La Vanguardia

  • CARMEN DEL RIEGO Madrid 

Els barons del PP admeten un tracte deferent a Catalunya “sense privilegi”

L’andalús Javier Arenas actua de filtre entre Rajoy i el PP territorial

EL RECEL La majoria dels presidents autonòmics desconfien de Mas MARGE ESTRET En el PP reconeixen que hi ha poc marge de millora, perquè no hi ha diners L’EXPECTATIVA Els quadres del PP esperen de Rajoy un “diàleg intel·ligent”, sense grans renúncies

La majoria dels barons del PP veuen amb satisfacció que el finançament autonòmic s’hagi posat en el centre del debat polític amb l’entrevista entre el president del Govern, Mariano Rajoy, i el president de la Generalitat, Artur Mas, perquè pateixen molts dels problemes econòmics que pateix Catalunya, en major o en menor mesura. Com ara Madrid, València i les Balears, a les quals els va bé que s’hagi trobat en el finançament la forma de recuperar les relacions institucionals entre els governs central i català, perquè confien a sortir-ne beneficiades.

EMILIA GUTIÉRREZ

Però els barons del PP veuen amb preocupació algunes de les conclusions que s’han extret de la reunió mantinguda entre Rajoy i Mas, que donen a entendre que podria anar-se’n a un finançament diferenciat per a Catalunya, i d’això no en traurien partit les altres autonomies.

Aquesta és la raó per la qual la vicesecretaria de política autonòmica del PP, amb Javier Arenas al capdavant, està organitzant amb el Govern una reunió de Rajoy amb els presidents autonòmics, que es podria celebrar aquest mateix mes, perquè el president del Govern escolti les inquietuds dels barons regionals.

Aquesta cita evitarà que els problemes de finançament i els dubtes sobre el futur sistema s’abordin en la reunió que celebrarà avui la junta directiva nacional del PP, amb presència de Rajoy, en la qual el president vol centrar-se en la situació econòmica d’Espanya, en general, posant de relleu les dades de l’economia que apunten a una possibilitat de recuperació.

Els dirigents populars no es fien de les intencions d’Artur Mas en la reunió que va mantenir amb Rajoy a la Moncloa, i la voluntat real del Govern català desperta molts dubtes entre els barons i dirigents del partit, que recorren al passat per posar en dubte la credibilitat del president català i com el PP s’ha equivocat altres vegades que s’ha fiat de les bones intencions de Mas. Malgrat això, l’Executiu que presideix Rajoy ha considerat de forma molt positiva la trobada i està disposat a explorar les possibilitats de diàleg que han quedat obertes després de la reunió.

En tot cas, segons les fonts consultades, els barons del PP estan disposats que el Govern explori aquestes oportunitats de trobada, encara que assenyalen que una cosa és que els executius central i català mantinguin una relació bilateral especial i una altra que Catalunya aconsegueixi tractes de favor. “La bona voluntat d’Artur Mas no pot trencar ni la Constitució ni la solidaritat”, subratllen els responsables de la política autonòmica del PP. Són els dos límits que els barons del PP volen transmetre a Mariano Rajoy en aquesta futura trobada. Els presidents autonòmics populars entenen que existeixi “un diàleg especial amb Catalunya”. És a dir, una bilateralitat que potenciï un diàleg privilegiat Govern-Generalitat, amb trobades rutinàries i decisives entre Rajoy i el president català, però no que aquesta bilateralitat es traslladi a un finançament especial per a Catalunya i un altre per a les altres autonomies del règim comú. Tampoc no estarien disposats, segons les mateixes fonts, que se sacrifiqui la solidaritat, bàsica per a moltes comunitats espanyoles, per “acontentar” Catalunya, encara que estan disposats que s’estudiïn marges a aquesta solidaritat, que també beneficiarien a comunitats del PP com Madrid o València.

Els responsables autonòmics del PP consideren que Rajoy ha de tenir en compte que el seu partit és l’únic que continua mantenint un discurs nacional, i no pot renunciar a això, perquè llavors hauran triomfat les aspiracions separatistes.

Aquestes reticències del PP cap a un possible tracte diferenciat cap a Catalunya, des del Govern, parteixen del convenciment que totes les modificacions del sistema de finançament, que molts dels presidents del PP demanen també al Govern, han suposat un increment dels diners de l’Estat destinat a les autonomies, però ara “no hi ha diners”, amb la qual cosa el marge de millora del finançament de les autonomies pot acabar només a Catalunya, quan altres comunitats tenen els mateixos problemes. Les

fonts de la direcció del PP consultades consideren que propostes com les del ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, de traspassar a les autonomies tot l’IRPF no són “la posició del Ministeri d’Hisenda”, que no pot renunciar a la recaptació d’aquest ingrés.

El que els populars defensen és que, com es va dir, el 2013 serveixi per avaluar el comportament de l’actual sistema, i la seva modificació sigui el 2014, com estava previst pel mateix model, en espera a més que la situació econòmica hagi millorat i hi hagi més marge de maniobra. I, sobretot, amb tot el diàleg bilateral que es vulgui amb Catalunya, però que les decisions s’adoptin per tots al si del Consell de Política Fiscal i Financera. O el que és el mateix, però en paraules d’altres dirigents populars: “Amb un diàleg intel·ligent amb Artur Mas, però sense sacrificar per això el discurs nacional del PP”.

A aquests plantejaments responen les posicions que ja es van fixant en públic des de les comunitats autònomes governades pel PP. La vicepresidenta del Govern extremeny, Cristina Teniente, va assegurar ahir que Extremadura no és partidària de “cap finançament a la carta” i va fixar el Consell de Política Fiscal i Financera com el lloc per aprovar un sistema en un marc d’igualtat per a les comunitats autònomes.

Des de Madrid, el conseller d’Economia, Enrique Ossorio, insisteix en un sistema fruit de la negociació multilateral, solidari, transparent, que premiï les regions que creïn riquesa i permeti a les autonomies gestionar part dels impostos estatals, com l’IRPF. Precisament el contrari al sistema actual, fruit d’una negociació “bilateral amb el tripartit català”, va dir Ossorio.