2013 0410. ‘Eppur si muove’

  • 10 abr 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Pilar Rahola

‘Eppur si muove’


Parlem-ne amb una prèvia indiscutible: són converses que no poden posar en qüestió la consulta

Adiferència d’algunes veus que veuen amb terror les converses de Mas amb el PSC i amb el PSOE, personalment les trobo importantíssimes. I no només perquè el diàleg conforma l’essència de la política, sinó per les bondats que aquest diàleg podria comportar. Parlem-ne, doncs, amb una prèvia indiscutible: són converses que no poden posar en qüestió la consulta dels catalans. I com que confio en la paraula donada pel president Mas, entenc que aquest supòsit no es planteja. Altrament, seria una traïció al mandat ciutadà, que va ser inequívoc a les urnes, i sincerament no crec que aquest sigui ni el tarannà ni la voluntat de qui presideix el Govern. Descartat, doncs, que es tracti de converses per rebaixar la voluntat d’una consulta ciutadana, la resta només pot ser acollida de forma positiva.

Primer per lògica política i segon per necessitat. Per bé que el socialisme actual està ferit i força desconcertat, tant el català com l’espanyol continuen sent un eix central de la ciutadania i la seva importància política i social és indiscutible. Qualsevol diàleg que intenti crear complicitats amb PSC i PSOE per tal de resoldre el problema econòmic i per tal d’apropar posicions amb el tema nacional, serà una gran notícia. Dit altrament, seria una pèssima notícia que la consulta s’hagi de fer amb l’oposició frontal del PSOE i amb el PSC no sabent per on va. A més, els socialistes espanyols són els que haurien de dirigir el procés d’una segona transició a Espanya, tant pel seu capteniment progressista, com per la seva història ideològica, atès que hi va haver un temps en què defensaven el dret a l’autodeterminació. Tal vegada siguin capaços de mirar amb uns ulls diferents la Constitució que el PP converteix en ariet inquisitorial. I si no ho fan i es mantenen com la segona paret del frontó espanyol, ja ens ho trobarem, però intentar-ho és més que una bona voluntat, és una obligació política, atès que si la consulta es pogués fer amb la major empara legal, seria molt millor. I respecte a la situació d’emergència econòmica que pateix Catalunya, qualsevol ajuda del PSC serà molt valuosa. Per tant, que es trobin, que parlin, que negociïn, i si no en surt res, qui ho intenti s’haurà carregat de raons, perquè tant la consulta com els números es poden intentar salvar enrocant-nos en posicions numantines, i si cal aquesta haurà de ser la via, però està fora de dubte que seria molt millor poder enfrontar-ho amb grans aliances. I sigui com sigui, seria penós fer-ho sense el PSC. Tot això, òbviament sense que en cap moment, ni negociació, es posi en dubte que la consulta s’ha de fer, sí o sí. Podem trobar la manera que el PSC s’hi senti implicat, podem intentar que el PSOE recuperi una mica de la seva consciència democràtica, podem fer filigranes, però no podem posar la consulta com a moneda de canvi. Amb aquest supòsit, que parlin fins a esgotar-se.

Comments