Ara

CANVI DE CICLE CAP A L'ESTAT PROPI

Un procés calidoscòpic

El Govern, CDC i ERC mantenen el rumb cap a l'estat propi malgrat les pressions perquè Mas es faci enrere
DAVID MIRÓ 

Barcelona | Actualitzada el 14/04/2013 00:00

JORNADA HISTÒRICA   Artur Mas, Oriol Junqueras  i Joan Herrera, instants després que el Parlament aprovés  la declaració de sobirania  del 23 de gener.JORNADA HISTÒRICA Artur Mas, Oriol Junqueras i Joan Herrera, instants després que el Parlament aprovés la declaració de sobirania del 23 de gener. PERE VIRGILI

Mai com ara la política catalana havia estat tan calidoscòpica. Un sol fet, per exemple una reunió secreta d'aquestes que sovintegen, provoca lectures contradictòries en funció del color del vidre amb què es mira. La confusió és tal que respondre a una pregunta tan aparentment senzilla com ara "Com va el procés?" es converteix en un repte hermenèutic, una tasca de torsimanys de rodes de premsa, una missió d'arúspex d'aquells que a l'antiga Roma interpretaven la voluntat dels déus. Depèn del dia el procés s'escalfa o es refreda, s'accelera o es frena, s'aposta pel diàleg amb Espanya o es crida a sometent. El resultat és l'autèntic Dragon Khan emocional en què vivim tots plegats.

Aquesta aparent confusió no és casual. Assistim a una autèntica lluita, amb actors molt poderosos pel mig, per veure quin és el frame que s'imposa, quin és el marc narratiu en què cada episodi s'insereix i es dota de sentit. Això ha passat, per exemple, amb la reunió secreta del president Mas amb Rajoy. Uns ho han volgut interpretar com un signe d'acostament, com l'inici d'un viratge d'ampli abast per reconstruir ponts i buscar punts de trobada; i uns altres ho han vist com la simple constatació que no hi ha res a fer amb Rajoy però que cal anar-hi tantes vegades com convingui per assolir la màxima legitimitat interna i, sobretot, externa.

Interessos i interpretacions

Hi ha molts interessos en joc, però el més curiós és que també hi ha interpretacions sinceres. Per exemple, a Madrid, en el PP català i en l'àmbit econòmic l'opinió més estesa és que Artur Mas està buscant desesperadament la manera de fer marxa enrere. Creuen (de bona fe) que es va equivocar amb la seva aposta sobiranista i que ara està en un atzucac. Mas no desperta (encara) l'animadversió que va patir el lehendakari Ibarretxe. Aquest era un enemic a abatre, al president català el veuen com una ovella que s'ha perdut i cal reconduir al ramat. D'aquí la suavitat de formes de Rajoy, convidant Mas a estavellar-se al Congrés amb una proposta de reforma constitucional. Per molt que costi de creure, a la Moncloa pensen que aquesta seria una sortida digna per a Mas: ell ho presenta, perd i se'n va a casa amb la consciència d'haver fet el que ha pogut. Ningú es creu a Madrid que Mas sigui capaç d'anar fins al final i saltar el mur de la legalitat espanyola, però voldrien estalviar-li una humiliació pública, i estan concentrats a trobar una fórmula que li salvi la cara.

Aquesta és una de les característiques del procés. Un ampli tauler d'escacs on juga tothom: polítics, societat civil, mitjans de comunicació, poders econòmics, jutges, clavegueres de l'Estat... i visions completament oposades sobre el que està passant. En el camp independentista, hi ha dies que tenen gust de victòria perquè reforcen els arguments a favor del sí. És el que ha passat amb la interlocutòria del TSJC que obliga a donar més classes de castellà si un sol alumne ho demana. Un atac a la llengua és combustible per al procés, que experimenta llavors una explosió, una flamarada. Per contra, hi ha dies que es viuen amb una mena de desistiment, de desànim, en què sembla que el procés s'esfilagarsa i no té prou múscul per suportar una cursa de llarga distància com aquesta.

