ara

CANVI DE CICLE

Setmana de passió per a Artur Mas

L'actitud tancada de PP i PSOE amb la consulta i les incògnites sobre el pla B enverinen l'escenari
FERRAN CASAS / ORIOL MARCH 

| Actualitzada el 20/04/2013 23:50

UN PRESIDENT QUE EVITA SER AUTORITARI EN PÚBLIC   A CiU la uneix la consulta, però no com fer-la i com actuar si Madrid la veta. El context de debilitat d'Artur Mas després de les eleccions fa que tots els consellers, fins i tot els que li són més lleials, com ara Germà Gordó -a la fotografia amb ell-,  hi diguin la seva. El president evita les reprimendes públiques. En l'última reunió del Govern no va parlar del soroll.UN PRESIDENT QUE EVITA SER AUTORITARI EN PÚBLIC A CiU la uneix la consulta, però no com fer-la i com actuar si Madrid la veta. El context de debilitat d'Artur Mas després de les eleccions fa que tots els consellers, fins i tot els que li són més lleials, com ara Germà Gordó -a la fotografia amb ell-, hi diguin la seva. El president evita les reprimendes públiques. En l'última reunió del Govern no va parlar del soroll. ACN

Ningú va dir que seria fàcil. Ni plàcid. El camí cap a l'estat propi està ple de sotracs. A les dificultats i pressions que eren de preveure s'hi afegeix la polifonia a l'executiu. Tothom vol la consulta pactada, però no és gens clar què cal fer si Madrid segueix sense autoritzar-la. Aquesta setmana, de passió per a Artur Mas i el seu Govern, s'han obert incògnites que es poden resumir en 10 preguntes.

1. ¿Hi ha consellers que no volen la consulta pactada?

No. Tots volen acordar-la amb l'Estat i fer-la el 2014, perquè saben que així no només no hi haurà ombres d'il·legalitat sinó que tindrà un plus de legitimitat als ulls de la comunitat internacional. El Govern vol pactar-la (així ho va demanar Mas a Rajoy i Rubalcaba, i ho va aprovar el Parlament també amb suport del PSC) i ERC també. Els republicans han començat una campanya interna que, entre altres qüestions, sosté que cal insistir en el diàleg amb Madrid i esgotar-lo el 2013, encara que sigui per carregar-se de raons.

2. Per què Mas diu que hi haurà consulta "sí o sí"?

Mas va prometre que la consulta per l'estat propi es faria "sí o sí" en l'últim debat de política general de l'anterior legislatura -a finals de setembre-. Al programa de CiU i al pacte amb ERC hi ha el compromís de fer-ho amb la legalitat que s'esdevingui, sigui l'espanyola o la catalana. Mas i Duran van acordar abans del 25-N fer plegats el camí fins a la convocatòria de la consulta, però res més enllà. De què es preguntarà i de la resposta per la qual es farà campanya ni se n'ha parlat. Per això, i també per no allunyar el PSC i ICV del procés, Mas i Francesc Homs, el conseller més implicat en el procés, no passen d'insistir que s'ha de fer.

3. ¿És possible la consulta pactada que vol el Govern?

Sí. L'Estat, que té la competència per fer-ho segons la Constitució, la pot autoritzar directament quan li arribi la petició de la Generalitat o el Parlament per celebrar-la. Una altra via és transferir, fent ús de l'article 150.2 de la carta magna, la competència exclusiva al Govern. El PSOE i el PP, contraris al dret a decidir, van dir no fa uns mesos quan ERC ho va proposar al Congrés. Les consultes recents (Puerto Rico, les Malvines o Escòcia) són pactades.

4. Per què cal esgotar les vies de diàleg amb Rajoy?

El Govern vol explorar totes les vies de diàleg i no diu què farà si no se'n surt. Busca ampliar la majoria social al voltant del dret a decidir i legitimar-se de cara a Europa i a sectors socials per quan hagi de fer un gest de sobirania unilateral.

