Ara

Conscient, precís i sistemàtic

TONI SOLER 

| Actualitzada el 21/04/2013 00:00

La base sobiranista s'agita -molta gent s'està sentint enganyada, i ho farà saber a crits- però mentrestant les elits conspiren. La base sobiranista s'agita -molta gent s'està sentint enganyada, i ho farà saber a crits- però mentrestant les elits conspiren. XAVIER BERTRAL

LA POR. Com ja s'ha dit en diverses ocasions, a Madrid es pensen que tot el que passa a Espanya és perquè ho diu el BOE, o perquè s'ha decidit prèviament a Génova, a la Castellana o a la llotja del Bernabéu. Per això mateix pensen que la manifestació de l'11-S la va organitzar directament l'Artur Mas, i que si Mas caigués ens passaria a tots aquesta mena de trastorn mental transitori. Muerto el perro, se acabó la rabia . Aquesta consigna és explícita i la coneixen tots els ministres, el CNI, el PSOE, la patronal, la banca i la caverna mediàtica, tan cega i sorda que quan vol saber què es cou a Catalunya truca a l'Albert Rivera. Es tracta d'una operació d'estat que abraça tots els terrenys, incloent-hi la guerra bruta, que consisteix a barrejar veritats amb mentides, delictes amb conxorxes, individus amb trames, i que fa possible que s'instal·lin l'amenaça i la por en el partit del Govern. CDC no té un Bárcenas, però té el cas Palau, que petarà quan més li convingui a la Moncloa. Potser la por, doncs, és al darrere de certs arronsaments i certes crides al diàleg.

L'OFEC. Després hi ha la qüestió financera, en què el PP i l'oposició d'esquerres es presten a formar una curiosa pinça que deixa el govern de CiU encerclat; en una posició que, sense l'inestable suport d'ERC, seria d'escac i mat. Mentre l'Estat exerceix un ofec financer "conscient, precís i sistemàtic", en paraules d'un rellevant membre del Govern, el PSC i ICV assenyalen Mas com l'únic culpable de les retallades (per la seva maldat intrínseca, suposo), com si Montoro i la UE no existissin, i passant per alt la vergonya del dèficit fiscal que ells mateixos van patir quan manaven, i que els va obligar a endeutar la Generalitat fins a límits intolerables. Però, alerta: com a Stalingrad, els assetjadors poden esdevenir assetjats. L'esquerra alternativa, que la CUP, Forcades i Oliveres estan portant decididament cap a l'independentisme, em- peny fort i demostra una gran capacitat de penetració en àmbits ben assortits, com el dels nous votants i el dels exvotants. CiU ho observa amb neguit... però el vell tripartit també.

LA PRESSIÓ. Molt de soroll, molt de moviment, poca política. El cor del país no batega al Parlament, que el PP i Ciutadans intenten convertir en un circ. El g overn dels millors és un guirigall pitjor que el tripartit. La base sobiranista s'agita -molta gent s'està sentint enganyada, i ho farà saber a crits- però mentrestant les elits conspiren. La feina discreta que estan fent Joan Rosell, Isidre Fainé, Lara, Godó i d'altres és realment notòria. Parlen amb tothom, i a tothom diuen: "No es pot fer, seria un desastre". En un esforç coordinat amb el govern espanyol i les seves ramificacions, pretenen alterar el rumb de la situació passant per sobre del mandat democràtic. Si fóssim un estat, en diríem cop d'estat. Com que no ho som, direm només que estan intentant fer fracassar un moviment que -repetim-ho- no surt del cap de l'Artur Mas, sinó del carrer. Si més no, el viratge actual ens permetrà a tots saber distingir entre el sobiranisme oportunista -el que només buscava vots, lectors o clients- i el sobiranisme de veritat. I ara, que guanyi el millor.