La Vanguardia

POLÍTICA | SENSE PERMÍS

La Convergència amb ERC

Maria Dolores García
A final dels noranta, a la cúpula de Convergència li enlluernava el vigor que imposava el PNB, amb Arzalluz al comandament i Ibarretxe a punt de conquerir la Lehendakaritza. Pere Esteve havia substituït Miquel Roca com a secretari general de CDC i, en el seu afany per marcar una nova etapa que li distingís del seu antecessor, va voler imprimir un biaix més nacionalista al partit i va crear la declaració de Barcelona, firmada el 1998 per CiU, PNB i BNG, per plantar cara a Madrid. Esteve ja representava el sector sobiranista de Convergència, en el qual s'incloïa també Felip Puig. Veterans del partit recorden que Pere Esteve i dirigents afins simpatitzaven amb la idea d'acostar-se a ERC. O, el que és el mateix, allunyar-se d'Unió.

De fet, els pactes de Pujol amb el PP van descoratjar Esteve fins al punt d'abandonar Convergència i acabar en les llistes d'Esquerra a les eleccions del 2003. El somni d'Esteve ressorgeix ara en l'entorn d'Artur Mas. A l'abric del procés emprès per convocar una consulta, esperen que germini una nova relació amb ERC. Pensen en una possible llista conjunta i fins i tot amb un experiment previ aprofitant les europees de l'any que ve. Els dos partits comparteixen la construcció del camí cap a la independència i, ja que la meta és comuna, a Convergència estan convençuts que qui t'estima, s'arrima, i d'aquí a la intimitat..., un pas.

En els pròxims temps escoltarem amb insistència als membres del Govern i del partit un argument habitual en boca dels republicans: no hi hauria retallades si Espanya no espoliés Catalunya. Convergència ja el va assajar en proposar el pacte fiscal, però els seus dirigents han conclòs que Oriol Junqueras rendibilitza aquest missatge amb més efectivitat. Sens dubte que hi haurà retallades. El president Mas ho va anunciar dissabte passat i ho va justificar dient que Catalunya es troba entre dues tenalles: l'europea, més suau, i l'espanyola, més dura, per culpa d'un "Estat altiu i intolerant".

L'estat d'opinió que tot això instal·larà a Catalunya, unit a la incapacitat del Govern del PP per reaccionar davant d'aquests missatges, portarà a un intens malestar abans de la consulta, prevista per al 2014. Una consulta que s'intentarà acomodar a la legalitat preguntant als ciutadans si volen que el Parlament demani un canvi constitucional perquè Catalunya sigui un Estat dins d'Europa. La Cambra catalana té potestat per sol·licitar una modificació constitucional i la llei de consultes permetrà que es convoquin sobre assumptes de competència catalana.

Fins aleshores, els destins de Convergència i Esquerra estan units. La cúpula convergent confia en una imparable progressió de la societat catalana cap a l'independentisme que converteixi els dos partits en les forces centrals. Sens dubte, CDC espera estar en condicions de ser el soci gran d'aquesta aliança. El risc és que hi hagi massa votants que canviïn de sigles. Com va fer Pere Esteve...

Navarro, el Príncep i CDC

No és Pere Navarro l'únic polític català que considera que el príncep Felip pot tenir un paper decisiu perquè Catalunya trobi una millor col·locació política.

També a Convergència hi ha dirigents que veuen de bon ull l'hereu.

Enfadats per l'espionatge

En l'última executiva de CiU, el conseller Felip Puig va protagonitzar una intervenció molt crítica sobre els casos d'espionatge, ja que ell és una de les víctimes. Pel que va dir, i sempre sense donar noms, es va poder apreciar clar i net que donava per bona la versió que va ser algú del seu partit, i no d'una altra formació rival, qui va encarregar un informe sobre ell. Una cosa similar li passa a l'alcalde de Lleida, el socialista Àngel Ros, un altre dels investigats.

Les retallades que s'acosten

El front de la funció pública tornarà a ser complicat per al Govern. Després

de l'anunci de la retallada de sou (una mitjana del 7%) a través de la supressió de la paga extra. Així la Generalitat s'estalviarà uns 380 milions d'euros. Però després vindrà la reducció del personal interí. També es preveu una forta pressió sindical en diferents sectors afectats per les retallades salarials com els bombers de la Generalitat o els Mossos d'Esquadra. No en va el 30% del pressupost de la Generalitat es destina al pagament de personal.