Més complicat és saber com influeix en el procés la delicada situació econòmica. Per una banda, sectors empresarials que ho havien fiat tot a la majoria absoluta de Mas ara desconfien d'un procés en què CiU va de bracet d'ERC. De l'altra, cada vegada s'aferma més l'aliança entre els partidaris de l'estat propi a seques i els partidaris d'aprofitar la independència per fer una esmena a la totalitat al sistema vigent. El Procés Constituent de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres n'és una bona prova, així com també ho és la puixança de la CUP. La sinergia 11-S i 15-M afegeix sens dubte complexitat al procés, però també és un dels seus principals actius.

Què pensa Mas?

I Mas? Què pensa? Com està? En aquests set mesos de procés el president s'ha convertit en el gran misteri, la gran incògnita, l'home que concita totes les mirades, el rostre on cercar qualsevol signe revelador: "He vist Mas molt cansat, se'l nota baix d'ànim", diu un empresari que l'ha vist en un acte. "El president està ferm, no s'arronsarà", explica una escriptora que hi té accés directe. Al final, "Com està Mas?" funciona també com a sinònim de "Com està el procés?". Els masòlegs estan molt cotitzats. Si una cosa està clara és que sense ell, sense el que ell representa, el procés seria objectivament molt més complicat. Potser inviable.

Els que el coneixen diuen que ho ha passat malament, però que està decidit a tirar endavant. L'argument que la Generalitat està a l'UCI i amb respiració assistida és cert, però el president i el seu conseller d'Economia saben que tenen una mena de botó nuclear: si Catalunya cau, cau Espanya i potser l'euro. Madrid viu en una contradicció: si escanya Catalunya farà augmentar l'independentisme (això mentre l'ecosistema mediàtic resisteixi, d'aquí la importància de TV3 i els mitjans públics de la Generalitat), i si no ho fa dóna oxigen al pacte CiU-ERC. De moment, s'imposa el pragmatisme: sense la locomotora catalana el tren espanyol descarrila. Vet aquí un altra coordenada interessant.

Una oferta crucial

Però tornem al principi. El procés avança o no? Doncs tal com expliquem a les pàgines següents, en alguns àmbits més que en d'altres, però en el que és essencial, pel que fa al pacte CiU-ERC, el guió es va complint sense pressa però sense pausa. A l'espera de la Gran Oferta d'Espanya (llegiu pacte fiscal o reforma constitucional) els contendents continuen amb les espases enlaire. Quan arribi aquesta oferta serà el moment crucial del procés, el caixa o faixa. De moment, però, res de res.


GOVERN

La misèria econòmica es combina amb passos cap a l'estat propi

O.M. 

Barcelona | Actualitzada el 14/04/2013 00:00

La misèria econòmica es combina amb passos cap a l'estat propiLa misèria econòmica es combina amb passos cap a l'estat propiPERE TORDERA

Al Govern, i també dins de CiU, s'hi ha instal·lat una sensació que es pot resumir amb la següent expressió pronunciada per un alt dirigent: "Estem compromesos amb la consulta, però ens preocupa la gestió del mentrestant". El president Artur Mas s'esforça a predicar que manté el rumb nacional -referèndum i estat propi- mentre fa equilibris per mantenir amb un fil d'oxigen les finances catalanes. L'executiu encara no ha presentat els pressupostos argumentant que no coneix l'objectiu de dèficit que li marcarà Madrid, que al seu torn està pendent d'una cada vegada més segura flexibilització per part de Brussel·les. Al maig arribaran els comptes i, amb els comptes, la retallada definitiva per al 2013.

Si finalment l'Estat es mostra inflexible i manté el 0,7% com el límit autonòmic, la tisorada arribaria fins als 4.800 milions. Un escenari que Mas no vol veure ni en pintura i que en cap cas ERC, el seu soci de legislatura, avalaria al Parlament. De fet, els republicans no estan disposats ni tan sols a acceptar un marge de l'1,5%, tal com ha fet saber Oriol Junqueras, el seu president. En tot cas, CiU preveu comptar, "com a mínim", amb el suport d'ERC per aprovar els pressupostos.

