2013 0404. Dues visions divergents

La Vanguardia

Lluís Foix

Dues visions divergents

El problema és entre una Catalunya oficial que se’n va i una Espanya que no deixa anar l’amarratge

El president Artur Mas ha traçat cinc eixos per fer balanç de cent dies de govern. Paral·lelament, el president Rajoy parlava des de la fornícula de plasma, sense presència física de periodistes, que no van poder formular una sola pregunta. Mas va parlar més d’una hora i es va sotmetre a les preguntes durant una altra hora llarga.

Mentre les dues intervencions es produïen simultàniament, arribava la notícia que el jutge Castro decretava la imputació de la infanta Cristina pel cas Nóos. Al cap de pocs minuts també se sabia que el jutge del cas Palau confirmava la fiança a CDC com a beneficiària de la desviació de fons per al finançament del partit, la seu del qual continua embargada.

Cal agrair a Artur Mas les seves dues hores de parlament davant una sala atapeïda de periodistes que li van preguntar sobre tot, també sobre les notícies judicials que anaven sorgint sobre la marxa. No s’entén l’al·lèrgia de Rajoy a comparèixer davant els mitjans de comunicació, als quals esquiva des de la seva última compareixença el 28 de desembre passat. Un país necessita ser informat pels seus màxims responsables.

En cap dels dos casos no es va fer menció expressa a la corrupció política que manté imputats tants dirigents electes que no han tingut la delicadesa de retirar-se discretament. La corrupció no aflora per la classe política, sinó que és revelada pels jutges i és recollida abans o després que es faci pública pels mitjans de comunicació. Un país que no neteja els casos de corrupció no pot prosperar en cap sentit. La història demostra que les societats que més avancen són les que són més transparents i exigeixen responsabilitats als qui prevariquen en nom dels partits o en benefici propi.

El president Mas va parlar extensament dels cinc eixos sobre els quals han descansat els primers cent dies del seu segon mandat. Abans d’entrar en matèria va fer dues manifestacions que situen la dimensió del problema que tenim. Les coses són com són, va dir, però la situació de les finances públiques catalanes és d’emergència. Per si això fos poc, va reblar el clau dient que l’autogovern de Catalunya es troba en situació de supervivència. No són dues qüestions menors, sinó autèntiques adversitats.

No es pot negar la realitat, va dir, ja que no està en joc el govern sinó que està en joc Catalunya. Artur Mas i Mariano Rajoy han expressat la seva voluntat de dialogar sobre els primers quatre punts exposats en la maratoniana roda de premsa. Sobre el cinquè tema, el dret a una consulta per decidir, Mas ha dit que en aquest punt les posicions són absolutament divergents. El problema és com traçar un pont sòlid entre una Catalunya oficial que se’n va i una Espanya que no deixarà anar l’amarratge. O es pacta o hi haurà ruptura. I no serà ni pacífica ni amistosa. Vicens Vives aporta prou documentació sobre el que Jordi Pujol coneix bé.


Comments