Ara

MEMÒRIA HISTÒRICA

La discutida herència política de Carrasco

Sobiranistes i la família del polític afusellat avui fa 75 anys discrepen de la lectura de la cúpula d'Unió
JAUME CLOTET 

Barcelona | Actualitzada el 09/04/2013 00:00

SETANTA-CINC ANYS DESPRÉS, ALTRE COP A BURGOS   L'acte de diumenge (01) organitzat per Òmnium al penal de Burgos d'homenatge a Carrasco (02) va tenir un marcat to independentista. L'advocat afusellat el 1938 es va incorporar a Unió l'any 1932 provinent d'Acció Catalana. La formació democristiana era minoritària a la República. SETANTA-CINC ANYS DESPRÉS, ALTRE COP A BURGOS L'acte de diumenge (01) organitzat per Òmnium al penal de Burgos d'homenatge a Carrasco (02) va tenir un marcat to independentista. L'advocat afusellat el 1938 es va incorporar a Unió l'any 1932 provinent d'Acció Catalana. La formació democristiana era minoritària a la República. ARA

Ales 7 del matí del 9 d'abril del 1938, després de passar la vetlla i celebrar la missa amb el jesuïta Ignasi Romañà, el dirigent d'Unió Manuel Carrasco i Formiguera va ser afusellat a Burgos. De res no havien servit les múltiples súpliques de clemència, entre les quals una del papa Pius XI. El general colpista Francisco Franco va ser inflexible i la sentència es va executar de manera implacable.

Per retre-li homenatge en vigílies del 75è aniversari del seu afusellament, diumenge una colla de persones es van desplaçar al penal de Burgos. El grup -en el qual hi havia descendents de Carrasco, militants d'Unió i socis d'Òmnium- va exhibir estelades davant la presó i va reivindicar el patriotisme d'un dels dirigents històrics més emblemàtics de la formació democratacristiana. Un dels assistents a l'acte, el vicesecretari general del partit, Antoni Font, no va parlar però va emetre un comunicat en el qual assegurava que Carrasco apostaria, avui, pel diàleg i l'entesa, cosa que va sorprendre alguns dels assistents.

L'episodi ha tornat a posar de manifest les diferències de criteri a l'hora d'interpretar l'abast del patriotisme de Carrasco, que va deixar escrit que la independència era el seu "suprem ideal d'aquest món". Per afirmacions com aquesta el dirigent màrtir havia estat sempre considerat un independentista de pedra picada, fins que, fa pocs anys, algunes veus del seu mateix partit van començar a posar-ho en dubte.

Fa dos anys, en vigílies del 73è aniversari de l'execució de Carrasco, el líder del partit, Josep A. Duran Lleida, va publicar una carta al seu blog que tenia una lectura en clau interna per fer front al creixent sector independentista d'Unió. Aquest corrent s'estava concentrant llavors al voltant de l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, i el màxim dirigent del partit va optar per treure la figura de Carrasco per deixar clara l'orientació política de la formació.

"Visca Catalunya lliure!"

Així, el missatge de Duran als seus crítics era clar: "Hi ha persones que es queden només amb un passatge de la seva vida, com el crit «Amunt, avant, visca Catalunya lliure!»" De seguida, però, afegia: "Només un petit apunt: ni Carrasco i Formiguera, ni la Unió de llavors, ni la Unió d'ara, volem un país dividit". A partir d'aquí, i estirant l'argument de prioritzar la cohesió social del país per damunt dels projectes polítics, afirmava que Unió "posa l'accent en la necessitat d'un sol poble com a divisa molt més important i prèvia a un estat", per reblar amb un contundent "per això el nostre projecte és la confederació". Per avortar qualsevol interpretació, el líder d'Unió afegia que "ningú, llevat dels familiars", hauria de poder interpretar el sentiment nacional de Carrasco ni parlar en nom d'ell.

Tot i així, Duran va tornar a referir-s'hi l'octubre de l'any passat, quan poc després de la manifestació sobiranista de la Diada i en plena excitació preelectoral, va cloure la seva intervenció davant del consell nacional conjunt de CiU amb la frase: "Com va dir Carrasco i Formiguera, amunt, avant i visca Catalunya lliure!" El miratge no va sobreviure als titulars abrandats de la premsa madrilenya i Duran rectificava només 24 hores després negant que fos independentista i reafirmant-se en el confederalisme.

"A la família no hem tingut mai cap dubte de la seva ideologia independentista", assegura un dels néts, Marc Carrasco, i afegeix que "molts exemples ho demostren". Segons el seu record, la figura de l'avi patern sempre ha estat molt present en la seva família: "Tot i que mai se'ns va fer una apologia o una glorificació del seu martiri, la seva presència sempre era allà de manera natural, a través de fotografies o comentaris d'algun dels vuit fills que va tenir", afegeix.

A causa d'aquesta proximitat consanguínia, i en relació a les interpretacions del patriotisme de l'avi, Marc Carrasco fa unes afirmacions taxatives: "Em posa una mica de mal humor que s'utilitzi la seva figura per justificar posicions polítiques actuals en un sentit o en un altre, perquè la seva trajectòria va ser inequívocament independentista i de fet el van matar per no renunciar-hi".

Interpretacions especulatives

En aquest punt coincideix amb l'historiador Jaume Sobrequés, que avisa que és molt complicat fer extrapolacions del pensament polític d'una persona i posar-lo en un context històric diferent. En aquesta línia, Sobrequés considera "del tot inadequat" utilitzar la figura de Carrasco per justificar o reforçar decisions polítiques actuals. I en posa un exemple: "És com la gent que fa elucubracions sobre com serien els socialistes catalans si Josep Pallach encara fos viu, i l'única cosa certa és que tindria 93 anys". En tot cas, i basant-se en els propis escrits del polític afusellat, assegura que "una cosa sí que és ben clara i inequívoca, i és que Carrasco era sobiranista i volia un estat català; la resta d'interpretacions són especulacions".

Quim Torra, un dels promotors de l'homenatge davant la presó de Burgos i membre de la junta d'Òmnium, tampoc dubta del sobiranisme a ultrança de Carrasco i també el posa en relació al moment històric. "A banda de la gent d'Estat Català, crec que els dos únics grans independentistes d'aquells anys turbulents van ser el president Francesc Macià i Carrasco", conclou.