Tensions financeres a banda, el Govern ha mirat de fer passos cap a la consulta i cap a l'estat propi, un concepte que al llarg de l'última setmana ha tornat a explicitar-se per part dels dirigents nacionalistes. N'és un exemple la reunió constituent del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), en què Mas va encarregar als catorze experts que l'integren l'estructura de la Catalunya independent: Hisenda pròpia, seguretat, defensa, llengua, repartiment d'actius i passius amb Espanya i pertinença a la Unió Europea (UE) seran els aspectes claus dels informes de l'organisme.

Turbulències internes

El rumb nacional, que Mas insisteix que no ha variat en els poc més de cent dies que fa que dura el seu segon mandat, ha generat tensions dins de l'executiu. Segons va publicar l'ARA, quatre consellers -Felip Puig, Santi Vila, Joana Ortega i Josep Maria Pelegrí- van indicar al president que el moment actual podia fer pensar en un replantejament de prioritats. Mas va indicar-los que en cap cas es plantejava passar a la història "com un traïdor".

Les pressions de l' establishment per fer marxa enrere, però, hi són. El president ha fet bandera del diàleg amb Mariano Rajoy, amb qui s'ha vist discretament a la Moncloa, i amb Alfredo Pérez Rubalcaba. La resposta ha estat la mateixa en els dos casos: "De la consulta, ni parlar-ne". CiU fixa precisament el referèndum com a objectiu irrenunciable, i promet que no el farà servir de moneda de canvi. Ni tan sols, asseguren, en el remot cas que arribi una oferta de finançament en la línia del pacte fiscal.

Els repte de Mas és conjugar la gestió del dia a dia -el "mentrestant"- amb la creació de les estructures d'estat per arribar amb garanties a la consulta i al dia després, si és que guanya el sí. Un objectiu ambiciós que CiU encara havent perdut 12 diputats en les últimes eleccions, les del gir a l'estat propi.


PACTE CIU-ERC

Sintonia nacional després de tensions internes

ORIOL MARCH 

Barcelona | Actualitzada el 14/04/2013 00:00

Durant el balanç dels cent primers dies de govern del seu segon mandat com a president de la Generalitat, Artur Mas va ser concís a l'hora d'avaluar el pacte CiU-ERC: "Progressa adequadament". Una terminologia escolar que serveix per resumir una relació estable sotmesa a tensions internes per l'abast de les retallades. A les files republicanes hi ha almenys tres assumptes que no han agradat: la rebaixa de sou als funcionaris, la reducció d'aportacions a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i la crida al diàleg que Mas va fer als seus consellers. Les tensions existents, però, s'han esvaït notablement aquesta setmana.

Aprofitant la sessió de control d'aquest dimecres al Parlament, el president va calmar els ànims d'Oriol Junqueras, president d'ERC, en assegurar-li que "el rumb es manté". Això vol dir que segueix compromès amb la consulta i amb la petició reiterada d'ampliar el marge de dèficit autonòmic. Junqueras ha demanat explícitament a Mas que expliqui el perquè de les retallades carregant contra Madrid, i el president s'ha proposat avançar en el camí de la Hisenda pròpia.

Reunió decisiva

Els dos líders es van reunir abans de Setmana Santa per estrènyer llaços després de la reunió que va mantenir Mas amb Mariano Rajoy. Pel que fa a partits i el Parlament, la relació és bona. Es treballa en la llei de consultes, bàsica en aquest 2013, i la sintonia entre alguns dirigents és plena. Les dues formacions impulsen campanyes paral·leles a favor de l'estat propi centrades a ampliar la majoria social favorable a l'estat propi i el pacte entre les seves bases.

Un dels punts de crispació evidents, malgrat tot, és la figura del líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida. Les seves declaracions sempre generen recels a ERC -i a bona part de CDC-, fins al punt que denuncien la "polifonia" de CiU. I Duran no ha amagat mai que considera que els republicans no són el soci ideal.


