Ara

DÈFICIT, REACCIÓ CATALANA

CiU i ERC preparen ja un pressupost que se salti el dèficit

El Govern veu injust el 0,7% exigit tot i que Brussel·les no hagi donat més temps a l'Estat
ROGER TUGAS 

Barcelona | Actualitzada el 23/02/2013 00:00

SENSE FLEXIBILITZACIÓ DE BRUSSEL·LES  El departament d'Economia va publicar ahir les normes per elaborar els pressupostos del 2013 i manté els terminis previstos tot i l'ajornament de la decisió de Brussel·les de flexibilitzar el dèficit de l'Estat. A l'abril arribaran al Parlament.El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell CRISTINA CALDERER

"No ens fem il·lusions: no serà possible". Ho va dir dijous el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, en referència al límit de dèficit del 0,7% que l'Estat ha fixat aquest any per a les autonomies. En aquell moment la Generalitat donava per fet que ahir Brussel·les flexibilitzaria l'objectiu espanyol i que això revertiria en el català. Un cop constatat que això -almenys fins al maig- no serà així, l'objectiu del 0,7% es manté a l'horitzó. Tanmateix, els negociadors de CiU i ERC en faran cas omís i, amb la previsió cada cop més nítida del xoc de trens, ja preparen uns pressupostos que se saltin aquest límit.

L'escenari idoni per a l'executiu català és que Madrid accedeixi a revisar el límit de dèficit de manera voluntària abans que Brussel·les mogui fitxa. De fet, la demanda de Mas-Colell d'un dèficit català de l'1,5% (proporcional al pes de les autonomies en el conjunt de la despesa pública) o de l'1,7% (segons els criteris estrictes de la llei d'estabilitat estatal) és independent del fet que Brussel·les modifiqui els objectius de dèficit. Però el Govern dubta que Madrid cedeixi abans d'obtenir més aire d'Europa, i la seva intenció és aprovar el projecte de pressupostos a mitjans d'abril, quan Brussel·les encara no haurà dit si modifica els objectius d'Espanya.

Si és així, l'única via seria la insubmissió. "El Govern no es veu amb cor de fer un pressupost que seria horrorós; no té sentit", va avisar a Catalunya Ràdio el conseller de la Presidència, Francesc Homs, que va afegir que "un objectiu de dèficit del 0,7% és desafiar la força de la gravetat". Per això, si l'obliguen a fer-ho, l'executiu "s'hi resistirà" i "no ho farà". Efectivament, fonts de la negociació de CiU i ERC confirmen que aquest escenari està quasi descartat. "No podem fer un pressupost amb un dèficit del 0,7%; ni Grècia ha fet retallades d'aquesta magnitud", denuncien. Per això, una de les opcions que prenen més força és directament aprovar uns pressupostos que incompleixin l'exigència espanyola.

Un dels negociadors optimistes defensa que la vehemència de Mas-Colell de dijous i la indefinició amb el dèficit que regnarà fins al maig dóna "certa llibertat per negociar", sense un límit ferm imposat des de fora, i després defensar l'opció votada pel Parlament. Segons les normes per elaborar els pressupostos publicades ahir pel Govern, el dèficit ha de ser el previst per la llei d'estabilitat catalana, sense cap referència al límit dictat per Hisenda.

Dificultats per accedir al FLA

Des del Govern confien que la flexibilització espanyola arribi aviat, ja que creuen que tots els indicadors pessimistes fets públics ahir apunten en aquesta línia. Això reduiria la magnitud de la insubmissió catalana. Els comptes del 2011 ja preveien un dèficit superior al permès, però llavors no existia el fons de liquiditat autonòmic (FLA), que exigeix complir el dèficit per accedir-hi.

Els negociadors creuen que el rescat és una qüestió "política". Si Hisenda el condicionés totalment al 0,7%, però, aquest seria l'únic escenari en què CiU i ERC buscarien fórmules "heterodoxes" per acatar-lo. També estudien altres elements per visualitzar que els pressupostos estan condicionats negativament per l'Estat. Així, hi faran aparèixer d'alguna manera l'impost sobre els dipòsits bancaris -suspès pel Constitucional- o els deutes de Madrid amb la Generalitat.


El Parlament se sumarà a la demanda del Govern de més marge financer

R.T. 

Barcelona. | Actualitzada el 23/02/2013 00:00

El ple de la setmana vinent sumarà el Parlament a la demanda de més límit de dèficit per al 2013, en sintonia amb la reivindicació del Govern i la majoria de partits catalans. Ho farà arran d'una moció que defensarà el diputat d'ERC Pere Aragonès, posterior a una interpel·lació de dimecres de la setmana passada que va rebre el suport del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. Segons el text que defensarà el republicà, el repartiment actual dels límits de dèficit és "injust", posa "en risc la prestació del nivell mínim exigible dels serveis públics d'educació, sanitat i protecció social, entre d'altres", i contradiu els principis aprovats pel Parlament Europeu.

Així, la moció comptarà com a mínim amb els vots de CiU i ERC i instarà el Govern a negociar un límit de dèficit de l'1,7%. Si l'objectiu estatal finalment es flexibilitzés, el català ho hauria de fer també proporcionalment, segons el text.

De la mateixa manera, el Parlament denunciarà el recurs contra l'impost a la banca català -amb un cost de 500 milions- i les repercussions dels incompliments de la disposició addicional tercera entre el 2008 i el 2010 -1.689 milions-, l'oblit d'aquesta addicional en els pressupostos del 2013 -661 milions-, la reducció dels ingressos finalistes de l'Estat -469 milions- i el cost per a la Generalitat de l'increment de l'IVA -66 milions-. La moció insta també, per tant, a negociar terminis de pagament d'aquestes quantitats.