Ara

ESCOLA, ATAC AL CATALÀ

Una nova esquerda en la immersió

El TSJC força a fer més classes en castellà si un alumne ho demana
SÒNIA SÁNCHEZ 

Barcelona | Actualitzada el 11/04/2013 00:00

UN ABAST REDUÏT   El TSJC ha respost al recurs judicial d'onze famílies, però disset més han demanat també enguany l'educació en castellà per via administrativa.UN ABAST REDUÏT El TSJC ha respost al recurs judicial d'onze famílies, però disset més han demanat també enguany l'educació en castellà per via administrativa. JORDI PIZARRO

Ala sala de premsa del Parlament de Catalunya, ahir li preguntaven a la consellera d'Ensenyament quan acabarà per fi el procés obert contra la immersió lingüística. La pregunta va quedar en l'aire, però la sensació que flotava en l'ambient era "mai". I és que d'ençà que l'any 2010 el Tribunal Constitucional (TC) va sentenciar, a compte de l'Estatut, que el castellà havia de ser "també llengua vehicular" a Catalunya que no han parat de ploure míssils sobre un model lingüístic que, en els últims 30 anys, ha aconseguit garantir tant el coneixement de les dues llengües oficials com la cohesió social des de l'escola. L'estocada definitiva potser vindrà del mateix TC quan resolgui el recurs pendent sobre la llei d'educació de Catalunya (LEC) o potser la donarà el ministre José Ignacio Wert amb la seva nova llei orgànica d'educació, però mentrestant, segueixen caient torpedes.

L'aval amb excepcions que el Tribunal Suprem (TS) va donar a la immersió a finals de febrer, quan va deixar clar que el Govern no havia de canviar el sistema però sí que havia de satisfer la petició de les famílies demandants, ja suposava una esquerda en el model, tal com es van afanyar a denunciar les plataformes i col·lectius en defensa del català a l'escola. I ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fer aquesta esquerda encara més gran.

Per a tot el grup escolar

En una nova interlocutòria, que respon a les demandes d'un nou paquet de famílies assessorades per Convivència Cívica Catalana (CCC), va especificar que l'escolarització en castellà no ha d'afectar només el nen que ho demana de manera "individualitzada", sinó que s'ha d'aplicar per a "tota la classe o unitat escolar" de la qual forma part.

Es tracta d'una mesura cautelar dictada per a un total d'onze famílies que han reclamat judicialment una educació bilingüe per als seus fills. Però a la pràctica, suposa obrir la porta que cada vegada que uns pares demanen més classes en castellà per al seu fill això s'hagi d'aplicar per a tots els seus companys de classe. "És impossible que es canviï la llengua de tot un grup per un alumne, perquè no té en compte el dret dels altres pares", va respondre ahir mateix la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. El seu departament ja ha presentat recurs contra aquesta nova interlocutòria davant del Tribunal Suprem, una mesura que li permet afirmar que, almenys de moment, no s'aplicarà.

Rigau considera que la decisió del TSJC torna a atemptar contra el sistema d'immersió lingüística en conjunt, ja que suposa modificar el model català per a una part de l'alumnat. En l'argumentació del seu recurs, a més, la consellera defensarà que la llengua vehicular de l'ensenyament per a un grup escolar "no és casual, sinó que forma part del projecte educatiu del centre escolar" i, com a tal, està avalat tant per la LEC com per la llei orgànica d'educació (LOE), la norma estatal encara vigent.

Alhora, des d'Ensenyament insisteixen a subratllar que la mateixa Constitució no preveu el dret dels pares a escollir la llengua d'ensenyament i que, per tant, preval el dret a l'educació dels fills. Un dret garantit amb el sistema actual, diu, segons constaten els resultats educatius en castellà i en català.

Per contra, Convivencia Cívica Catalana interpretava ahir la nova interlocutòria com "un èxit" perquè obligarà, deia, la Generalitat a "impartir educació bilingüe en deu centres escolars catalans", cosa que afectarà uns 300 alumnes, calculaven. Les onze famílies que, segons Ensenyament, han presentat la demanda judicial (deu de les quals ho haurien fet a través de CCC) tenen fills en diferents cursos escolars, quan la llei catalana només preveu l'atenció individualitzada en castellà per als primers anys d'escolarització, és a dir, al parvulari.

La resolució del TSJC, que recolza en les sentències anteriors del TS, obligaria a atendre la petició de les famílies sigui en el curs que sigui i, ara, a més -si el TS no diu el contrari-, força a aplicar-ho per a tot el grup escolar d'aquell nen. De fet, la sentència del TS del febrer, en el seu redactat de fonaments -"però no en la resolució", remarcava ahir Rigau-, diu també de manera ambigua que els fills dels demandants "amb els seus condeixebles" tindran el castellà com a llengua vehicular.

No obstant, cap sentència ni interlocutòria especifica quina proporció d'hores garantiria la consideració del castellà com a llengua vehicular. CCC ho interpreta com a "bilingüisme", és a dir, un ús proporcional de català i castellà, però el mateix pronunciament del TC l'any 2010 deixava en mans de la Generalitat fixar aquesta proporció.