ACCIÓ EXTERIOR

Gir estratègic per explicar al món el procés sobiranista

JOAN RUSIÑOL 

Brussel·les | Actualitzada el 14/04/2013 00:00

Roger Albinyana i Albert Royo dirigeixen l'acció exterior de la Generalitat. Roger Albinyana i Albert Royo dirigeixen l'acció exterior de la Generalitat. MANOLO GARCÍA

La partida catalana es jugarà a Europa. Sobretot, l'endemà d'un eventual resultat positiu a la consulta. Conscient que el futur del país es discutirà a tres a bandes -Barcelona, Madrid, Brussel·les- el Govern ha començat a moure fitxa, canviant les pautes de la passada legislatura. De moment, però, l'acció exterior té poca repercussió nord enllà. D'entrada, el president Mas ha optat per treure aquesta àrea del control polític del líder d'Unió, Josep A. Duran i Lleida, que a l'anterior mandat va proposar tots els nomenaments.

Complint amb el mandat ciutadà que CiU va rebre de les urnes, el cap de l'executiu ha resituat la diplomàcia com una peça central de l'engranatge del procés sobiranista, ara sota la batuta del conseller de la Presidència, Francesc Homs. Al capdavant hi ha posat Roger Albinyana (Barcelona, 1980), un jove dirigent de Convergència, de marcat perfil independentista i liberal. Es tracta d'un canvi significatiu respecte al seu antecessor a la secretaria d'Afers Estrangers, el veterà diplomàtic espanyol Senén Florensa, de la confiança del portaveu de la federació nacionalista al Congrés.

Diplomàcia del segle XXI

Al costat d'Albinyana, Albert Royo (Barcelona, 1977), també obertament compromès amb el projecte de l'estat propi i que havia estat secretari d'Exteriors amb ERC, és el nou secretari general del Consell de la Diplomàcia Pública (Diplocat). En la nova etapa, aquest organisme ha de tenir un paper cabdal per explicar, de portes enfora, el procés democràtic català. Construir "la diplomàcia catalana del segle XXI", en paraules d'Homs, és una de les estructures d'estat que han de servir de pilar per al nou país.

L'enfilall de nomenaments que evidencien aquest gir es completa amb la decisió de rellevar el també exambaixador espanyol Joan Prat com a delegat de la Generalitat a Brussel·les. El seu lloc l'ocupa ara Pere Puig, alt funcionari de la Comissió Europea. Mas ha optat per reforçar políticament una plaça determinant, prescindint d'un home amb agenda però no sobiranista.

Amb aquest equip, i la intensa feina que fan entitats com l'ANC en l'àmbit internacional, el Govern provarà de preparar el terreny per aconseguir reduir les reticències comunitàries al procés d'autodeterminació. Com expliquen a l'ARA fonts coneixedores de la situació, a Europa tothom es mira encara la realitat catalana amb recel, valorant primer com pot afectar el seu propi país. Per tant, els esforços s'hauran de centrar a desactivar punt per punt aquestes objeccions particulars. De moment, la declaració de sobirania del Parlament va situar la carpeta catalana sobre la taula però el cert és que no s'ha obert. Els polítics espanyols celebren que el debat no hagi arribat als òrgans de direcció dels grans partits europeus, tot i que hi ha petits senyals que alguna cosa es mou.

Aquesta setmana el Comitè de les Regions, un òrgan consultiu, ha afirmat que la independència és "un procés intern dels estats" i que si un territori vol ser un nou estat ha de seguir el protocol d'adhesió que marca la llei europea. Madrid, amb greus problemes d'imatge, manté activats els mecanismes per deixar sense efecte la projecció catalana amb mesures com la nova llei de l'acció exterior. Al costat d'aquesta batalla política, però, Catalunya i l'Estat fan pinya per aconseguir la flexibilització del dèficit. Unes relacions complexes que, a mesura que passin els mesos, és previsible que es tensin més.


