Ara

EDUCACIÓ

Wert diu que el TS li dóna la raó i insta Rigau a una batalla jurídica

El ministre veu avalada la seva reforma del model lingüístic
SÒNIA SÁNCHEZ 

Barcelona. | Actualitzada el 28/02/2013 00:00

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ahir durant la sessió de control al Congrés de Diputats. El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ahir durant la sessió de control al Congrés de Diputats. EFE

La batalla jurídica pel català a l'escola sembla que no tingui fi. Un cop el Tribunal Suprem (TS) ha tancat la via judicial, avalant la immersió lingüística al sistema educatiu català, però obligant a atendre la petició de les famílies demandants a rebre educació en castellà, el conflicte es trasllada ara al camp de les interpretacions i es disputa, ja no als tribunals, sinó entre les administracions catalana i estatal. Si la conselleria d'Ensenyament, Irene Rigau, deia dimarts que el Suprem li dóna la raó, ahir era el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, qui entenia que la sentència "coincideix exactament" amb els plantejaments amb què ell defensa reformar el model lingüístic català en la seva llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce).

Wert va instar fins i tot els serveis jurídics de la conselleria a reunir-se amb els del ministeri per debatre les sentències i trobar "una fórmula que permeti acomodar [el sistema] al dret dels pares [que els seus fills siguin escolaritzats en castellà]". Un dret que, segons ell, està clarament defensat en les sentències, tant del Tribunal Constitucional com del Suprem. El ministre interpreta que el fet de reconèixer aquest dret a les famílies demandants -tot i no imposar el mateix per a tot el sistema- significa que l'alt tribunal entén que l'atenció individualitzada en castellà, que la llei catalana preveu només per als primers anys d'escolarització i sense separar el nen del grup, "no és suficient". Ja quan es va emetre l'última sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ratificada dimarts pel Suprem, algunes veus a Catalunya advertien que aquest "aval amb excepcions a la immersió" podia ser una "escletxa jurídica". I ara el ministre sembla que aprofita aquesta escletxa per justificar encara la seva reforma educativa pel que fa al català.

La recepta del ministre

La fórmula que Wert planteja ara per garantir el dret dels pares és que la Generalitat pagui la matrícula a escoles privades a les famílies que demanin el castellà -una previsió que encara és a l'avantprojecte de llei-, tot i que ahir es va mostrar obert a buscar altres vies. El problema és que la garantia del dret dels pares a escollir la llengua vehicular a l'educació dels seus fills "obligaria a crear una doble xarxa que separaria els nens per raó de llengua, un model educatiu que és totalment contrari al català", tal com defensa insistentment la consellera. "El dret a l'opció lingüística no està reconegut en cap llei. El que preval és el dret dels alumnes a adquirir un bon domini de les dues llengües, català i castellà, en acabar la fase obligatòria de l'educació, i aquest dret està avui totalment garantit amb el model d'immersió en català", remarcava dimarts Rigau. Vençuda la batalla als tribunals, li queda la batalla jurídica de la Lomce.