• 14 abr 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • JORDI BARBETA SILVIA HINOJOSA Barcelona

“És el moment d’un front anti-merkel a les europees”


Joan Herrera i Dolors Camats, copresidents d’ICV

SOLUCIÓ RADICAL “Cal plantejar ja un quitament de l’endeutament del sud d’europa” UN CANVI DE RÈGIM “Hem de trencar els barrots de la gàbia, no n’hi ha prou amb eixamplar-los” DESOBEDIÈNCIA “Hi ha un element de canvi i de progrés en el qüestionament de les lleis” AVAL ALS ESCARNIS “En un escenari límit com la legislació hipotecària; avalem la protesta pacífica”

Joan Herrera i Dolors Camats (Barcelona, 1971, tots dos) van ser elegits ahir simultàniament presidents d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), la formació ecosocialista que es reivindica hereva dels comunistes de l’històric PSUC, pel 96,8% dels vots. La fórmula del duumvir pretén donar pluralitat al lideratge i garantir la presència d’almenys una dona a la cúpula, però per a les entrevistes no deixa de ser una complicació més.

PEDRO MADUEÑOHerrera i Camats, des d’ahir coordinador i coordinadora d’ICV, fotografiats al Parlament dijous passat

És impossible que estiguin d’acord en tot... DC. Bé, ell és un defensor acèrrim del Poblenou i jo sóc més gracienca...

I què és ICV i cap on va? JH. Som un partit que defensa la igualtat, la llibertat i la fraternitat, i plantegem sortir de la crisi amb uns patrons de creixement diferents, perquè som ecologistes. DC. Volem canviar-ho tot, en l’àmbit català, espanyol i europeu. JH. Hem de trencar els barrots. N’hi ha que volen eixamplar-los, però alhora mantenir la gàbia. Nosaltres volem canviar les polítiques econòmiques i socials, diem que no podem deixar caure els bancs, però estem deixant caure la societat. Fa falta un canvi de règim.

Parlen d’un canvi de règim avui, que és 14 d’abril. JH. Sí, molt oportú.

En quin sentit ho diu? DC. És simbòlicament oportú perquè quan parlem de canvi de règim volem dir que els pactes que vam establir a la transició s’han trencat.

Volen una república? DC. Sempre l’hem volgut, va en el paquet del procés constituent que defensem, però aquesta no és la primera qüestió que cal abordar, és més important el patiment de la gent.

Algun govern a Europa fa el que defensa ICV? JH. A Islàndia, amb una situació econòmica molt vulnerable, en lloc de salvar els bancs han decidit salvar la gent i se n’estan sortint.

Només són 300.000 habitants. Europa va cap a la fallida social. O anem cap a un escenari de recuperació democràtica o cap a un de populisme o alguna cosa pitjor. Cal plantejar ara mateix un quitament de l’endeutament del sud d’Europa, perquè el deute privat és fruit d’unes polítiques monetàries que van propiciar l’endeutament del sud d’Europa.

Cal deixar caure Bankia i Catalunya Caixa? DC. No, però estem deixant caure la societat. Les polítiques d’austeritat no funcionen, són un factor determinant per enfonsar-nos al pou, però es mantenen perquè el que volen és carregar-se el contracte social europeu. Volen continuar guanyant el que guanyaven fent queixalada on veuen que hi ha nínxol de negoci: salut, educació i ara van a buscar la reforma de pensions.

Que només amb austeritat no sortim del pou ho diu fins i tot Mariano Rajoy... JH. Sí, però no fa res per canviarho... com a màxim es conforma amb una gàbia més gran.

Tot això està molt bé, però Catalunya no pot fer la revolució pel seu compte. Sense diners i sense poder polític, quin marge li queda al Govern tant si el presideix Mas com vostès dos...? JH. El presidiria el cap de llista electoral i sí que hi ha marge. Plantegem un escenari en el qual canviï l’ordre de prioritats en els pagaments, renegociar el deute, i una política fiscal més progressiva, que no s’acaba amb l’IRPF.

La proposta d’ICV és gastar i gastar el que no hi ha? DC. En absolut. És fer uns pressupostos útils. Els que ha estat fent CiU són inútils i ens condemnen a més misèria. Tenim un govern que ha canviat el seu discurs, parla d’un gir social, però no presenta pressupostos i ens condemna a mantenir un dèficit del 0,7 per cent. JH. On està escrit que per reduir el dèficit calgui retallar? S’han inventat que retallant se surt de la crisi. I em preocupa, en això dels pressupostos i les aliances, que uns acceptin uns pressupostos de misèria a canvi de la consulta, i els altres a canvi de la no-consulta. Seria bo separar la política pressupostària i econòmica del dret a decidir.

Mas demana sumar forces davant la situació d’emergència. JH. Planteja fer pinya per continuar fent el mateix, és una crida tramposa. Volem construir una alternativa.

Una altra vegada el tripartit? DC. No podem fer-ho només des dels partits, cal comptar amb moviments, amb plataformes, amb gent que fa política a peu de carrer. El context ha canviat tant que cal construir una cosa nova per derrotar les polítiques d’austeritat.

Això ho diuen la monja Forcades i Arcadi Oliveres. JH. Hi ha moltes propostes i cal intentar construir un denominador comú. Només amb nosaltres no n’hi haurà prou, no parlem de treure tres o quatre diputats més, sinó de ser hegemònics.

Les pròximes eleccions són les europees, serà el moment de forjar una alternativa? JH. Serà el moment ideal de plantejar un front anti-Merkel. Una gran candidatura de totes aquelles forces que estan combatent l’austeritat, des dels socialistes d’esquerres que no es conformen com ho ha fet la socialdemocràcia europea fins a l’últim afectat pels desnonaments o les preferents...

Una candidatura catalana? JH. La llei electoral amb districte únic a tot Espanya dificulta aquesta possibilitat.

Per cert, tots dos són presidents, però una és independentista i l’altre no. JH. Però a ICV tots coincidim que no volem mantenir l’statu quo i que el dret a decidir és la manera de desencallar la situació actual.

Hi haurà consulta? Com serà? JH. Hi haurà consulta perquè és un compromís. Com serà no ho sabem, cal debatre-ho.

Donaran suport a una consulta que no tingui empara en la legislació espanyola? JH. Volem explorar totes les vies, però si no hi ha aquesta empara caldrà buscar-ne d’altres.

S’està estenent l’escarni com a forma de protesta, de vegades davant el domicili privat d’un polític. Ho avalen? DC. Un escarni, pacífic, manifesta que la democràcia no és capaç de canalitzar un malestar.

I si anessin a casa seva? DC. No m’agradaria. Però m’han interpel·lat pel carrer i és lògic que la gent entengui que els polítics hem de ser accessibles.

Així que hi estan d’acord. DC. No he dit això. JH. L’escarni, en el context actual i en un escenari límit com la legislació hipotecària, que és il·legal; és una expressió de manifestació pacífica, i l’avalem, en aquest escenari.

Cal acatar la sentència del català a l’escola? JH. No. Hi ha sentències injustes, que desestructuren un país. DC. Molts avanços vénen de la desobediència; en el qüestionament de les lleis hi ha un element de canvi i progrés.