Ara

Manuel Carrasco i Formiguera, una vida per Catalunya

RAMON ESPADALER 

| Actualitzada el 09/04/2013 00:00

Manuel Carrasco i Formiguera, una vida per CatalunyaManuel Carrasco i Formiguera, una vida per Catalunya CRISTINA CALDERER

La vida i la mort de Carrasco i Formiguera, afusellat avui fa 75 anys al penal de Burgos, constitueixen un exemple de coherència i de fermesa en la defensa de les pròpies conviccions respecte al fet nacional i respecte a la vivència intensa d'una fe cristiana que va professar fins al darrer moment.

En Carrasco i Formiguera, el dir i el fer, el pensament i l'acció, el discurs i la praxi van ser una sola cosa. Així va ser en l'esfera privada o familiar i així va ser en l'esfera pública. Hi ha un sol Carrasco i Formiguera. Tant se val si parlem de l'espòs i pare de família, del polític o de l'home de fe. Lluny de les demagògies que abundaven en el terreny de la política, Carrasco i Formiguera fou un testimoni permanent de coherència fins al final mateix dels seus dies, com ho expressen les darreres paraules que va pronunciar davant l'escamot que posà fi a la seva vida: "Visca Catalunya lliure, Jesús, Jesús".

El Carrasco polític és l'home compromès amb una Catalunya que volia plena i a la qual va dedicar vida i mort, d'igual manera com la va dedicar a la defensa de les seves profundes conviccions religioses. Aquesta síntesi de la qüestió nacional, impregnada dels valors emanats de la seva fe cristiana, lluny d'entrar en contradicció, troba en la persona i la vida de Carrasco una harmonia i una solidesa que el fan transcendir a la seva època. Sense cap mena de dubte, Carrasco és encara avui un nítid referent per a moltes persones que aspirem no sols a un país sobirà, sinó també a un país en el qual el respecte per les pròpies conviccions i pels valors de rel cristiana siguin llavor permanent de convivència pacífica i de respecte. D'aquell respecte que, malauradament, ni els uns ni els altres van tenir per la persona de Carrasco i Formiguera. Els uns, incapaços de preservar l'ordre i la convivència, el foragitaren de Catalunya per la seva fe cristiana, pel seu humanisme. Els altres, incapaços d'entendre el nostre fet nacional, l'afusellaren a Burgos per la seva insubornable catalanitat. Expressió dramàtica d'una història que l'exemple mateix de Carrasco ens convida, avui i sempre, a no repetir.

Carrasco no representa la renúncia, sinó el compromís: un compromís fins a la darrera de les conseqüències. Carrasco no representa l'acomodació de la política i del polític al pensament majoritari, pel simple fet de ser majoritari, sinó l'anar sovint -molt sovint- contra corrent. Representa la fortalesa de la convicció per damunt d'incomprensions de tot ordre. Un dir coherent amb un fer que, malauradament, va acabar essent incòmode per als uns i per als altres. Però és precisament aquesta coherència entre el pensament i l'acció el que han fet de Carrasco i Formiguera no sols una figura immortal, sinó també una figura universal. Per això és bo que, no només en dates tristament assenyalades com la d'avui, fem memòria d'un home bo i siguem capaços de difondre pensament i acció d'algú que ni va viure ni va morir debades. De difondre la figura d'un home del qual els uns admiren la fermesa en la defensa del fet nacional i els altres -possiblement menys- la seva condició de cristià compromès. La grandesa de Carrasco és, precisament, la indissolubilitat d'ambdós referents. No hi ha un Carrasco nacionalista diferenciat ni diferenciable d'un Carrasco cristià, ni viceversa. Aquesta és, al meu entendre, la grandesa que converteix la persona en personatge, en símbol, en referent. Aquesta és la raó per la qual Carrasco no és avui patrimoni dels uns o dels altres, ni tan sols dels uns més que dels altres. Ras i curt: Carrasco i Formiguera, per trajectòria, per compromís i per coherència, és avui patrimoni de tots: dels qui admiren, reconeixen i agraeixen la seva catalanitat, dels qui admiren i veneren el seu compromís cristià i també, i sobretot, d'aquells que, potser des de posicions diverses, són capaços d'entendre i d'admirar la conjunció coherent dels dos referents que en tot moment van guiar la seva trajectòria tant pública com privada.

És en aquest sentit que són d'agrair tots els testimonis, actes i remembrances que des de dins i des de fora del partit en el que Carrasco i Formiguera va militar, Unió Democràtica de Catalunya, s'esdevenen aquests dies. Una pluralitat d'actes cívics i polítics, la suma dels quals precisa amb nitidesa la seva figura, alhora que demostren l'excepcionalitat del personatge.