• 18 abr 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Enric Juliana

El gen mediterrani del deute

Hi ha una pregunta que encara no ha obtingut resposta a Espanya. Resposta oficial, vull dir. Per què les regions, comunitats i nacionalitats de l’arc mediterrani són les que tenen més dèficit? Només hi ha dues respostes. La primera està en mans de les revistes Sciencie i Nature: hi ha un gen que predisposa les persones nascudes a la Mediterrània al gep, a endeutar-se de manera compulsiva; un misteriós mecanisme de la naturalesa empeny els pobles del Mare Nostrum a la despesa identitària, al malbaratament faller, a la gresca insular i a l’excés hortolà. Escolti, que els dónes quatre duros i se’ls gasten tots en ambaixades, a imposar el català als nens, en arrossos i en falles. Aquest gen existeix i només fa falta que un bon equip científic aconsegueixi aïllar-lo.

La segona resposta és als atles de geografia i economia. L’arc mediterrani és la principal perifèria productiva d’Espanya, basada en la combinació dels següents factors: petita i mitjana empresa (més petita que mitjana); exportació de manufactures i productes agroalimentaris; tres ports (Barcelona, Tarragona, València), dues ciutats internacionalitzades (per aquest ordre, Barcelona i València), molt turisme i una accelerada propulsió del negoci immobiliari des dels anys seixanta (també a Catalunya, que ningú no s’enganyi). Com a conseqüència de la bonança econòmica, la seva població ha crescut notablement en els últims quinze anys, amb el consegüent consum de serveis públics. L’arc mediterrani és contribuent net a la solidaritat interna espanyola i una de les pàgines del seu atles presenta un mapa ben significatiu: Catalunya, València i les illes Balears (per aquest mateix ordre) són les tres comunitats amb un menor nombre d’empleats públics per mil habitants.

La crisi ha picat fort a la Mediterrània. La majoria de les caixes d’estalvis s’han enfonsat (a València gairebé totes), les pimes ho estan passant molt malament i els ingressos fiscals s’han escalabrat. Els ministeris són lluny.

La Capital Radial no pot deixar caure Catalunya, València, Balears i Múrcia. Ella sola –i sense l’ajut de la Confederació Foral– no pot aguantar el pes de la desmaiada Espanya.