Ara

Altra vegada el finançament

NÚRIA BOSCH 

| Actualitzada el 15/04/2013 00:00

Altra vegada es torna a parlar de la reforma del sistema de finançament autonòmic. El ciutadà en deu estar ben cansat i potser confós, quan només fa poc més de tres anys que es va aprovar l'actual i més o menys mig any que es reclamava el pacte fiscal. El desembre del 2009 es va aprovar i va entrar en vigor l'actual sistema, presentant-lo com el que resoldria els problemes històrics del finançament de Catalunya. Per desgràcia, s'ha demostrat que això no ha sigut veritat. En contrapartida es va demanar el pacte fiscal, que representava crear una Hisenda pròpia per a Catalunya. La resposta va ser un no rotund del govern central.

La qüestió és per què ara ja completament encaminats cap a la consulta i l'estat propi es parla altra vegada de la reforma del finançament autonòmic? Molts ciutadans catalans deuen pensar que aquesta és una fase superada i que ara Catalunya està ja en una altra de molt diferent, la de crear estructures d'estat, entre les quals la Hisenda pròpia.

La resposta a aquesta qüestió és que la legislació actual reguladora del finançament autonòmic estableix que cada cinc anys s'ha de revisar el model de finançament. Per tant, si el 2009 va entrar en vigor, el 2014 toca aplicar la reforma del sistema i, en conseqüència, aquest any se n'ha de parlar.

Els contraris a l'estat propi tenen l'esperança que aquesta reforma es pugui aprofitar per frenar el procés sobiranista de Catalunya, i intentaran presentar el nou sistema com a molt beneficiós per als nostres interessos. El govern espanyol jugarà aquesta carta, fa poc que ja ho vaig manifestar en l'article El caramel d'un nou finançament . Però qui creu que això pot boicotejar el procés independentista és que no entén res. El procés cap a la consulta és irreversible. Espanya ha fet tard per poder aturar el procés.

Malgrat que, com deia fa poc el president Mas, financerament la situació és d'emergència, ni el govern de Catalunya ni els ciutadans es vendran per un plat de llenties. Potser hi ha qui pensa que les finances de la Generalitat estan tan malmeses que s'acceptarà qualsevol cosa per tirar endavant. Estan molt equivocats. Ni aconseguir el pacte fiscal ho hauria de frenar.

De la reforma del sistema de finançament no en tinc cap dubte que no suposarà cap millora per a Catalunya. En tot cas, serà una millora marginal. Es presentarà com la millor de totes, la definitiva, com sempre ha passat, però crec que el ciutadà ha de saber per què no hi ha cap mena d'esperança que el sistema de finançament que es proposi sigui notablement beneficiós per a Catalunya.

En primer lloc, i aquesta és la raó fonamental, perquè és impossible establir un sistema singular per a Catalunya. Si Espanya fos diferent i el govern espanyol actués amb intel·ligència política hauria d'oferir ara el pacte fiscal per veure si això feia disminuir els partidaris de l'independentisme, però això és impossible que es faci. Aquests dies ja hem vist les declaracions dels responsables de les altres autonomies reaccionant en contra de la possibilitat que Catalunya pugui tenir un sistema específic de finançament, fins i tot dins de la Lofca i amb un model molt allunyat del pacte fiscal. És la cançó de sempre. Res canvia amb el temps. És impossible sortir del cafè per a tothom . Fins i tot el president Rajoy quan diu que està obert al diàleg amb Catalunya ofereix un diàleg al voltant d'una taula amb la resta d'autonomies, on dialogarà amb totes. No és un diàleg bilateral. No té res d'excepcional.

En segon lloc, perquè no hi ha diners. Per tant, no es pot millorar la situació d'una comunitat sense que se'n ressenti el finançament de la resta. Si el pastís és el mateix, i una ha de tenir el tall més gros, la resta l'haurà de tenir més petit. Això vol dir que no es podrà ni complir el principi d'ordinalitat (ho vaig explicar en l'article esmentat).

He viscut moltes reformes del finançament, i sempre he participat en el debat. Aquesta vegada no penso fer-ho. Tots els meus esforços els dedicaré, en la mesura de les meves possibilitats, a ajudar a construir la nostra Hisenda pròpia. Només em manifestaré per advertir als ciutadans que ens voldran oferir gat per llebre.

També serà l'única vegada que el govern de Catalunya no liderarà la reforma, proposant un nou sistema. De fet, no ho pot fer. Els ciutadans no ho entendrien, ja que actualment el nostre únic model ha de ser el de la Hisenda pròpia.

Ara bé, sí que s'ha d'entendre i acceptar que la Generalitat negociï amb el govern espanyol la reforma del sistema. Perquè mentre formem part de l'estat espanyol, els nostres recursos els hem d'anar a buscar a Madrid i, lògicament, ens interessa com els reparteixen. No hem d'oblidar que una mica més del 19% dels recursos de l'Estat provenen de Catalunya.