Ara

EDUCACIÓ

El Suprem avala la immersió

Rigau afirma que la nova sentència deixa sense arguments el ministre Wert per canviar el model
SÒNIA SÁNCHEZ 

Barcelona. | Actualitzada el 27/02/2013 00:00

CLASSES AL SOL  La plaça del Macba de Barcelona es va convertir ahir, i també dilluns, en una aula de la UB, dins l'acció de protesta La uni al carrer. CLASSES AL SOL La plaça del Macba de Barcelona es va convertir ahir, i també dilluns, en una aula de la UB, dins l'acció de protesta La uni al carrer. CRISTINA CALDERER

"Hi haurà d'haver un canvi de mantra", deia ahir la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, després de saber que el Tribunal Suprem (TS) finalment havia avalat la immersió lingüística. En una sentència publicada ahir, el Suprem ratifica l'última decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i deixa clar que les sentències sobre el català a l'escola no obliguen la Generalitat a canviar el model lingüístic a tot el sistema educatiu sinó a actuar només en el cas de les famílies demandants.

Rigau es referia al "mantra" persistent dels que, com el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, insisteixen a acusar el Govern d'incomplir les ordres judicials i s'agafen a aquestes sentències per argumentar que el castellà ha de ser llengua vehicular a l'escola catalana. Una argumentació amb què Wert omple prop d'una vintena de pàgines de la memòria jurídica de la proposta de llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce), tal com va recordar ahir Rigau. "El ministre haurà de canviar l'articulat de la llei pel que fa al català o bé haurà de canviar el seu argumentari", perquè la ratificació del Suprem obre una "nova era", en què "els que deien que el Govern no compleix les sentències ja no ho podran dir més", insistia la consellera amb "satisfacció".

Però la interpretació del ministeri era ben diferent. En un comunicat va al·legar que, tot i que la sentència no modifica el sistema, sí que "considera que l'atenció individualitzada [en castellà] no és suficient" i, per tant, "les seves conclusions són les mateixes que van portar a aclarir la qüestió a la Lomce".

Punt final a un procés de 7 anys

La sentència d'ahir posa punt final al procés judicial iniciat per cinc famílies l'any 2006, quan van reclamar que els seus fills rebessin educació en català i en castellà a parts iguals. Ja llavors el TSJC va desestimar la petició, però les famílies van recórrer l'any 2010 al TS, que, en canvi, va donar la raó als pares acollint-se a la llavors recent sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut. Pocs mesos després va arribar l'ultimàtum del TSJC que donava a la Generalitat el termini de dos mesos per donar compliment a la sentència del Suprem.

Ja llavors hi havia dubtes respecte de la interpretació correcta de la sentència del Suprem, que semblava obligar la Generalitat a garantir aquest 50%-50% de català i castellà no només per a les famílies demandants sinó per a tot el sistema educatiu. La conselleria d'Ensenyament va presentar, però, les seves al·legacions, en què defensava que no competeix al Suprem determinar el model lingüístic del sistema educatiu català -que des del 2009 "està a més avalat per la llei d'educació de Catalunya (LEC)", ressaltava Rigau-, sinó atendre només els casos particulars. Davant d'aquestes al·legacions, el TSJC va dictaminar el 8 de març del 2012 que les sentències relatives a aquestes cinc famílies s'havien de limitar als seus fills, però no tenien cap afecte "pel que fa al sistema sencer d'ensenyament de Catalunya".

Les famílies no es van quedar satisfetes i van tornar a recórrer al TS, que ahir finalment va ratificar la decisió del TSJC. Desestimava així el recurs de la primera de les famílies demandants, la de Feliciano Sánchez López. Queden per resoldre els recursos de les altres quatre famílies, però s'entén que aquesta primera decisió estableix precedent.

Amb tot, la sentència d'ahir, com tantes altres, no està exempta d'ambigüitats i dóna peu a interpretar que l'escolarització en castellà s'ha de garantir no només per als fills dels demandants sinó per a tota la seva classe. Una interpretació que Rigau va desestimar. "El dret d'uns pares no pot prevaler sobre els de la resta de la classe; i per qualsevol dubte interpretatiu només cal mirar la resolució final", al·legava.