PARTITS

A la recerca de la màxima unitat malgrat les divisions internes

ROGER TUGAS / SARA GONZÁLEZ 

Barcelona | Actualitzada el 14/04/2013 00:00

A la recerca de la màxima unitat malgrat les divisions internesA la recerca de la màxima unitat malgrat les divisions internesMANOLO GARCÍA

L'acceleració del procés sobiranista ha tensionat encara més els partits que no tenien del tot definit el seu projecte nacional, a una banda i a l'altra, i ha fet aflorar contradiccions internes. De fet, només ERC i la CUP en el bàndol independentista i el PP i C's en l'unionista aconsegueixen oferir un discurs nítid i sense fissures davant la transició nacional. Això no impedeix, però, que els partidaris de l'estat propi facin mans i mànigues per sumar el màxim de suports al procés o, com a mínim, en aquesta primera fase.

Les divisions comencen per la federació que integra el Govern. El contrapès més evident és el del secretari general de CiU i líder d'Unió, Josep A. Duran i Lleida, que ha condicionat la consulta a adequar-la a la legalitat espanyola i pactar-la amb Madrid. Altres dirigents d'Unió s'hi han referit i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va posar sobre la taula la possibilitat d'ajornar-la. Una opció que va ser rebutjada pel secretari d'organització de CDC, Josep Rull, cosa que va dur a una polèmica creixent frenada per Artur Mas. Fins i tot la federació de CDC de Barcelona va aprovar una resolució contra l'actitud de Duran i Lleida que la cúpula del partit va haver de censurar per evitar l'efecte taca d'oli. Convergència ja ha fet pública la seva campanya per l'estat propi tot i que fa tan sols un any que el seu Congrés va introduir aquest objectiu al seu ideari amb matisos.

Contra rellotge, el PSC ha fet el viratge més important de la seva història en incloure en el seu projecte el dret a decidir. Això sí, amb una consulta "legal i acordada" per defensar el no a la independència i avançar cap a un estat federal. Però no tots els socialistes han anat a la mateixa velocitat. La declaració de sobirania que es va aprovar al Parlament va portar el PSC a fregar el trencament quan cinc dels seus diputats es van negar a votar-hi en contra. També se n'ha ressentit la relació amb el PSOE, que ha vist com el PSC per primera vegada a la seva història es desmarcava de Ferraz i votava al Congrés a favor d'una consulta que la cúpula del PSOE rebutja per complet. El PSC, que va propiciar els 104 diputats del Parlament a favor del dret a decidir, està ara només en treva interna. El conflicte segueix latent però Pere Navarro respira més tranquil.

Un pas més del federalisme

Al món ecosocialista també hi ha debat. ICV vol la consulta aquesta legislatura, però reclama esgotar un possible camí federal que els faciliti prendre posició, cosa que faran amb una consulta interna. Tot i això, rebutgen mantenir la situació actual, cosa que fa preveure que preparen el terreny per al sí. Alguns dirigents ja han iniciat la campanya pedagògica a favor de l'estat propi. A més, la sobiranista Dolors Camats passa a ser copresidenta juntament amb un Joan Herrera encara federalista. Un altre conflicte pot sorgir amb EUiA. El seu líder, Joan Josep Nuet, ha dit que ara votariano .

Al seu torn, ERC ha presentat ja una campanya per la independència i la CUP pressiona des del Parlament per fer camí. Demana, però, implicar-hi els Països Catalans i no prefixar que cal mantenir-se a la UE. Per contra, el PP i C's airegen una campanya de la por basada en una Catalunya fora d'Europa.


SOCIETAT CIVIL

Les entitats cíviques preparen l'empenta final del carrer

MARC COLOMER 

Barcelona | Actualitzada el 14/04/2013 00:00

Les entitats cíviques preparen l'empenta final del carrerLes entitats cíviques preparen l'empenta final del carrer FRANCESC MELCION

El paper de les entitats de la societat civil ha estat clau i determinant per al procés d'emancipació nacional encetat a Catalunya. L'esclat d'indignació del 10 de juliol del 2010 després de la sentència del TC sobre l'Estatut -entretant la societat civil ja anava fent via amb les consultes que van néixer a Arenys de Munt i que eren reflex del corriment de l'eix del catalanisme cap al sobiranisme- i el clam massiu per l'estat propi de l'Onze de Setembre del 2012 pels carrers de Barcelona va posar de manifest el poder mobilitzador i aglutinador d'entitats com Òmnium o l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Superada una primera fase d'arrencada de la mobilització massiva al carrer a favor de l'exercici del dret a decidir, assumit l'objectiu del referèndum i de l'estat propi per part de les principals forces polítiques del país, i testada la força parlamentària del projecte en les eleccions del 25-N, les entitats civils majoritàries ja preparen la segona fase del procés: noves exhibicions massives per afermar-lo i impedir passos enrere institucionals, i mobilització sectorial i territorial per preparar el terreny, esvair pors i convèncer indecisos per eixamplar la majoria social partidària del sí en la consulta amb l'horitzó del 2014.

