal·la a la vida diària de polítics i empresaris
M. COLOMER / S. GONZÁLEZ 

Barcelona | Actualitzada el 17/02/2013 00:00

LA SEGURETAT PREOCUPA  Mas, com la majoria de dirigents catalans, pren ara més mesures de seguretat. Als casos de corrupció s'hi sumen maniobres poc clares. LA SEGURETAT PREOCUPA Mas, com la majoria de dirigents catalans, pren ara més mesures de seguretat. Als casos de corrupció s'hi sumen maniobres poc clares. PERE VIRGILI

"Veiem homes amb bigoti i ulleres de sol a cada cantonada". Aquest és el retrat còmic que feia un alt dirigent d'ERC i que defineix a la perfecció, amb inevitable deix caricaturesc, la psicosi que impregna els partits catalans arran de la presumpta xarxa d'espionatge investigada a Catalunya. Rastrejar micròfons a les seus, desconnectar i treure la bateria del mòbil per por de ser gravats, conversar lluny dels telèfons i revisar l'escó del Parlament. Hi ha dirigents polítics i empresaris que se senten vigilats fins i tot al seu propi domicili, segons ha pogut constatar l'ARA.

Segons algunes fonts, diversos treballadors rebotats de l'agència de detectius Método 3, que ha canviat de nom, haurien activat la bomba de rellotgeria. Davant el suposat impagament d'indemnitzacions, podrien haver copiat centenars de dossiers per traficar amb la informació. És a partir d'aquí que es va destapar l'enregistrament de la trobada de la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, amb l'examant de Jordi Pujol Ferrussola, María Victoria Álvarez, en què li va explicar el presumpte blanqueig de diners del fill de l'expresident. Una guspira que ha encès la metxa d'un artefacte de dimensions incertes.

La punta de l'iceberg

L'exsecretari d'organització del PSC José Zaragoza ha estat acusat d'encarregar l'espionatge de l'examant per destapar la suposada relació dels Pujol amb el cas Palau. Zaragoza ha negat l'encàrrec, però la desconfiança ja s'ha fet un lloc d'honor. Sí que ha reconegut, en canvi, contractes amb filials de seguretat de Método 3 que tenen la seu justament davant del restaurant La Camarga, on Camacho va dinar amb Álvarez el juliol del 2010. Les informacions dels últims dies apunten que és només la punta de l'iceberg, gairebé l'anècdota, i la policia investiga ara si realment hi ha una xarxa d'espionatge creuat entre partits, bàsicament CiU, el PP i el PSC. Tothom ho nega tot, però ningú se'n refia. Fins al punt que l'angoixa i "la paranoia" -com asseguren alguns dirigents consultats- s'han anat estenent com una taca d'oli.

De fet, des que el Govern va començar el desafiament a l'Estat, almenys a CiU ja va haver-hi un toc d'alerta. Era el primer semestre del 2012, quan Artur Mas intentava abonar el terreny per posar sobre la taula el pacte fiscal. Paral·lelament anaven apareixent informacions sobre el cas de les ITV que esquitxen el secretari general de CDC, Oriol Pujol. Fonts nacionalistes admetien que dins del partit es va transmetre als quadres que fossin conscients que les seves comunicacions podrien estar intervingudes perquè el procés sobiranista seria "combatut des de les altes instàncies, i també de les clavegueres, de l'Estat".

Les mateixes fonts expliquen que des de la Generalitat es tenien "sospites fonamentades", mai sustentades en fets coneguts, que un cop ETA va anunciar el cessament definitiu de la violència desenes de treballadors dels serveis d'intel·ligència van ser redirigits a Catalunya per controlar l'auge independentista. El 14 d'octubre el general Manuel Fernández-Monzón, exportaveu del ministeri de Defensa i que va estar als serveis d'espionatge de l'exèrcit durant la dictadura franquista, va confessar que la manifestació de l'11 de setembre de l'any passat va agafar "desprevingut" a tothom, "inclosos els serveis d'intel·ligència" espanyols.

