Ara

NOVA ETAPA ELS PLANS DEL GOVERN

La proclamació unilateral, damunt la taula de Mas

Un informe de l'Institut d'Estudis Autonòmics apunta aquesta opció si l'Estat no permet la consulta
ORIOL MARCH 

Barcelona | Actualitzada el 25/02/2013 00:00

La proclamació unilateral, damunt la taula de MasLa proclamació unilateral, damunt la taula de Mas

El 2013 és l'any en què el Govern pretén edificar el marc jurídic i el context polític per celebrar una consulta sobiranista el 2014. Així es recull en l'acord de governabilitat que CiU i ERC van firmar al desembre i així s'encarreguen de recordar-ho tant el president de la Generalitat, Artur Mas, com els seus consellers quan se'ls pregunta sobre les possibilitats reals de celebrar el referèndum. La més que probable negativa del govern espanyol a permetre la votació -cap senyal extern indica gestos d'acostament per part de Mariano Rajoy- fa que sobre la taula de Mas ja hi hagi l'opció més contundent de totes: la declaració unilateral d'independència des del Parlament de Catalunya.

Així es llegeix en un informe de l'Institut d'Estudis Autonòmics (IEA) al qual ha tingut accés l'ARA i que es farà públic en les pròximes setmanes. Segons el text, la declaració unilateral és un camí que només es pot prendre en cas que es constati que els motius reals de les institucions espanyoles per negar-se a la consulta són polítics i no jurídics. Arribats a aquest punt, l'IEA assegura: "[Aquesta constatació] és una dada cabdal a l'hora de justificar, internament i davant la comunitat internacional, el tancament de vies legals internes i l'obertura de vies alternatives, tant les que ofereix el marc internacional com la de consultes no oficials o les declaracions unilaterals per part del Parlament".

L'informe es fonamenta en la hipòtesi que el marc legal espanyol és suficientment vàlid per permetre una consulta sense necessitat d'introduir-hi reformes. Per tant, recomana al Govern que esgoti les vies possibles per "deixar constància pública" de la negativa de Rajoy a celebrar la consulta. "[La Generalitat] haurà de fer una proposta concreta" per demostrar la nul·la voluntat política del govern espanyol que comanda el PP.

La institució que dirigeix Carles Viver Pi-Sunyer -que firma l'informe juntament amb Gerard Martín, cap de l'àrea de desenvolupament autonòmic- recomana al Govern que, a l'hora de fer la petició oficial a la Moncloa per fer la consulta, ha de triar el camí que menys batalla jurídica permeti a Rajoy. "La decisió de la Generalitat haurà d'anar guiada per escollir el procediment que ofereixi més garanties que l'Estat no podrà al·legar motius d'inconstitucionalitat mínimament consistents", defensa el text. El text raona que cal evitar al màxim que la via escollida permeti al govern espanyol "retardar extraordinàriament el procés" per la via d'un recurs d'inconstitucionalitat.

De fet, la Moncloa està demostrant pocs escrúpols a l'hora de dur les iniciatives de Mas i el seu executiu al Tribunal Constitucional (TC). L'euro per recepta, les taxes judicials i l'impost als dipòsits bancaris ja han acabat posant els peus al TC, i res fa pensar que la futura llei de consultes que ja prepara el Parlament -i que va quedar aturada per la convocatòria d'eleccions anticipades- segueixi un camí diferent. Sense anar més lluny, la declaració de sobirania aprovada per la cambra catalana el 23 de gener està en vies de ser elevada a l'alt tribunal.

Cinc camins per al referèndum

La via que recomana l'IAE per celebrar el consulta és la que obre l'article 92.1 de la Constitució. "Les decisions polítiques de transcendència especial podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans", diu aquest punt. La resta de l'article enuncia que aquest referèndum només pot ser convocat pel rei a proposta del president del govern espanyol, sempre que estigui autoritzat prèviament pel Congrés de Diputats. Aquesta via, segons els autors de l'informe, permetria evidenciar la "debilitat" dels arguments jurídics de l'Estat i "mostraria de manera certa que les raons de la negativa [a la consulta] són purament polítiques".

Això permetria "obrir legítimament, des del punt de vista de la legitimitat democràtica, les vies alternatives". És a dir: la internacionalització del conflicte, el camí de la consulta "no legal" i la declaració unilateral del Parlament. L'IEA també proposa que, en cas de negativa estatal, es proposi la reforma de l'article 92 per incorporar explícitament un referèndum de sobirania d'àmbit autonòmic. El govern del PP sempre té a mà la idea que consultar sobre la independència de Catalunya ha d'incloure tot el cens estatal perquè la sobirania recau en la ciutadania espanyola. Des de l'executiu català -i aquesta és una de les respostes preferides del conseller de la Presidència, Francesc Homs- sempre es fa servir el mateix contraargument: "L'Estatut només el va votar el poble de Catalunya".

La segona via que apunta l'informe és la de fer servir la llei de consultes per la via de referèndum, aprovada pel Parlament el març del 2010. Aquesta llei va ser recorreguda al TC al cap de poc d'aprovar-se, però l'alt tribunal en va aixecar la suspensió i actualment és plenament vigent i aplicable. Aquesta llei preveu consultes vinculants i, per tant, és indispensable el permís de l'Estat per convocar-les.

Un tercer procediment existent que, en principi, també es podria utilitzar és del de la transferència o delegació de funcions de l'Estat prevista a l'article 150.2 de la Constitució. El Parlament podria instar que el govern espanyol, mitjançant una llei orgànica, delegués o transferís a la Generalitat la facultat de regular i convocar un referèndum d'àmbit autonòmic. Aquesta seria una fórmula idèntica a la que el Regne Unit ha fet servir amb Escòcia, a qui ha cedit temporalment les competències sobre referèndums per organitzar la consulta del 2014.

