Ara

Romàntics de l'Estat propi 

XAVIER BOSCH 

| Actualitzada el 19/04/2013 00:00

Apareixia sobre un vermell gens innocent. Apareixia sobre un vermell gens innocent. XAVIER BERTRAL

Romàntics de l'estat propi





El periodista Jordi Barbeta obria ahir la secció de política de La Vanguardia amb una crònica que mesurava la correlació de forces en l'executiu d'Artur Mas. Titulava "Majoria en el Govern favorable a una consulta pactada amb Madrid". L'infogràfic que acompanyava la notícia dividia els consellers en quatre grups. Els "pactistes i democristians" (els d'Unió), els "capdavanters del diàleg" (Vila i Gordó), els "sobiranistes pragmàtics" (Puig, Ruiz, Munté i Mas-Colell) i, atenció, els "romàntics de l'estat propi". Les fotografies de Mascarell, Rigau i Homs apareixien, com en un semàfor, sobre un fons vermell gens innocent. El diccionari de sinònims ofereix, com a alternativa a romàntic , les opcions de fantasiós oquixotesc . Encara podia ser pitjor. Què tal "somiatruites de l'estat propi"? La realitat és que dins del Govern potser només queden tres consellers independentistes, però les enquestes mantenen que, agradi o no, el nombre de "tocaboires de l'estat propi" és majoritari i creixent. A partir d'aquí el Govern té dret a canviar el rumb. De fet, entre Convergència i Unió, si volen, es poden treure els ulls. Els mateixos convergents poden deixar sol un Artur Mas que no vol passar per traïdor. La federació pot decidir fer marxa enrere i atendre's a les conseqüències electorals. En nom del pragmatisme pot agenollar-se davant del sector financer i d'una part de l'empresariat, conservador, espantadís i que mira per ell. Si CiU vol, pot, fins i tot, fer un avió de paper amb l'acord d'estabilitat amb Esquerra, que van ser els primers romàntics de tots. En la situació econòmica actual, qualsevol sortida -si s'explica bé i és coherent- s'ha de tenir en compte. Ara bé, tot el que no sigui impulsar la consulta perquè es faci en aquesta legislatura serà, ras i curt, frau electoral.