Ara

FINANCES PÚBLIQUES

Rajoy pagarà 850 milions dels 1.450 del fons de competitivitat

El Govern rebutja aprovar ja uns pressupostos i fa pinya amb ERC per reclamar un terç del dèficit de l'Estat
ROGER TUGAS 

Barcelona. | Actualitzada el 13/04/2013 00:00

A L'ESPERA DE BRUSSEL·LES  Montoro va tornar a exigir al Govern que aprovi els comptes i va refusar apujar el seu límit de dèficit fins que la UE no el flexibilitzi a l'Estat. A L'ESPERA DE BRUSSEL·LES Montoro va tornar a exigir al Govern que aprovi els comptes i va refusar apujar el seu límit de dèficit fins que la UE no el flexibilitzi a l'Estat. J.C. HIDALGO / EFE

El govern espanyol ja ha començat a pagar part dels deutes del sistema de finançament que té amb Catalunya. Ho fa, però, de manera parcial i recalculant-los a la baixa. En concret, aquest any li abonarà 850 milions d'euros per satisfer el fons de competitivitat del 2011. La xifra que un any abans el conseller d'Economia d'aquell moment, Antoni Castells, li reclamava que pressupostés i que el seu successor al departament, Andreu Mas-Colell, també es va fer seva ascendia a 1.450 milions d'euros, uns gens menyspreables 600 milions més. Però no s'espera rebre la resta del deute, i la xifra puja a 3.800 milions només pel que fa a l'aplicació del sistema de finançament. Així, la Generalitat s'ha conjurat per no cedir davant dels cants de sirena d'un possible marge de dèficit superior i, tot i les pressions de l'executiu central, farà pinya amb ERC per obtenir com a mínim un terç del dèficit que Brussel·les cedeixi a l'Estat.

En tot cas, el pagament de la part del fons de competitivitat que reclamava el Govern s'està cobrant des del febrer inclosa en el conjunt de les bestretes que l'executiu espanyol abona a la Generalitat, segons han informat a l'ARA fonts del departament d'Economia. Tot i això, Madrid ha canviat el mètode de càlcul per determinar la quantitat a pagar, i per això des del 2010 s'han perdut pel camí els 600 milions d'euros que separen els 1.450 milions que reclamava Castells dels 850 milions que finalment rebrà Mas-Colell tres anys més tard.

El fons de competitivitat recull una quantitat de diners destinats a premiar les comunitats autònomes més dinàmiques perquè no surtin tan perjudicades del repartiment de recursos, i es va incorporar en el sistema de finançament aprovat el 2009. Tot i que formalment es pot pagar quan el pressupost està liquidat, en els primers dos anys d'aplicació la llavors vicepresidenta d'Economia, Elena Salgado, el va avançar segons les previsions de tancament. De cara als pressupostos del 2010, però, no va incloure la partida, cosa que va provocar queixes de Castells i -després de les penúltimes eleccions catalanes- del govern d'Artur Mas. A més, un PP aleshores a l'oposició va votar al Congrés a favor d'abonar el fons per avançat i es va comprometre a fer-ho efectiu quan governés. Un cop va guanyar les eleccions, però, les promeses no es van convertir en fets.

Amb la llei a la mà, el cert és que l'executiu central no tenia l'obligació de fer els pagaments fins al 2013, un cop el pressupost estigués tancat i liquidat, però així i tot una primera lectura dels pressupostos espanyols va fer témer que malgrat tot tampoc no ho complirien. Fonts del departament de Mas-Colell, però, confirmen que el pagament sí que es fa, però a la baixa. De fet, dubten que hagin sigut les gestions del Govern el que hagi convençut Madrid de pagar part del fons. Les altres quatre comunitats que cobraran per aquest concepte són el País Valencià, les Illes Balears, Madrid i Múrcia, totes governades pel PP i amb serioses dificultats per complir amb el dèficit imposat -excepte la Comunitat de Madrid, que va tancar el 2012 amb un 1,07% de dèficit.

