Ara

Un empatx de simbolisme

SEBASTIÀ ALZAMORA 

| Actualitzada el 14/04/2013 00:00

Artur Mas va pronunciar ahir un discurs davant el consell nacional de CDC i va aprofitar per quedar-se descansat. Va dir moltes coses, la majoria prou contundents, sobre els partits de l'oposició, sobre l'ofec pressupostari de la Generalitat i sobre el govern espanyol i l'actitud que manté amb Catalunya i el procés sobiranista. Coses contundents, però que necessiten matisos o, si més no, ampliacions. I és que, de la majoria de vicis i defectes que el president va denunciar ahir, també n'és partícip, o coresponsable, el partit al qual va adreçar tan flamíger discurs. És a dir, Convergència, que és el seu partit.

"Quan en un país surt el president i diu que la situació és d'emergència, la resta de formacions haurien de tenir reaccions més serioses i madures". Això ho va dir en referència a la negativa d'ERC i PSC d'entrar al govern, i possiblement tindrà raó, però és que, si s'ha arribat fins a aquesta situació, ha estat com a conseqüència d'un sistema polític -el català- que fa molts d'anys que té com a bandera el calculisme, el tacticisme i el partidisme més desencarnats, una manera de fer en què CiU, i específicament Convergència, s'ha destacat en moltes ocasions. "L'oposició té un atac d'amnèsia permanent". L'amnèsia permanent, i a més deliberada i interessada, és una altra senya d'identitat del mateix sistema polític català, i un altre cop Convergència no està en condicions de tirar la primera pedra: tan amnèsics arriben a ser, quan volen, que fins i tot obliden el passat més recent i passen per alt el fet que el secretari d'organització del partit, Oriol Pujol, està imputat per un cas de tràfic d'influències. No tan sols això, sinó que el mateix president Mas ha fet campanya intensiva per promoure la idea que una imputació no és una sentència de culpabilitat, a veure si així l'oblit s'encomanava a la societat. No ha acabat de colar, pel que sembla.

I així podríem continuar. En tot cas, l'esment a Oriol Pujol ens porta a la que sens dubte va ser la sentència més cridanera que ahir va difondre Mas: "Que a ningú se li escapi que aquí hi ha operacions muntades per carregar-se els símbols del nostre país. S'està anant contra el símbol que representa Jordi Pujol. Quan els símbols queden desgastats, la societat s'esberla". Home. No seré jo qui negui el valor de la tasca política i cívica de Jordi Pujol, a pesar de tota l'artilleria feixuga que últimament dispara contra ell, amb intencions no gens dissimulades per al procés sobiranista. Però d'aquí a proclamar-lo un símbol, hi va un tros llarg. Un tros que passa per un dels retrets que més sovint se li han fet a Convergència i al mateix Pujol, que és haver arribat a confondre el país amb ells mateixos. Escoltant la dimensió simbòlica que ahir atribuïa Mas al seu mentor polític, el retret adquiria una versemblança inquietant.

"Hi ha un empatx de populisme", va advertir també, en la seva al·locució, el president Mas. Doncs sí, i per desgràcia, ara com ara va més repartit que l'alegria.