Ara

IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

Crispació política per la llengua

Expulsats del Congrés els tres diputats d'ERC per parlar en català després de la interlocutòria del TSJC
M.E. QUETGLAS / L. BONILLA 

Madrid/barcelona. | Actualitzada el 12/04/2013 00:00

REIVINDICACIÓ SIMBÒLICA  El president del Congrés, Jesús Posada, va cridar ahir a l'ordre el diputat d'ERC, Joan Tardà, pel fet de parlar en català. Els diputats republicans, que van ser expulsats de la tribuna d'oradors, volien demostrar a la cambra l'absurditat de la interlocutòria del TSJC de canviar la llengua sencera de l'aula si un alumne demana l'educació en castellà. REIVINDICACIÓ SIMBÒLICA El president del Congrés, Jesús Posada, va cridar ahir a l'ordre el diputat d'ERC, Joan Tardà, pel fet de parlar en català. Els diputats republicans, que van ser expulsats de la tribuna d'oradors, volien demostrar a la cambra l'absurditat de la interlocutòria del TSJC de canviar la llengua sencera de l'aula si un alumne demana l'educació en castellà. J.J. GUILLÉN / EFE

El model d'immersió lingüística no és objecte de debat ni a les escoles ni a la societat catalana, on gaudeix des de fa trenta anys d'un ampli consens. El debat no és social sinó polític, com demostra el fet que la crispació no és a les aules sinó al Congrés de Diputats i al Parlament, on ahir es van viure sessions tenses. Al Congrés, la seqüència es va repetir una vegada rere una altra. Els tres diputats d'ERC van decidir intervenir en català en tots els punts de l'ordre del dia del ple en protesta per la sentència que va dictar dimecres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que estableix que si un sol alumne demana l'educació en castellà cal canviar la llengua d'ensenyament a tota l'aula. Tots els actes de protesta parlamentària van acabar igual: amb l'expulsió de la tribuna d'oradors.

La intenció dels republicans no només era un acte simbòlic sinó jugar amb el discurs dels populars per demostrar a la cambra l'absurd de la sentència lingüística. Joan Tardà, que va ser el primer dels republicans a ser expulsat, va exposar: "Com que la majoria del PP sempre sosté que el que val a Catalunya val a tot Espanya, en lògic paral·lelisme, entenem que un sol diputat que exigeixi en aquesta cambra un canvi de llengua al català obliga a canviar d'idioma la cambra sencera", i es va a posar a parlar en català.

La fórmula que el TSJC vol per a les aules catalanes no va funcionar al Congrés. Automàticament, el president de la cambra, Jesús Posada, va tallar al diputat i li va demanar que no provoqués "un conflicte". El veterà polític del PP va explicar que entenia que l'argument de Tardà podia ser "interessant", però que no procedia. Després d'uns segons d'incertesa, el va convidar a abandonar la tribuna si no passava al castellà. En el torn del portaveu d'ERC a Madrid, Alfred Bosch, i de la tercera diputada republicana, Teresa Jordà, no van canviar gaire les tornes. Bosch, però, va reptar el president a dir-li quin article del protocol li prohibeix parlar en català. Els diputats d'ERC van deixar constància així del seu rebuig a la sentència del TSJC amb el suport de tots els diputats bascos i catalans que van intervenir després.

La crispació també va arribar ahir al Parlament. La CUP i Ciutadans es van enfrontar durant el debat d'una moció de Ciutadans sobre el model lingüístic a les escoles. La discussió es va originar per la convocatòria d'escrache -després desconvocada- que va fer la CUP a la Garriga, el poble d'Albert Rivera. En un tens enfrontament dialèctic, la CUP va instar Ciutadans a acostumar-se als actes de protesta i escrache i Rivera va denunciar que es produeixin "amenaces des d'un escó".

Trencar la convivència

Després de l'últim torpede al model d'immersió lingüística, el Govern va passar ahir al contraatac. El president, Artur Mas, es va reunir amb la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i el conseller de Justícia, Germà Gordó, per acordar les accions a seguir. El Govern recorrerà la interlocutòria i la incomplirà. Rigau, que va dir que està disposada a fer que la "inhabilitin" per no complir les sentències, va atribuir la resolució judicial a motivacions polítiques. "Estem davant d'una situació política. Els que volen que el català sigui llengua residual volen treure la immersió lingüística". La consellera va defensar l'atenció individualitzada a l'escola i va alertar que determinades resolucions busquin "trencar la convivència" a l'escola. El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, va instar Rigau a complir les resolucions judicials. "No és una cosa que voluntàriament es pugui fer o deixar de fer", va dir en un comunicat. El mateix va demanar la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, que, a més, va acusar Rigau de crear "alarmisme" en considerar que està malinterpretant els actes judicials.

Pares i professors, en contra

La comunitat educativa també va reaccionar amb contundència. Pares i professors recorden que la immersió lingüística no genera cap problema social a l'escola. "Amb la quantitat de problemes que hi ha als centres públics per culpa de les retallades, només falta ara buscar-ne de nous", va assenyalar Rosa Cañadell, portaveu del sindicat USTEC-STEs. Tant aquest sindicat com UGT avalen la desobediència dels mestres als actes del TSJC. "El professorat té molt de seny i es tracta d'una mesura antipedagògica i una autèntica barbaritat", va dir Cañadell.

El president de la Fapac, Àlex Castillo, creu que després d'aquesta interlocutòria, que només busca "l'enfrontament", a les aules "no canviarà res", ja que es continuarà aplicant un model d'èxit, com és la immersió: "Tot continuarà igual fins que d'aquí uns mesos hi hagi un nou capítol en forma de sentència d'aquesta interminable història". Castillo atribueix aquest nou atac al català a "una rebequeria dels sectors d'ultradreta davant el fet que només 17 famílies s'han interessat per l'escolarització en castellà".