5. Quin és el pla B si Madrid veta la consulta?

Per ara n'hi ha dos. D'una banda, la possibilitat de, amb la llei que tramita el Parlament, consultar. Però, problemes de cens -en mans de l'Estat- a banda, difícilment passaria el sedàs del TC. En la mesura que s'optés per un format alegal -una macroenquesta o consultes sobiranistes de l'estil de les que van començar a Arenys de Munt el 2009- no s'hi implicaria els partidaris del no i es desvirtuaria el procés. Això no està definit, però ho està menys què es farà si es desestima la consulta. L'altre pla B, sempre que no s'optés per renunciar a l'estat propi, seria fer eleccions plebiscitàries. Els independentistes s'hi presentarien junts o amb un programa comú, i proclamarien després unilateralment l'estat català. Madrid podria impugnar-les per haver-se separat dels límits autonòmics. En cas que no passés i es fes la proclamació, el reconeixement seria difícil (la comunitat internacional fa costat a Espanya) i el risc d'un buit jurídic seria elevat. Però la repercussió i la legitimitat sí que podrien forçar el govern espanyol a negociar.

6. Per què s'evidencien les discrepàncies al Govern?

Hi ha divergències tàctiques. N'hi ha que només la defensen pactada -especialment Unió, però també Germà Gordó, influent en Mas- i d'altres, com el plenipotenciari Homs, la volen "sí o sí". La polifonia comunicativa ha agreujat la divisió. Les tensions també vénen pel pla B.

7. ¿Gordó i Puig han renegat del seu sobiranisme?

No. Segons totes les fonts, encara són independentistes, però, pels seus càrrecs, exhibeixen predisposició al diàleg i capegen pressions. Gordó, conseller de Justícia, és un dels que més seriosament s'ha pres l'ordre de Mas de teixir complicitats amb Madrid i voldria que quedés clar que si no hi ha pacte cal activar el pla B. Felip Puig, ara a Empresa i Ocupació, és l'interlocutor dels empresaris i ha moderat el seu perfil.

8. Per què UDC no secunda l'estat propi de CDC?

Unió sempre ha fet bandera del pacte i ara defensen que la consulta ha de ser "legal" i acordada. CDC va abraçar fa un any l'estat propi al seu congrés i Unió proposa el model confederal com a via d'encaix de Catalunya a Espanya. En privat, la cúpula democristiana ressalta les "dificultats" de la independència i agita la por a quedar fora de la UE i les penúries econòmiques que passaria el nou estat. Josep Antoni Duran i Lleida sosté que CiU no ha fet mai una oferta "independentista", mentre que els seus socis de federació s'han llançat a una campanya per l'estat propi i avancen el sí a la consulta.

9. ¿S'ha obert el debat de la successió de Mas?

A CDC diuen que el debat successori de Mas, que va dir que plegaria quan Catalunya hagués conclòs el camí, ni tan sols està en marxa. És més: hi ha dirigents que volen fer-lo seguir més enllà de la consulta perquè el consideren el principal actiu. Però amb el pinyol de Mas ja esberlat, les famílies de CDC fan equilibris pensant en l'endemà. A Oriol Pujol, a qui sempre s'ha penjat l'etiqueta de successor, l'ha apartat de moment la imputació pel cas de les ITV. Homs vincula la seva trajectòria a la del president, mentre que a Josep Rull no li passa pel cap moure's, tot i que més d'un l'assenyala. A Santi Vila li han recomanat tenir present Joan Maria Pujals. L'exconseller de Cultura va jugar la carta de la successió de Jordi Pujol i va acabar defenestrat abans d'hora.

10. ¿Mas acabarà amb el soroll al voltant del procés?

No. La transició nacional s'està fent amb tots els focus a sobre i amb pressió del carrer. I així seguirà. La bel·ligerància de Madrid genera incògnites i la federació, tocada després del 25-N, amb problemes derivats de la corrupció i amb les finances de la Generalitat en coma, no està forta. S'hi sumen alguns interessos mediàtics. Mas va voler aturar la polifonia amb una intervenció breu al port de Barcelona. És inevitable, però, que es pregunti als consellers per la consulta i el pla B. Pilotar el relat es fa costerut.