Els deutes de l'Estatut, pendents

Tanmateix, la Generalitat també reivindica cobrar els recursos corresponents a la disposició addicional tercera de l'Estatut. Aquest article fixa que cal abonar la diferència entre el percentatge d'inversions en infraestructures del govern central a Catalunya i el pes del producte interior brut català respecte del total de l'Estat. Fruit d'aquesta disposició, Mas-Colell reclama les quantitats referents al 2008, el 2009, el 2010 i el 2011, que ascendeixen a 759 milions, 211 milions, 719 milions i 661 milions, respectivament. En total, 2.350 milions més. Aquests deutes, però, només estan contrets amb Catalunya, fruit de l'Estatut, i no responen al sistema de finançament general, i en aquest cas no hi ha cap previsió de pagament.

Per tant, els deutes que comptabilitza la Generalitat es mantenen en gairebé 3.000 milions. A més, els impagaments i la reducció unilateral de transferències en matèries sensibles com la dependència, els cursos d'ocupació per a aturats i les ajudes a la pagesia fan que el departament no llanci coets per aquest ingrés imprevist i, de fet, subratlla que es limita al compliment d'un compromís que, per a més inri, és a la baixa. L'ingrés tampoc servirà per evitar una part substancial de les retallades previstes, a causa d'una reducció d'ingressos per altres vies i d'impostos més gran que la prevista.

Mas-Colell es planta

Amb aquest escenari, Mas-Colell no cedirà a les pressions de l'executiu central perquè aprovi ja uns pressupostos amb un dèficit del 0,7%, encara que això impliqui mantenir la pròrroga dels del 2012 fins al juliol. De fet, Brussel·les no flexibilitzarà el dèficit de l'Estat fins al maig i serà llavors quan el ministeri d'Hisenda decidirà fins a quin punt comparteix el nou marge amb les comunitats. "Entenc la urgència del Govern, però tots els terminis són ineludibles i per tant el que ha de fer és treballar amb els objectius que tenim marcats, com ho estan fent la resta de comunitats", va etzibar ahir el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per pressionar la Generalitat perquè aprovi els comptes amb el sostre imposat. Mas-Colell va compartir la voluntat que Brussel·les es pronunciï "com més aviat millor", però al mateix temps es va mantenir ferm en la reivindicació que Catalunya gaudeixi com a mínim d'un terç del que obtingui l'Estat, que aspira a un límit del 6%.

Malgrat les declaracions creuades entre membres del Govern i dirigents d'ERC de fa una setmana, ara CiU i els republicans ja han coordinat les brúixoles i han recuperat el discurs unitari entorn del pressupost per forçar Madrid a cedir. I no només amb un dèficit que s'acosti al 2%, sinó també per garantir liquiditat per complir els comptes, per exemple pagant part dels deutes pendents. "Hi ha d'haver algun mecanisme que compensi a les comunitats autònomes els diners que no han rebut", va reclamar el president d'ERC, Oriol Junqueras.

Tot i això, el PSC, el PP i ICV segueixen sense compartir l'estratègia i els seus líders van tornar a insistir en la necessitat que el Govern presenti ja els pressupostos. El secretari general dels ecosocialistes, Joan Herrera, va acusar fins i tot CiU i ERC d'usar la pròrroga com a "trampa comptable" per "salvar la cara" i d'estar "estafant" la ciutadania.


Els fruits de l''operació diàleg'

FERRAN CASAS 

| Actualitzada el 13/04/2013 00:00

Mas i Rajoy no en deien res, com si el seu fos un amor prohibit, però fa tres mesos que Madrid paga recalculat a la baixa el fons de competivitat del finançament que el tripartit va pactar el 2009 amb Zapatero. Alguns poden pensar que són els primers fruits de l' operació diàleg , que anima l' establishment català a fer-se enrere en l'aposta sobiranista de CiU i que troba una receptivitat entre discreta i nul·la a Madrid. Però si l'Estat paga part del que deu no és pas per satisfer Mas o fer justícia als catalans. És per millorar la situació financera del País Valencià i les Balears, que el PP governa i que estan també a prop del col·lapse. Amb el nou finançament passarà el mateix. Catalunya no el liderarà però en pot treure alguna cosa sense desgast. Coses de no liderar el cafè per a tothom .