Sigui com sigui, la bola de neu s'ha fet gran. "Una certa sensació de paranoia la tenim tots. Ens sentim vigilats arreu", diu un altre polític. A can PSC procuren no perdre la calma. O si més no aquesta és la imatge que projecten. "Hi ha ambient de preocupació perquè és un tema que angoixa la societat, però per part nostra ja hem dit tot el que podíem dir i estem tranquils", afirma un dirigent socialista. "No he vist psicosi perquè hem parlat clar", afegeix un altre, que, a més, puntualitza que no tenen previst fer cap nou rastreig de micròfons a la seu, com el que van contractar a filials de Método 3. Tot i això, a Nicaragua n'hi ha que no s'acaben de creure el taxatiu desmarcatge de Zaragoza dels casos d'espionatge i demanen claredat. Alguna cosa grinyola.

Els telèfons, amb la bateria fora

Reconeguin més o menys nerviosisme, tots admeten sensació d'inseguretat generalitzada entorn dels mòbils. Hi ha polítics que creuen que poden tenir incorporats micròfons controlats a distància i ser utilitzats com a gravadores encara que estiguin desconnectats. És per això que molts d'ells en reunions confidencials no només els desconnecten, sinó que fins i tot els treuen la bateria o els deixen lluny. Persones que han estat al despatx de Mas expliquen que en determinades reunions el president és prudent i demana que els mòbils es desconnectin i es guardin fora. Tot i això, experts consultats asseguren que és "tècnicament impossible" que un telèfon desconnectat faci servir cap software i que, per tant, tot formaria part, més aviat, d'una "llegenda urbana". Però en matèria d'espionatge tota precaució és poca. Precisament, el president també ha multiplicat notablement la seva protecció des de la manifestació de la Diada i la Generalitat desenvolupava al final de l'anterior legislatura noves mesures de seguretat i un nou sistema d'encriptació de comunicacions.

En tot cas, els mesos vinents es preveu, almenys per ara, que les noves informacions d'espionatges que es derivin dels documents siguin la gota malaia d'alguns partits. A favor del PP hi juga el fet que, un cop la policia té els informes, el ministre d'Interior, Jorge Fernández, té cert marge per dominar els tempos. De fet, l'esclat de l'escàndol de les escoltes ha estat la coartada perfecta dels populars per desviar l'atenció del cas Bárcenas.

El panorama de descontrol provoca que la síndrome que amb tant enginy va definir Mark Twain s'hagi instal·lat a la política catalana: "Que jo sigui un paranoic no vol dir que no em persegueixin".


Tot esperant el 'Big One'

DAVID MIRÓ 

| Actualitzada el 17/02/2013 00:00

Des del punt de vista de l'Estat, és inqüestionable que l'amenaça més gran a la seva integritat prové de Catalunya i és lògic, per tant, que una part important de la seva intel·ligència es dediqui a infiltrar-se i espiar, analitzar i, eventualment, sabotejar el que de manera eufemística anomenem "el procés". Ara bé, què hi ha de cert en les teories conspiratives que veuen la mà de l'Estat en tot el que objectivament pot afectar el dit procés? Aquestes situacions se solen produir més per una conjunció d'interessos puntual (extreballadors rebotats, mitjans àvids de porqueria, polítics incauts) que per una estratègia específicament dissenyada. Tot i això, en cercles econòmics es té el convenciment que encara falta el Big One , la mare de tots els escàndols. Cordem-nos, doncs, els cinturons. La psicosi ha vingut per quedar-se.


