Ara

L'hàbit no fa la monja

El Procés Constituent acaba amb la coartada de l'agitació sense suc ni bruc
TONI SOLER 

Periodista | Actualitzada el 12/04/2013 00:00

Forcades i Oliveres estan marcats profundament pel cristianisme, però hauran de predicar entre infidels. Forcades i Oliveres estan marcats profundament pel cristianisme, però hauran de predicar entre infidels. XAVIER BERTRAL

Costa ser crític amb la iniciativa de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, fins i tot des de la distància ideològica. Ficar-se en política, avui dia, és un esport de risc. Per tant, abans de res, un aplaudiment sincer per als valents. D'altra banda, seria absurd deslegitimar aquesta aventura, després d'haver denunciat per activa i per passiva que el taló d'Aquil·les del moviment indignat era l'absència de propostes concretes, d'articulació i capacitat d'incidència institucional. Doncs bé, el pas endavant de dos referents mediàtics de l'esquerra alternativa pot acabar amb la coartada de l'agitació sense suc ni bruc, i amb la mitja rialleta dels escèptics acomodats.

Costa predir els límits de l'invent, que és tan original com imprevisible; té al capdavant dos personatges allunyats de la política, però amb una gran capacitat comunicativa; dos doctorats, marcats profundament pel cristianisme, però amb un discurs radical que els obligarà a predicar entre infidels. L'esquerra més trencadora, que demana expropiar la banca i les indústries energètiques, ho fa amb hàbit de monja, camisa de quadres, xiuxiueigs i to conciliador. Una mena de sant esperit revolucionari. Si ho veiessin Lerroux, Durruti i el Noi del Sucre...!

La irrupció de la CUP va anticipar l'èxit de la nova política. Aquest anomenat Procés Constituent neix, doncs, sobre terreny adobat. Però ens hem atipat de falsos profetes i gurus. És fàcil ridiculitzar la monja xerraire i el pacifista barbut; però no dubtin que aquest parell tenen garantida una quota de pantalla -i d'atenció- força superior als líders polítics tradicionals. I encara que al gruix de l'electorat el socialisme llibertari l'agafi a repèl, no hem de subestimar el pes d'una desafecció que cada cop és més promiscua (quanta gent de dreta no ha votat Beppe Grillo a Itàlia?). I és tan gratificant veure com en aquest país, un cop més, passen coses no previstes, no decidides en cap gran despatx!

Sumar, no dividir

Que d'això en surti un programa, una candidatura, una acció política amb cara i ulls, és tota una altra història. Què en pensa la resta de l'esquerra? Què passarà en unes hipotètiques eleccions anticipades? ¿I en un referèndum? Hi ha un factor important -si tenen èxit, potser decisiu i tot-, i és que el programa que proposen Teresa Forcades i Arcadi Oliveres té un marcat caràcter sobiranista. Per aquest motiu cal esperar que a l'hora de la veritat la seva proposta sumi, i no divideixi.