Ara

DEBAT, EL PRESIDENT ESPANYOL

Rajoy frena Rubalcaba i aboca Mas al xoc de trens

El president espanyol ven optimisme econòmic i barra el pas al dret a decidir
FERRAN CASAS 

Madrid | Actualitzada el 21/02/2013 00:00

TRANQUIL I CONFIAT  El president espanyol, Mariano Rajoy, va afrontar un debat més tranquil del que esperava amb Rubalcaba i Duran.TRANQUIL I CONFIAT El president espanyol, Mariano Rajoy, va afrontar un debat més tranquil del que esperava amb Rubalcaba i Duran.JUANJO MARTÓN / EFE

Un president espanyol que intenta sortir de l'atzucac de la crisi i de la gangrena de la corrupció amb mesures tan previsibles com suaus, i que es parapeta en una Constitució cada cop més discutida per ofegar el debat territorial. I davant seu, un cap de l'oposició amb poques idees valentes i que busca impedir que el passat i un lideratge poc consolidat el segueixin penalitzant. Aquest era el panorama que, ahir, oferien a l'hemicicle del Congrés, en la primera sessió del debat de política general, Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba.

Ja d'entrada, Rajoy es va erigir en un mur. Per preservar el PP i el seu govern del cas Bárcenas (no el va ni citar), de presumpte finançament il·legal del partit i sobresous en negre repartits a la cúpula. I també per dir no a dialogar sobre res que no estigui en els límits de la Constitució espanyola, un text que va llegir amb to greu per deixar clar que de sobirania només n'hi ha una (la de la nació espanyola) i que les competències per convocar una consulta són de l'Estat i que mai les cedirà.

Artur Mas (i ahir també un Josep A. Duran i Lleida disciplinat amb l'agenda de l'executiu català però que no va perdre el to conciliador en reclamar alternatives al seu interlocutor) demana diàleg, vol esgotar les vies legals i ser imaginatiu per exercir el dret a decidir i fer la consulta per l'estat propi el 2014. La declaració de sobirania del Parlament també apel·la a l'entesa amb l'Estat.

El dret a ser espanyols, intocable

Però Rajoy va abocar ahir al xoc de trens la legitimitat catalana, que s'expressa amb una àmplia majoria al Parlament -tal com va recordar el portaveu de CiU en la breu però concisa part del seu discurs que va dedicar al dret a decidir-, i la legalitat espanyola. Un marc que el president espanyol va recordar que no hi ha consens per reformar. I sense el PP és impossible. Així doncs, no va passar d'oferir un diàleg educat però limitat als marges constitucionals i, en aquesta línia, va citar la reforma del finançament, que no el pacte fiscal en la línia del concert. La prioritat de Rajoy és, doncs, "preservar el dret dels catalans a ser espanyols" més que no pas donar sortida als seus sentiments majoritaris.

La reforma de la Constitució sí que es va comptar entre les propostes de Rubalcaba. Aquest cop no va aixecar la bandera del federalisme però sí que va dir que canviar el text del 1978 havia de resoldre les tensions territorials. Una reforma que va lligar al "problema" de Catalunya (amb què el líder del PSOE és més sensible i propositiu que Rajoy), però sobretot a aturar la creixent desafecció política i reeditar consensos.

Potser perquè Rajoy considera que propostes com aquestes formen part de les "incoherències" i canvis d'opinió constants del PSOE, no es va dignar ni a debatre amb ell la reforma de la carta magna. Va preferir inundar-lo amb xifres, recordar les condemnes al PSOE per corrupció als 90 i blasmar l'herència rebuda fa 14 mesos.

Aquest havia estat, en bona part, el fil conductor del seu discurs al matí. Rajoy va indicar que amb "estupor" havia constatat que la situació, amb un dèficit del 9% del PIB, era molt pitjor del previst i que això va justificar retallades severes i incompliments flagrants del programa electoral en matèria tributària. Des que va agafar el testimoni del desaparegut José Luis Rodríguez Zapatero ha hagut de fer reformes molt contestades i els resultats -ahir ho va admetre- són discrets. Va explicar que al tancament del 2012 el dèficit públic es va reduir en 21.000 milions, i es va situar per sota del 7% del PIB. Són cinc dècimes més de l'objectiu marcat per Brussel·les.

Per ell, Espanya ja no és al fons del pou. Hi va ser a l'abril (a punt del rescat total de la seva economia) i ara, després d'impedir el naufragi, toquen reformes per créixer més que no pas retallades. Entre les mesures que aprovarà aviat el consell de ministres hi ha bonificacions de l'IVA per a autònoms i emprenedors, pagar-lo quan es cobra la factura o una línia de crèdits per a pimes. L'oposició li va replicar que no n'hi havia prou però Rajoy creu que va pel bon camí. Malgrat l'espanyolisme d'UPyD, que assetja el PP amb el discurs de les "duplicitats" i el "crèdit il·limitat" a la Generalitat brandat per Rosa Díez, el president va presentar com un mèrit seu haver ajudat les administracions territorials. I va insistir que havia garantit que les autonomies paguessin a proveïdors i havia evitat la fallida de molts ajuntaments.

Les reformes de Rajoy incidiran a mimar l'empresa i l'emprenedoria i reconciliar-se amb el seu votant tradicional. No es mou del seu clixé. Tampoc incomodarà la banca. La setmana passada, pressionat pel carrer i espantat per la soledat al Congrés, el PP va acceptar tramitar la iniciativa legislativa popular de la dació en pagament per frenar els desnonaments hipotecaris, una petició a la qual el PSOE dóna suport (Rubalcaba va dir que havia estat un error no fer-ho quan governaven). Ahir Rajoy se'n va desentendre i va mostrar-se contrari a "generalitzar" la dació perquè dificultaria la concessió de nous crèdits hipotecaris.

El drama dels desnonaments mobilitza molts ciutadans al carrer i la corrupció n'indigna molts altres. Rajoy no va citar Bárcenas, ni tan sols quan l'oposició l'acusava de viure pendent de l'extresorer i les seves filtracions. El cap de l'executiu va apel·lar al patriotisme de les forces polítiques i va admetre que el debat desgasta la imatge d'Espanya a l'exterior. En l'intent d'evitar una gresca de la qual el PP (esquitxat pel cas Bárcenas, però també per la vasta trama Gürtel i amb desenes de càrrecs imputats) és qui més té a perdre, va proposar un pacte contra la corrupció i per la transparència. Algunes propostes, com el control dels comptes dels partits i les seves fundacions, les havia rebutjat abans. D'altres, com donar capacitat sancionadora al Tribunal de Comptes, no són sobre la taula. Fa uns mesos el PP va dir no a incloure partits, sindicats i patronals a la llei de transparència. Ara diu que sí però continua sense incloure-hi la casa reial, sacsejada pel cas Nóos, que per ara es cobra la imputació del gendre del rei, Iñaki Urdangarin, que torna a declarar dissabte a Palma.

Qui se'n recorda, d'ETA?

Fins que Rosa Díez la va citar de passada ningú en vuit hores de debat va parlar d'ETA. El PP (i part del PSOE) considera que ofegar políticament l'esquerra abertzale ha funcionat i és clau perquè la banda hagi mort per inanició. Amb les peticions catalanes, plantejades amb pulcritud democràtica, Rajoy fa igual: dir no a tot i esperar que baixi el suflé. I Rubalcaba no és l'home cridat a moure-li la cadira.