Espais d'exhibició massiva

Si una cosa tenen clara l'ANC i Òmnium, les dues entitats que han sabut canalitzar la mobilització social que ja s'havia començat a exhibir tímidament el 2006 després de la primera retallada de l'Estatut a Madrid, és que en aquesta segona fase calen grans espais de trobada, coordinació i sumes de sinergies per preparar l'embranzida definitiva fins a l'exercici de l'autodeterminació, en qualsevol de les expressions possibles. Així ho han explicat a l'ARA diverses fonts de les dues entitats. El programa conjunt de les dues organitzacions ha de culminar l'Onze de Setembre del 2013, amb una gran cadena humana que recorri tot el país. Inspirada en la cadena humana de 600 quilòmetres que el 1989 va unir les repúbliques d'Estònia, Letònia i Lituània i que significava un punt d'inflexió en el seu procés d'alliberament d'una Unió Soviètica en liquidació, la cadena no és una gesta de consecució fàcil, i implica organització precisa. Per això, les dues organitzacions ja treballen en les eines que han de fer possible un repartiment de la concentració equilibrat a tot el territori. Preveuen que per a l'èxit de la gesta caldrà una mobilització organitzada d'almenys mig milió de persones.

Operació taca d'oli

Abans, però, treballen contra rellotge a perfilar noves expressions massives de suport a l'exercici de l'autodeterminació per escalfar motors de cara a l'última empenta per a l'èxit del procés. Entretant, tant l'ANC com Òmnium ja han activat l' operació taca d'oli , és a dir, el que vindria a ser la propagació massiva, tant en l'àmbit sectorial com territorial, de l'argumentació per enfortir el procés. Així, Òmnium d'entrada ja ha posat en marxa el projecte ElClauer, un argumentari interactiu per resoldre les preguntes i dubtes més recurrents entorn de l'estat propi. I els pròxims dies es donaran a conèixer altres campanyes sectorials, amb implicació proactiva de l'acadèmia catalana a favor de l'estat propi. També l'ANC ultima els detalls d'una campanya de pressió social a les institucions espanyoles per exigir la convocatòria del referèndum. En l'escena internacional, menció especial a les campanyes que des d'entitats civils com el Col·lectiu Emma o Help Catalonia impulsen la difusió exterior de la realitat catalana i el procés d'emancipació nacional. El carrer empeny per forçar el compte enrere.


PARLAMENT

Iniciatives i lleis per adobar el terreny i blindar la consulta

SARA GONZÁLEZ 

Barcelona | Actualitzada el 14/04/2013 00:00

Jordi Turull indicant el sentit d'una votació durant un ple del Parlament . Jordi Turull indicant el sentit d'una votació durant un ple del Parlament .PERE VIRGILI

Forjar un acord sòlid i majoritari per fer força a Madrid i blindar un camí legal alternatiu per si el govern espanyol segueix negant-se en rotund a permetre una consulta. Aquests són els principals objectius que s'ha fixat el Govern juntament amb ERC. Dos mesos després d'haver guanyat les eleccions, Artur Mas portava al Parlament juntament amb Oriol Junqueras una declaració de sobirania que va ser aprovada també amb el suport d'ICV-EUiA i un vot de la CUP. El PSC no s'hi va sumar perquè considerava que declarar Catalunya "subjecte jurídic i polític sobirà" és avançar-se al resultat de les urnes.

