La Vanguardia


Conclusions


És per amor pel que el Govern és el morós principal de la Generalitat i legisla contra Catalunya?


| 22/02/2013 - 00:00h
  Pilar Rahola


Si algú ho entén, que ho expliqui. Per què Pere Navarro va enviar a Rubalcaba un míssil nuclear amb cap de Joan Carles, just el dia en què el líder socialista podia inflar el pit? De les moltes explicacions, em quedo amb la conspiradora: serà que el PSC ha fet pagar a Rubalcaba l'abandonament a la seva sort de José Zaragoza, en l'assumpte de Método 3? Serà que el PSC no vol apuntalar el senyor Alfredo perquè està en bloc donant suport a la seva adversària Chacón? I si no és així, es deu tractar d'una intel·ligència estratègica tan subtil que ningú no l'ha entès.

Peculiaritats socialistes a banda, l'important ha estat el debat al Congrés, i de tot el que hem vist, alguns titulars per fer boca: de la corrupció és millor parlar-ne que combatre-la, oblit de Bárcenas i altres de la colla pel mig; els desnonaments no tindran solució, majoria absoluta del PP pel mig; no existeix cap pla estructural per resoldre la crisi econòmica, improvisacions pel mig; i l'Espanya una i gran no es toca, Constitució segrestada pel mig. És a dir, dels quatre grans temes sobre la taula, corrupció, desnonaments, economia i crisi territorial, ni un de sol no ha merescut un pla seriós del Govern per resoldre'l. Les mesures econòmiques són d'acudit i cap no garanteix les tres potes del reflux: fluïdesa del crèdit, oxigen per a pimes i autònoms, i un pla integral per resoldre el dèficit. A més, ni s'ha plantejat l'urgent tema energètic ni el de les pensions, de manera que tornen a quedar relegats, no se sap si per a l'eternitat. Respecte a la corrupció, és una presa de pèl que el mateix partit que ha tingut en nòmina fins ahir Luis Bárcenas, que manté Ana Mato en el càrrec, que té un Alberto Ruiz-Gallardón que anava regalant euros a Iñaki Urdangarin, qui a més remenava les cireres amb alguns dels líders autonòmics estrella del partit, s'oblidi de tot i es limiti a plantejar mesures. No seria més fàcil que netegessin els armaris? Dels desnonaments, res no han dit excepte que una cosa tan justa com la dació en pagament no serà acceptada. Continuarem amb la tragèdia. I sobre la qüestió territorial, o sia, el tema català, Rajoy ha dit molt i tot malament. Primer, que ningú no estima tant Catalunya com Espanya. Aleshores, és per amor pel que el Govern és el principal morós de la Generalitat i no para de legislar contra Catalunya? Segon, que ningú no pot negar el dret dels catalans a ser espanyols. I si ho preguntem, senyor Rajoy? I tercer, el de sempre, que si la Constitució i bla, bla, bla, donant per fet que és un dogma de fe que no pot ser interpretat. Molt soroll, doncs, i poca substància. Per acabar, una pregunta indignada, en un país amb sis milions d'aturats, a qui aclamaven i què aplaudien els diputats? Sincerament, semblen habitants d'una altra galàxia, encantats de pertànyer a l'elit. Caldrà demanar-los que, ni que sigui per decència, senyories, deixin de fer espectacle.