Ara

REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA

Els partits s'estoven amb la llei electoral

La desafecció força CiU i PSC a acceptar el 'mailing' únic i la flexibilització dels blocs informatius
MARC COLOMER 

Barcelona | Actualitzada el 01/04/2013 00:00

TRES DÈCADES VOTANT COM A LES ELECCIONS ESPANYOLES  Catalunya és l'única comunitat autònoma de l'Estat que no té una llei electoral pròpia, i no precisament perquè no s'hagi intentat. Cada cop que s'obria el meló, però, els interessos partidistes s'imposaven i era impossible arribar a un acord. Per aquest motiu els comicis de les catalanes s'han celebrat sempre amb el sistema fixat per a les eleccions espanyoles. PERE VIRGILI

El tauler de joc polític està mutant a Catalunya a una velocitat desconeguda. Els partits polítics comencen a donar mostres de ser-ne conscients. I això fa que responguin amb més permeabilitat davant els reptes que hi ha damunt la taula. Ja no només pel que fa al procés de transició nacional, sinó també davant la creixent desconfiança de la ciutadania respecte a les institucions i davant la pressió social sorgida per la crisi i per l'esclat de diversos escàndols de corrupció que han empès el procés de regeneració democràtica.

La idea agafa cos. Així ho reconeixen les fonts de diversos grups parlamentaris consultades per l'ARA: aquest cop el fracàs no és una opció, perquè la societat no ho toleraria. Així s'ha constatat en les primeres sessions de la ponència parlamentària conjunta que debat la llei electoral catalana, un element clau en el procés de regeneració del sistema polític, després de fracassar durant 30 anys en aquest repte.

Durant les primeres sessions de la ponència hi ha hagut moviments simbòlics però significatius. CiU i el PSC han acceptat finalment un sol enviament de propaganda electoral de totes les candidatures, l'anomenatmailing conjunt, incloent-hi tant els partits amb representació parlamentària com els que no en tenen, una fórmula adoptada del model francès que ja acceptaven la resta de formacions parlamentàries. La mesura suposarà un estalvi evident respecte a l'actual subvenció que reben els partits per enviar per separat la seva propaganda. Aquest acord era inabastable tot just fa encara no quatre anys, quan durant l'últim any del tripartit es va fer l'intent més ambiciós -però sense èxit final- de concretar una llei electoral pròpia.

I no només això, sinó que els partits que hi estaven més en contra -CiU i el PSC, llavors els dos majoritaris- també s'han obert ara a flexibilitzar els blocs informatius en els mitjans públics, malgrat que encara existeixen recels sobre com controlar la proporcionalitat. També han acordat una junta electoral catalana amb més magistrats que experts nomenats pel Parlament.

Enèsim intent, ara amb pressió

Es tracta de l'enèsim intent de dotar Catalunya de llei electoral pròpia. És l'única comunitat autònoma de l'Estat que no ha estat capaç d'acordar-la des de la Transició, i es regeix per la llei espanyola. La ponència sobre la llei electoral es reuneix cada dilluns al Parlament des del febrer per revisar la vigència dels aspectes en què ja s'havia avançat el 2010, abans que la convocatòria d'eleccions fes decaure els treballs, que es basaven en un informe d'experts del 2007. A partir de la pròxima sessió del 8 d'abril de la ponència parlamentària, els grups proposaran els experts que hauran de comparèixer per assessorar sobre la futura llei.

Si bé pel que fa a l'administració electoral l'acord es veu més possible, la clau de volta de tot plegat serà la discussió del sistema electoral pròpiament dit. És a dir, quantes circumscripcions hi ha d'haver, el grau de proporcionalitat i pes territorial, quantes urnes per votació, les primàries, el desbloqueig de les llistes...

Sense la calculadora a la mà

El cert és que malgrat la permeabilitat dels partits, la llei electoral -especialment pel que fa al sistema de votació- encara queda lluny. Hi ha una diferència significativa, però, en l'actitud dels partits respecte al 2010. Si en aquell moment tots els passos els feien les formacions polítiques amb la calculadora al costat -perquè els canvis no els reportessin pèrdues de pes electoral-, la volatilitat del mapa polític actual fa que ningú s'atreveixi a preveure projeccions mimètiques en base als resultats de les últimes eleccions. La realitat política ha dinamitat alguns apriorismes, i ningú gosa optar per actituds inamovibles que qui sap si ara els podrien anar a la contra. Aquesta vegada el fracàs no és una opció.