La unitat que Mas buscava es va aconseguir el 14 de març, quan 104 diputats van votar al Parlament a favor del dret a decidir. Prèviament el PSC havia estat capaç de defensar-ho al Congrés votant fins i tot en contra de la voluntat del PSOE. El president de la Generalitat busca ara que aquesta entesa es mantingui al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, punt de trobada entre els partits -tret de PP i Ciutadans- i les entitats de la societat civil per incentivar la participació en la consulta d'autodeterminació. Mas considera clau que CiU, ERC, ICV-EUiA, PSC i CUP vagin de bracet en el procés perquè així estarà més legitimat per plantar cara a Madrid. De fet, una de les opcions addicionals que s'estan estudiant -a més a més del pacte i del Consell Assessor per a la Transició Nacional- és crear una comissió parlamentària que piloti els passos a seguir amb la màxima unitat per no repetir els errors de l'Estatut.

Llei de consultes i llei electoral

Però els partits que defensen el procés sobiranista saben que el camí de la consulta pactada té per ara poc recorregut i cal tenir un pla alternatiu. D'entrada, la proposició de llei de consultes preveu que el cens vàlid sigui el del padró municipal per no haver d'utilitzar el cens electoral, que requeriria el permís de Madrid, com amb qualsevol referèndum. També en la proposta de llei electoral hi ha sobre la taula la proposta de crear una sindicatura electoral pròpia, un mecanisme que permetria muntar la consulta sense suport de l'Estat.


MÓN ECONÒMIC

Crida a evitar el xoc de trens mentre alguna cosa es mou

IGNASI PUJOL 

Barcelona | Actualitzada el 14/04/2013 00:00

Crida  a evitar  el xoc  de trens mentre alguna cosa es mouCrida a evitar el xoc de trens mentre alguna cosa es mou P. VIRGILI

El món econòmic, més aviat reticent als canvis de rumb sobtats, ha observat molt de prop el viratge sobiranista d'Artur Mas després de la històrica manifestació de la diada nacional de l'Onze de Setembre. Abans de les eleccions del 25 de novembre, als cercles empresarials el procés sobiranista liderat pel president de la Generalitat era el tema estrella, tot i que les manifestacions explícites -a favor o en contra- van ser més aviat escasses.

La principal preocupació és saber com afectaria al món econòmic la constitució d'un nou estat. Per aquest motiu el mateix Mas i els seus consellers de l'àrea econòmica s'han esforçat a fons a tractar d'esvair les pors que amb tanta insistència s'atien des de Madrid.

Després de les eleccions, el silenci del món econòmic ha estat encara més acusat, potser per les suspicàcies que desperta en alguns àmbits el pacte de govern entre CiU i ERC (alguns empresaris admeten en veu baixa que eren més partidaris d'una entesa amb el PSC).

Una de les mostres més evidents de la divisió en el món econòmic va ser la trobada organitzada per la patronal Foment del Treball el 14 de febrer. Inicialment convocada per tornar a posar sobre la taula el pacte fiscal, l'acte reivindicatiu es va anar descafeïnant fins a tal punt que només va aplegar els socis de Foment -l'acte tenia vocació d'unir tot l'empresariat- i no s'hi va pronunciar ni una vegada pacte fiscal .

D'altra banda, el Cercle d'Economia va elaborar una nota d'opinió urgint Artur Mas i Mariano Rajoy a entendre's. "És inacceptable la falta de diàleg polític, precisament quan la sortida a la gravíssima crisi econòmica passa per més i millor política", deia la nota. El lobi presidit per l'exministre del PP Josep Piqué carregava en el document contra la pujada d'impostos inclosa en el pacte CiU-ERC i per primer cop parlava de la possibilitat de celebrar una consulta, sempre que sigui "legal".

Les patronals Pimec i Cecot, que abans de les eleccions havien difós enquestes internes que assenyalaven que la majoria dels consultats es decantaven per la independència, han mantingut una línia diferent. Mentre el president de Pimec, Josep Gonzàlez, ha preferit rebaixar el to, el de Cecot, Antoni Abad, ha defensat obertament el procés sobiranista. "És necessari que ens preguntem quin país tenim i quin país volem. I el que tenim no és el que volem", ha dit Abad.