Espies, telèfons punxats i polítics: una estreta relació

El 2009 es va saber que Aguirre investigava rivals al PP
ORIOL MARCH 

Barcelona | Actualitzada el 17/02/2013 00:00

Esperanza Aguirre va ordenar investigar dirigents pròxims a Alberto Ruiz Gallardón. Esperanza Aguirre va ordenar investigar dirigents pròxims a Alberto Ruiz Gallardón. J.J. GUILLÉN / EFE

La informació és poder, i és precisament la lluita pel poder el que mou gran part de les maniobres polítiques. Per això no estranya que al llarg de les últimes dècades s'hagin produït casos d'espionatge en les altes esferes dirigents que, més tard o més d'hora i amb mitjans més o menys lícits, han acabat sent explicades pels mitjans de comunicació. Un dels casos d'espionatge més sonats va ser el que va instigar l'expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, contra els seus adversaris polítics al PP en plena batalla pel poder intern contra Mariano Rajoy.

Però el dels populars madrilenys no ha estat l'únic que ha transcendit. El cas de les escoltes amb el sistema Sitel per part d'Alfredo Pérez Rubalcaba quan comandava el ministeri de l'Interior o bé les del Cesid -que incloïen tenir el telèfon del rei Joan Carles punxat- també van sacsejar l'opinió pública.

Aguirre i els seus espies

Investigacions emmarcades en la lluita interna pel poder al PP

Esperanza Aguirre és una dona amb caràcter i que no amaga les seves enemistats, com per exemple la que manté amb Alberto Ruiz Gallardón i amb el nucli de dirigents pròxim a Mariano Rjoy. Però pocs pensaven que seria capaç d'ordir una trama d'espionatge a la Comunitat de Madrid -institució que presidia- amb l'objectiu de controlar els seus adversaris polítics dins del PP i membres del seu propi gabinet. Els exagents de policia destinats a fer les vigilàncies depenien, a més, del departament de Presidència, Justícia i Interior del govern autonòmic i que dirigia Francisco Granados, fulminat més endavant per Aguirre.

Entre els vigilats hi havia Ignacio González, actual president de la comunitat en substitució de la lideresa i que va arribar a ser espiat en un viatge oficial a Colòmbia; Manuel Cobo, vicealcalde de Madrid que va denunciar davant la Fiscalia i proper a Gallardón, i Alfredo Prada, que va ser conseller autonòmic de Justícia. El director de Seguretat del govern madrileny mentre van durar les investigacions era Sergio Gamón, que abans havia estat cap dels escoltes d'Aguirre.

Rajoy va ser alertat de l'existència del cas per Álvaro Lapuerta, històric tresorer del PP. El mateix Lapuerta va ser investigat en el marc de la trama madrilenya, a parer seu per les crítiques que feia a "adjudicacions sospitoses" del govern regional. Lapuerta va ser substituït com a tresorer del PP per Luis Bárcenas, ara a l'ull de l'huracà per la llibreta en què suposadament apuntava pagaments en negre a tota la cúpula del PP des de l'any 1996 i finançament irregular.

El cas dels espies està en mans de la Justícia. A mitjans de gener, el guàrdia civil José Oreja, fitxat com a assessor de seguretat pel govern regional i ara imputat, va fer arribar al jutge una declaració en què reconeixia els seguiments a Cobo i a Prada. Afegia que Gallardón i Cristina Cifuentes -actual delegada del govern espanyol a Madrid- també havien estat objecte d'investigació.

Cesid i telèfons punxats

Centenars de comunicacions telefòniques intervingudes

Entre el 1983 i el 1991, el Cesid (Centre Superior d'Informació de la Defensa, l'actual CNI) va dur a terme de manera reiterada gravacions il·lícites de centenars de comunicacions telefòniques. Entre els afectats hi havia fins i tot el rei Joan Carles, a més de polítics, empresaris i periodistes.

Espionatge a HB

Escoltes il·legals a la seu d'Herri Batasuna a Àlaba

Unes obres que es van fer l'any 1998 a la seu d'Herri Batasuna, antiga marca de l'esquerra abertzale, van deixar al descobert l'existència de micròfons. El Tribunal Suprem va acabar condemnant l'agent que va col·locar els micròfons.