El quart camí és un que el Govern ja està treballant: la llei de consultes no refrendàries, que es basa en l'article 122 de l'Estatut d'Autonomia i que s'aprovarà al llarg dels pròxims mesos al Parlament. La cinquena via, remotament possible, es basa a reformar la Constitució per fer-hi cabre, a l'article 92, un incís per permetre consultes autonòmiques a l'hora de prendre "decisions polítiques de transcendència especial".

La base europea

La consulta va ser tangencialment abordada per Rajoy al debat de política general de la setmana passada. Es va limitar a brandar la Constitució i a proclamar la "indissoluble" unitat de la nació espanyola davant d'un PP entregat. L'IEA vol posar de manifest al seu informe que el Consell d'Europa ha dedicat especial atenció al foment de la participació política a través dels referèndums. En una recomanació feta el 2007, el Consell instava els estats a reconèixer la possibilitat de fer consultes d'àmbit territorial inferior a l'estatal. Si Espanya no escolta, caldrà recórrer a Europa. O, en última instància, tirar pel dret.


CLAUS

Cinc vies legals per fer la consulta

| Actualitzada el 25/02/2013 00:00

L'informe de l'Institut d'Estudis Autonòmics (IAE) forma part de la voluntat del Govern de demostrar que la consulta sobiranista encaixa perfectament amb el marc legal espanyol, i que, si s'hi nega, és per voluntat estrictament política. L'IAE ja va emetre un informe que defensava l'encaix del concert econòmic per a Catalunya dins la Constitució mentre Artur Mas mirava d'ampliar el consens respecte al nou model de finançament entre els partits catalans. Aquest nou document de l'organisme, presidit per Carles Viver Pi-Sunyer, defensa que hi ha cinc vies legals perquè Catalunya exerceixi el dret a decidir. L'informe arriba després que el Parlament hagi aprovat una declaració de sobirania que defineix Catalunya com un subjecte "polític i jurídic" facultat per decidir el seu futur.

Article 92.1

Aquesta és la via que l'IEA considera més intel·ligent per demostrar que l'Estat no té cap mena de voluntat política per abordar la consulta. L'article 92.1 de la Constitució diu el següent: "Les decisions polítiques de transcendència especial podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans". Posteriorment afegeix que aquest referèndum només el pot convocar el rei a proposta del president del govern espanyol, sempre que disposi de l'autorització prèvia del Congrés de Diputats. L'IEA considera que la negativa jurídica a aplicar l'article 92.1 és la més dèbil de totes les que pot adduir el govern del PP, i considera que la Generalitat estaria legitimada per tirar pel dret o per elevar el cas a Europa en cas que el procés de la consulta s'acabi eternitzant.

Llei de consultes (2013)

L'acord de governabilitat que van signar Artur Mas i Oriol Junqueras al desembre tenia un punt estrella: la celebració d'una consulta sobiranista l'any 2014. El 2013 CiU i ERC se'l reserven per avançar en el marc legal que pugui permetre organitzar un referèndum que tingui legitimitat internacional. És en aquest sentit que ja és al Parlament la llei de consultes que prepara el Govern i que, en principi, ha de servir de paraigua perquè els catalans exerceixin el seu dret a decidir l'any vinent. El més probable, això sí, és que el govern espanyol -com ja va fer el 2010- recorri la norma i, per tant, quedi suspesa fins que el Tribunal Constitucional (TC) emeti sentència. La llei de consultes vol buscar el màxim de suports al Parlament.

Llei de consultes (2010)

El primer escenari que dibuixa l'informe de l'IAE és fer servir la llei de consultes populars per via de referèndum que el tripartit va aprovar el 17 de març del 2010. Aquesta llei preveu consultes vinculants, de manera que han de rebre el vistiplau de l'Estat per ser convocades. La norma va ser recorreguda al Tribunal Constitucional (TC), però actualment és vigent perquè se'n va aixecar la suspensió. En cas que el govern espanyol donés llum verda a una consulta per aquesta via -les possibilitats perquè sigui així són molt minses-, seria un dels camins més ràpids per organitzar-la. Segons la llei del 2010, la iniciativa d'impulsar consultes pot correspondre al Govern, al Parlament o a un mínim del 10% dels municipis catalans, sempre que sumin 500.000 habitants.

Article 150.2

L'article 150.2 és el que permet transferir a les comunitats autònomes competències de l'administració estatal. L'IEA suggereix que la Generalitat podria demanar al govern espanyol la transferència de les competències en l'àmbit de referèndums per organitzar la consulta. Des del punt de vista de la viabilitat constitucional, l'aplicació d'aquest instrument planteja dos problemes essencials: determinar si caldria sol·licitar una delegació o una transferència, i sobretot si la facultat de convocar referèndums és "una matèria que per la seva naturalesa sigui susceptible de transferència o delegació". El Regne Unit, per exemple, ha cedit temporalment les competències per fer referèndums a l'administració escocesa per celebrar la consulta de l'any 2014.

Reforma constitucional

L'última de les opcions que planteja l'IEA en el seu document és una reforma constitucional que permeti fer cabre a l'article 92 -el que regula els referèndums- un incís perquè es permetin consultes autonòmiques a l'hora de prendre "decisions polítiques de transcendència especial". La reforma de la Constitució és una iniciativa complicada, perquè cap dels dos grans partits espanyols, PP i PSOE, tenen ganes d'encabir-hi el dret a decidir. Els socialistes només s'hi obren per fer uns canvis en la línia federal, però són radicalment contraris -com els populars- que Catalunya pugui separar-se d'Espanya per la via d'una consulta. Mariano Rajoy ja ha alertat que si Artur Mas vol fer-la cabre a la Constitució necessita suports que no té.