Ara

NOVA ETAPA

Els primers cent dies del Govern de Mas en deu claus

Artur Mas arriba als 100 dies de mandat intentant conjugar l'agenda sobiranista i el diàleg amb Rajoy
FERRAN CASAS ORIOL MARCH 

Barcelona | Actualitzada el 03/04/2013 00:00

PRESIDENT EN MINORIA  Mas buscava una "majoria extraordinària" però CiU va perdre 12 escons el 25-N. El dret a decidir va guanyar-ne  i ell va pactar amb ERC. PRESIDENT EN MINORIA Mas buscava una "majoria extraordinària" però CiU va perdre 12 escons el 25-N. El dret a decidir va guanyar-ne i ell va pactar amb ERC. EFE

El segon Govern d'Artur Mas compleix avui 100 dies. I ho fa en una situació políticament delicada i econòmicament terrorífica. "Ens enfrontem al trimestre més complicat d'ençà que som a la Generalitat", va admetre ahir el conseller de la Presidència, Francesc Homs, després de la reunió de l'executiu. Les tibantors financeres (a l'abril vencen 4.420 milions en deute i bons) llasten el full de ruta sobiranista de Mas i ERC, i des de Madrid arriben cants de sirena -poc concrets i sense xifres- d'un nou model de finançament ordit amb la intenció política d'ofegar les aspiracions sobiranistes del Govern.

Almenys de moment, la resposta és taxativa: "No canviarem la consulta per un nou model de finançament; és una fase superada", va proclamar ahir Homs, principal col·laborador de Mas a Palau. En els mateixos termes es va expressar el president en la reunió que va mantenir amb Mariano Rajoy a la Moncloa, on li va explicitar que el referèndum i la millora dels recursos per a Catalunya no són "vasos comunicants". La mateixa fórmula va fer servir Mas per referir-se a la relaxació de l'objectiu de dèficit. El missatge és clar: la consulta és "innegociable" encara que Madrid la veti.

Mentrestant, Mas s'enfronta al repte de governar enmig d'una crisi sense precedents. I ho fa tenallat per l'ofec de Madrid -encara no han arribat els diners del fons de liquiditat ni s'han pagat els deutes-, amb tensió a CiU, havent de gestionar el pacte amb una ERC que posa pegues als pressupostos i observant com la Santa Aliança econòmica, mediàtica i política maniobra per fer-lo tornar a la casella del pacte fiscal, on situen l'estació final del gradualisme nacionalista. Aquestes són les deu claus que marcaran els seus passos al llarg dels pròxims mesos.

L'ombra de la crisi plana com al primer mandat. Quan els nacionalistes van tornar a Palau, el dèficit públic arribava al 4,2% del PIB i, al tancament del 2012, era de l'1,96%. L'"esforç ingent", però, no ha servit per complir amb l'objectiu marcat pel govern espanyol, que era de l'1,5% per a l'any passat. La situació és encara més complicada aquest any. Bàsicament perquè el límit per a les autonomies és del 0,7%, que obligaria la Generalitat a retallar més de 4.000 milions. La nova tisorada quedarà detallada als pressupostos del 2013, que no veuran la llum fins que Brussel·les marqui un nou objectiu per a Espanya. De moment, les institucions comunitàries desmenteixen que ja negociïn amb el govern del PP per afluixar el marge -ara és del 4,5%, Rajoy vol que sigui del 6%- per a aquest any.

Les previsions de Mas incloses al pacte amb ERC -recaptar 1.000 milions d'euros amb nous impostos- no es compliran. Les últimes previsions compten a aconseguir només 250 milions. Un indicador que dificulta encara més la "prioritat" del president i els seus consellers: preservar l'estat del benestar.

Mas va prendre la iniciativa en ple cas Bárcenas reunint-se amb els organismes de control democràtic, però el bumerang de la corrupció va tornar a CiU: Oriol Pujol, secretari general de CDC, està imputat per les ITV i Xavier Crespo, diputat, pel cas Clotilde. A tot plegat s'hi suma l'afer Método 3, que esquitxa CiU però també PSC i PP. La instrucció del cas Palau, de suposat finançament irregular de CDC, acabarà aviat.

Mas ho va deixar clar a Rajoy: la consulta no és moneda de canvi. Feia referència a una flexibilització del dèficit o a la negociació d'un nou model de finançament. "La prioritat és la consulta", va reblar ahir Homs. L'horitzó marcat és el 2014, per bé que l'Estat ja ha avançat que no s'avé a negociar-la en cap cas.

Els agents més destacats de l' establishment català, recelosos del full de ruta sobiranista i els escenaris d'"inestabilitat", reclamen centrar-se només a millorar el finançament. Així ho han expressat Foment i membres destacats del lobi Puente Aéreo, que pressionen per mantenir els ponts de diàleg oberts amb el govern de Rajoy i amb el PSC.

El pacte amb ERC manté el rumb pel que fa a la consulta, però per un camí ple de sotracs. Als republicans no els ha agradat que el Govern tirés pel dret en algunes decisions -retallada als funcionaris i a la CCMA- i no garanteixen al 100% el suport als pressupostos. Tampoc els ha convençut la crida al diàleg amb Madrid de Mas i que no se'ls informés de la reunió amb Rajoy. Malgrat tot, el president i Oriol Junqueras han refermat la voluntat de seguir junts i la seva aliança personal és sòlida.

La debilitat de Mas després del 25-N l'ha aprofitada Josep A. Duran i Lleida per qüestionar el full de ruta sobiranista (ell aposta pel dret a decidir complint la legalitat espanyola) i el pacte amb ERC ja d'entrada. Els consellers d'Unió, i uns quants de CDC com Felip Puig i Santi Vila, també han esmenat en les últimes setmanes el rumb del Govern. A CDC, llastada per l'enretirada temporal de Pujol, hi ha malestar amb els socis de federació.

Rajoy aposta per posar les condicions perquè Mas arraconi l'agenda sobiranista. Espera que una millora de la situació econòmica, algun gest com ara millorar el finançament i l'objectiu de dèficit i el "col·lapse polític" de CiU facilitin la reculada. La pista d'aterratge implica pocs atacs a Mas i a la federació i escenificar un bon clima polític.

La que es viurà aquest any serà la primera negociació del finançament que no lideri Catalunya. Mas no vol invertir el seu capital polític a aconseguir un sistema que no singularitzarà Catalunya (seguirà al règim comú i a distància dels sistemes forals) tal com es pretenia amb el pacte fiscal que Rajoy va rebutjar. El govern espanyol està disposat a fer alguna concessió però els barons del PP i Andalusia, governada pel PSOE, no ho posaran fàcil.

La relació entre Mas i Pere Navarro és oscil·lant. El cap de l'executiu va arribar a oferir al líder del PSC entrar al Govern atesa "la situació d'emergència", però els socialistes canvien sovint les condicions per pactar. Tot i així hi ha un fil conductor: renunciar a l'agenda sobiranista. Navarro vol un diàleg llarg amb Madrid per estovar el PSOE i el PP amb el dret a decidir, però per ara res de ser soci de govern de CiU.

A l'agenda legislativa hi ha la llei de governs locals, però també altres com la de transparència (per lluitar contra la corrupció), l'electoral (el gran assumpte pendent de la política catalana) i la de consultes. En termes econòmics hi ha la d'horaris comercials i la reforma de la llei d'estabilitat pressupostària.