Montoro estreny el setge fiscal a les autonomies

L'Estat crea un ens per controlar el dèficit públic
XAVIER ALEGRET 

Barcelona. | Actualitzada el 13/04/2013 00:00

Els comptes del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, estaran sota un nou control. Els comptes del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, estaran sota un nou control. FRANCESC MELCION

D'ençà que va assumir la cartera d'Hisenda i Administracions Públiques, el desembre del 2011, Cristóbal Montoro ha posat el punt de mira en les comunitats autònomes: les ha culpat de gastar massa, de tenir televisions massa cares, de llençar els diners amb projecció exterior i, en definitiva, de ser les responsables de la desviació del dèficit de l'Estat. Reduir aquest dèficit ha estat la principal obsessió de Montoro i del govern espanyol, i ahir en va donar una nova mostra amb l'anunci de creació de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal. És un organisme que s'encarregarà de controlar que es compleixen els pressupostos i els objectius de dèficit de totes les administracions de l'Estat. També de la central, tot i que el seu president serà nomenat pel consell de ministres i que Montoro va posar l'èmfasi, un cop més, en les comunitats autònomes.

L'Autoritat tindrà personalitat jurídica pròpia i independència funcional i plena autonomia, segons Hisenda, el ministeri al qual estarà adscrita. L'executiu de Mariano Rajoy vol dur a terme la creació d'aquest ens mitjançant una llei orgànica, que farà que el seu àmbit d'actuació s'estengui a totes les administracions de l'Estat. Controlarà els comptes del govern central, la Seguretat Social, les autonomies i les administracions locals. L'executiu espanyol en nomenarà el president cada quatre anys i un president no podrà encadenar més de sis anys consecutius en el càrrec.

"La més avançada del món"

Montoro no va estalviar elogis a l'hora de lloar la creació d'aquest òrgan, que va qualificar com "l'autoritat fiscal més avançada del món desenvolupat". El titular d'Hisenda va destacar que la creació d'aquest ens respon a les "recomanacions" de la Comissió Europea, en el context de control del desequilibri pressupostari, i que "contribuirà que Espanya superi la crisi econòmica". També va subratllar que òrgans d'aquest tipus, encara que sigui amb noms diferents, "ja existeixen en diversos països" desenvolupats.

El ministre va assegurar que l'ens seria independent i el va equiparar a organismes com el Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que considera exemples d'independència. El president del Banc d'Espanya, Luis María Linde, va ser nomenat pel ministeri d'Economia, i la de la CNMV, Elvira Rodríguez, és afiliada al PP i va ser ministra de Medi Ambient amb José María Aznar.

La principal funció d'aquest nou ens serà "elaborar informes", va explicar Montoro, però també farà assessorament, control i previsions. Els informes els farà tant de manera regular, anualment, per avaluar els pressupostos, com motu proprio , quan una administració es desviï dels seus objectius. Serà d'aquesta manera com Hisenda controlarà els pressupostos de les administracions. Els informes avaluaran principalment tres aspectes: la despesa pública, l'equilibri pressupostari -és a dir, el dèficit- i el deute.

Montoro va posar com a exemple del seguiment dels comptes públics que l'autoritat de responsabilitat fiscal "valorarà els pressupostos i els objectius de dèficit de les comunitats i remetrà els informes al ministeri d'Hisenda" en els deu dies posteriors a la fixació dels límits de dèficit per part del govern espanyol.

Diàleg amb les comunitats?

El portaveu adjunt de CiU al Congrés, Josep Sánchez Llibre, va instar l'executiu espanyol que no el converteixi en "un òrgan de tutela de les comunitats", sinó que sigui "un motor de desenvolupament". Per això, li va demanar un "diàleg profund" amb les comunitats. El sindicat de tècnics d'Hisenda Gestha dubta que l'òrgan aporti més transparència als comptes públics.