• 16 abr 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Fernando Ónega

Independència
i crisi


Suposo que les paraules del president Mas a Pallejà aquest diumenge passat han portat alguna tranquil·litat a les estructures de l’Estat. Si descarta una declaració unilateral d’independència perquè “no seria estrictament democràtica”, significa que no tot està perdut. No crec que hi hagi molta negociació, però sí que convé un temps de reflexió dels ciutadans i una consideració seriosa dels inconvenients i avantatges de la “complexitat enorme” de crear una Catalunya independent. I convé, sens dubte, algun tipus d’acostament entre polítics, una millora de la situació econòmica que li tregui dramatisme a la relació i un intent de refer el matrimoni trencat. No és més que un somieig, però en política també es viu dels somnis.

El que produeix molts dubtes és que s’enfoqui la independència com la solució dels problemes econòmics d’aquest moment. És possible, doctors té la Generalitat que ho sabran confirmar o desmentir. Però, si la decisió de caminar cap a l’Estat català lliure es basa només a afrontar una crisi econòmica que per força ha de ser passatgera, encara que sigui desesperadament llarga, em sembla una raó escassa de grandesa històrica. És molt discutible que les dificultats d’un moment siguin prou argument per trencar tants vincles de segles.

I en tot cas, s’ha d’admetre que falta un ingredient en el diagnòstic: el de la tasca dels mateixos governs catalans en les qüestions que ara mateix estan sobre la taula, com l’empobriment, les dificultats pressupostàries per mantenir els serveis públics que demanda la societat o el càstig ferotge a les classes mitjanes. Alguna responsabilitat tindran, perquè altres comunitats amb igual o major esforç solidari amb les altres regions no pateixen l’asfíxia econòmica de Catalunya, que el mateix Mas va definir com a “precària” i “d’emergència”. Totes caminen malament, però sense aquest to d’urgent dramatisme. Si no es fa aquesta autocrítica i s’examinen les causes internes, que no li estranyi al senyor Mas que sorgeixin veus que veuen en el seu discurs una fugida cap endavant o un permanent donar les culpes a Espanya per defugir la responsabilitat pròpia.