Pacte fiscal

Tant el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, com l'àrea d'estudis i anàlisi econòmica de La Caixa han fet apel·lacions en favor del pacte fiscal. La prioritat de la gran empresa sembla que és evitar costi el que costi el xoc de trens amb Madrid, ja que Espanya és encara el destí d'una part important de les vendes de l'empresa catalana.

No obstant, tímidament hi ha empresaris i directius -especialment els més exportadors- que demostren que alguna cosa s'està movent i s'està perdent la por històrica a parlar d'independència. Pel que fa als fets, des de la Diada, a Catalunya s'han anunciat o inaugurat inversions estrangeres per valor de 800 milions d'euros, que suposen la creació de 4.725 llocs de treball.



Madrid rumia estratègies perquè Mas aparqui la consulta


MARIA EUGÈNIA QUETGLAS. MADRID.

L’esquerra i la dreta espanyoles es donen la mà per dir no a la
consulta catalana. No és necessari que parlin per complir amb el pacte tàcit de no cedir al desafiament sobiranista. No obstant, davant la incomunicació general que regna entre el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el cap de 
l’oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, la causa catalana sí que pot presumir de ser protagonista de l’intercanvi d’opinionsentreels dos líders.

Com a bon home de costums,Rajoy noestà disposata canviar res per 
facilitar el camí a Catalunya per dotar-se d’estructures d’estat. Hi ha dies que ho diu amb claredat i hi ha dies que no, però liquida l’aventura catalana quan convida el president Artur Mas a presentar la proposta alesCorts –sabent que acabarà igual que el fallit pla Ibarretxe– o diunoa reformes constitucionals.

Tots els presidents espanyols han acabat patint la síndrome de la
Moncloa però hi ha un altre fenomen que també pot ser d’estudi: en la primera fase de govern totsintenten agradar a Catalunya i el festeig consisteix amostrar-se disposats al diàleg i coquetejar amb atencions en l’àmbit econòmic. Va passar-li a Adolfo Suárez abans del cafè per a tothom, a Felipe González amb la cessió d’impostos, a JoséMaría Aznar amb el pacte delMajestici a José Luis Rodríguez Zapatero amb l’Estatut promès.

Una vegada els catalans complien amb el vot al Congrés, el govern 
de torn no sempre feia justícia a la paraula donada.Tothomaprèn de la 
història. Ni Rajoy ha fet cas a Catalunyaala primera, pensant que anava de farol, ni Mas ha afluixat a la primera picada d’ullet del popular.

Ara la Moncloa ha pres consciència de la importància de Catalunya
com a motor econòmic quan les seves finances s’asfixien perla rigidesa amb el dèficit. Rajoy s’ha fixat com a objectiu no deixar-la caure i seduir Mas perquè retardi el procés i, si és possible, l’aparqui sine die.

Guerra bruta

La guerra bruta ha baixat d’intensitat, si més no a simple vista. No estava orquestrada per la cúpula del PP però ja els anava bé l’agitació des 
d’alguns sectors policials i mediàtics al voltant dels últims comicis catalans. Ara el moviment de dossiers ja no és tan efectiu perquè la justícia ja n’ha pres nota.

A la seu socialista de Ferraz no 
descansen. Pel PSOE Catalunya és
clau per tornar a la Moncloa i, més enllà de concretar el protocol amb el PSC després del xoc sobre el dret a decidir, volen implicar el catalanisme en el trencaclosques del seu futur model territorial. La fórmula és convidar els líders deCiU a participar enla seva proposta de reforma constitucional amb l’esperança de contribuir a rebaixar les pretensions sobiranistes, de fer-los sentir
còmodes en el seu projecte d’estat, que, a dia d’avui, només se sap que es dibuixa en l’òrbita federalista.

Quan s’ha destapat el secret de les reunions amb Rajoy i Rubalcaba, 
el president ha confessat que cada vegada s’ha trobat amb un mur en parlar dela consulta. Aquesta paret no caurà, però tant a la Moncloa com a Ferraz piquen pedra per trobar una escletxa per fer oblidar la transició nacional de Mas.